Els laboratoris confien que els tests ràpids els evitin un segon col·lapse

Santa Coloma de GramenetL'Oliver és contacte estret d'un positiu de covid-19 i ha estat cinc dies confinat a casa sense fer-se la PCR que estableix el protocol de Salut Pública. Un cop feta, des del seu CAP el van avisar que era possible que triguessin una mica més de 48 hores a obtenir-ne el resultat i notificar-l'hi, perquè els laboratoris estaven saturats. Concretament, van dir-li que fins a aquest dimarts no el rebria, i així ha sigut: l'adolescent va acabar la quarantena, que és de deu dies, abans de confirmar o descartar la infecció. L'acceleració de la pandèmia ha obligat a fer més proves que mai però la sobredemanda ha congestionat els laboratoris, que de vegades han vist com es triplicava el volum de mostres diàries a analitzar. Ara gairebé tots els serveis s'han posat al dia, però encara hi ha gent amb resultats pendents i, per tant, que tenen accés al seu diagnòstic fora de temps.

Els laboratoris consultats per l'ARA, tots ells referents al país, adverteixen que estan al límit de la seva capacitat clínica i que els preocupa no tenir prou mans ni recursos materials per assumir la feina creixent. Els termocicladors, les màquines per analitzar les mostres de potencials infectats, funcionen les 24 hores del dia, els set dies a la setmana, i aquest ús intensiu col·lapsa i, fins i tot, espatlla els robots.

"Ara tenim uns temps de resposta de màxim 24 hores però no podem garantir que això se segueixi complint la setmana que ve o ni tan sols aquesta setmana", explica Mireia Canal, la directora tècnica del Laboratori de Referència de Catalunya. Aquest centre analitza les proves dels hospitals comarcals i bona part dels centres d'atenció primària de les zones més litorals del país, des de Blanes fins a Tortosa, passant per Mataró i Barcelona.

El mateix departament de Salut admet alguns retards puntuals en la notificació dels resultats de les proves diagnòstiques i ho atribueix a la sobrecàrrega dels laboratoris. Només entre el 18 i el 31 d'octubre s'han fet un total de 529.277 proves a Catalunya, de les quals un 11,7% van ser positives. Les PCR, i per tant l'anàlisi als laboratoris, representen el 90% dels diagnòstics.

El laboratori de l'Hospital Vall d'Hebron, que serveix a un gran nombre d'ambulatoris, va ser un dels més afectats per l'eclosió de la segona onada fa quinze dies. Les proves fetes entre el 19 i el 23 d'octubre s'han respost entre el divendres 30 de d'octubre i aquest dimarts 3 de novembre. Segons expliquen fonts de la Vall Hebron, els processos ja estan normalitzats, però el servei de microbiologia ha trigat 15 dies a donar resposta a algunes proves. "Les mostres endarrerides ja s'han processat i tornem a donar resultats en 24 hores, com a màxim 48 hores", asseguren.

Positivitat de les PCR

Percentatge de resultats positius respecte al total de proves fetes (dada diària)

[Consulta l'evolució del covid-19 a partir de la resta d'indicadors clau]

El Laboratori de Referència de Catalunya ha triplicat les proves que feia setmanalment a la primera onada: ha passat de les 5.000 a les 15.000. I tant la Vall d'Hebron com el Germans Trias n'estan fent entre 5.000 i 6.000 al dia. "La setmana passada, quan es va col·lapsar el sistema, vam arribar a un pic de fins a 7.000 mostres diàries", explica el director clínic de l'hospital badaloní, Ignacio Blanco. El microbiòleg atribueix aquesta davallada de 2.000 anàlisis al fet que la conselleria de Salut hagi congelat els cribatges massius i hagi implementat el test ràpid com a prova de diagnòstic, també entre asimptomàtics. "Però anem a màxims igualment", matisa.

Els antígens funcionen

La priorització temporal dels tests d'antígens a les PCR hauria de donar un respir als laboratoris, coincideix a dir Salut. Catalunya està en fase de mitigació, la qual cosa significa que la transmissió comunitària és tan potent que és quasi impossible fer seguiment de les cadenes de contagi. Ara qualsevol persona pot estar infectada. "Com més es propaga el virus i més casos hi ha a la comunitat, menys probabilitats d'error i, per tant, més fiabilitat tenen els tests d'antígens", afirma el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, el doctor Jacobo Mendioroz.

Els microbiòlegs consultats confien que aquesta tècnica eviti noves saturacions en els seus laboratoris. "Els tests d'antígens segur que ens ajudaran, tot i que no es pot oblidar que la PCR és la prova de referència. Anirem com hem fet fins ara, setmana a setmana, mirant si podem assumir la demanda actual", explica Canal.

Blanco celebra la implementació dels tests ràpids a la primària perquè "evita que hi arribin mostres de persones amb símptomes que són clarament positives". Encara que recorda que els antígens no tenen la mateixa sensibilitat que les proves moleculars, el director clínic del Germans Trias assegura que són més barats, més immediats (s'obté el resultat en 15 o 20 minuts) i són molt fàcils d'utilitzar. A més, els tests que ha comprat Catalunya, de la marca Abbott, ofereixen bons resultats en la detecció de casos en malalts amb símptomes.

Un estudi de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses i en què ha col·laborat Can Ruti confirma que la sensibilitat -la capacitat de detectar la infecció- és més alta en les persones simptomàtiques (92,6%) i més baixa entre les asimptomàtiques (79,5%). Per tant, tot i que la prova també funciona a bons nivells en el cas dels malalts asimptomàtics, perquè en detecta vuit de cada deu positius, mai ha de ser la estratègia principal de detecció.

"Amb els asimptomàtics o, per exemple, si es vol fer un bon control a les residències, caldrà valorar quina pèrdua de sensibilitat acceptem. La millor opció seria garantir estratègies de repetició, és a dir que es puguin repetir els tests una vegada a la setmana o cada dues setmanes per recuperar la pèrdua de sensibilitat", detalla Blanco. Fins al moment, als geriàtrics s'han utilitzat el 3% dels tests ràpids fets al país, uns 1.500 en total.

Des de la seva implementació progressiva, que va iniciar-se ara fa tres setmanes, s'han fet 52.764 tests ràpids. Amb tot, aquests recursos no s'han repartit de forma uniforme al país: només a la ciutat de Barcelona (amb 15.844 proves fetes) i als municipis de les àrees metropolitanes nord (14.271) i sud (7.413) s'han fet el 71% dels diagnòstics ràpids. A les comarques gironines se n'han fet 4.214; a la Catalunya Central unes 3.624; a Tarragona, 2.886, i a Lleida 2.816. En canvi, a les Terres de l'Ebre només n'han fet 1.108 i a l'Alt Pirineu i Aran, 395.

Ús intensiu d'estocs i robots

Amb tot, la gran quantitat de proves per analitzar no és l'únic motiu pel qual s'endarrereixen els temps de resposta. Els microbiòlegs adverteixen que cada vegada és més complex accedir als reactius i que els proveïdors també estan en risc d'esgotar l'estoc. "No ens hem pogut proveir adequadament aquest estiu perquè els fabricants tampoc no tenien reactius, i ara també ens trobem amb problemes d'accés a materials fungibles i bàsics com punxes, pipetes, etiquetes. Totes aquestes coses, que fem servir tots els centres i que són essencials, comencen a escassejar", assenyala Canal.

Tant el Laboratori de Referència de Catalunya com el servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, així com molts altres, han optat per la diversificació de proveïdors per tenir més marge de maniobra, com ja van fer a la primera onada. És a dir, que si un fabricant esgota l'estoc, els laboratoris poden fer comandes a un altre amb productes compatibles o fer servir termocicladors d'altres firmes.

"Aquesta estratègia, que pràcticament fem servir tots els laboratoris, ens dona oxigen. Però això és com un dòmino: si cau una peça, caiem tots", adverteix Blanco. El microbiòleg explica que el seu laboratori –que analitza una gran part de les proves recollides a l'àrea metropolitana nord– intenta tenir, com a mínim, estoc per a tres setmanes. Però també hi poden haver errors tecnològics: algunes màquines, sotmeses a una activitat incessant les 24 hores del dia, comencen a fallar. Com va passar-li a la Vall d'Hebron. "Això pot passar-nos a tots", insisteixen la resta de laboratoris, que s'hi emmirallen i temen que també els pugui ocórrer.