Salut ha intervingut 36 residències pel mal funcionament durant la pandèmia

Familiars de geriàtrics es queixen que cada direcció aplica les restriccions com vol, malgrat que Salut ha flexibilitzat els protocols de visites

4 min
Una dona en una residencia.

BarcelonaFins a 36 residències geriàtriques han quedat intervingudes pel departament de Salut pel seu mal funcionament durant l'any de la pandèmia, informa Efe. D'aquestes, se n'han acabat clausurant set i quatre més segueixen sota el control públic perquè encara no han solucionat els problemes detectats en la investigació. La xifra suposa un augment exponencial respecte a altres exercicis perquè tirant enrere en l'última dècada s'havia ordenat tancar 28 geriàtrics.

Fonts dels departaments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies han explicat a Efe que s'ha fet un seguiment "exhaustiu" de les residències i al detectar-se anomalies o mancances en les mesures de seguretat i higiene preceptives per frenar el coronavirus s'ha decidit intervenir-les, en una operació que suposa rellevar els gestors de la residència i nomenar-ne uns de nous, a més de posar al capdavant per supervisar-la un funcionari públic.

Abans de la pandèmia no es feien intervencions de la gestió, que és un nou mecanisme de control establert arran de l'esclat de la pandèmia, tot i que sí que es va dictar la clausura de residències per incompliments molt greus. Precisament, ja des de les primeres setmanes de circulació del coronavirus es va decidir traspassar a Salut la gestió dels geriàtrics d'Afers Socials, que ha mantingut la competència per a les inspeccions dels centres. En qualsevol cas, la gestió de les residències de la gent gran ha sigut fortament qüestionada per Amnistia Internacional, que ha denunciat en un informe la vulneració de drets humans perquè es va deixar els usuaris "abandonats a la seva mort" perquè en els pics de la pandèmia i pel col·lapse dels hospitals se'ls va denegar el trasllat a centres sanitaris.

Dos terços dels 12.784 morts que ha deixat la pandèmia a Catalunya eren residents de geriàtrics: la meitat d'aquestes 8.783 víctimes van morir a la mateixa residència. La situació en el sector ha canviat de ple arran de la vacunació, que va començar precisament entre els usuaris dels geriàtrics i, segons les últimes dades de Salut, el 93% ja han completat la pauta de les vacunes i el 95% ja tenen la primera dosi. Són uns percentatges més alts que els dels professionals que treballen als geriàtrics, on dos de cada 10 no han rebut cap dosi però tres quartes parts ja estan immunitzats, tot i que en conjunt els geriàtrics mantenen a ratlla el covid-19 i els ingressos, la mortalitat i els casos nous han caigut de forma evident. Només hi ha un centre, al Camp de Tarragona, que té un brot actiu, però la resta ja estan lliures de covid i es pot dir que viuen ja al futur postpandèmic perquè fa setmanes que han superat la immunitat de grup. Això ha permès ja relaxar les draconianes mesures restrictives que durant l’any pandèmic han mantingut aquests centres com a búnquers, blindats a qualsevol presència aliena que no fos essencial per al seu funcionament.

Desescalada lenta

Les famílies, però, confiaven en un relaxament més evident. Diuen que s’han trobat que “com sempre” són les direccions de les residències les que marquen el ritme de la desescalada, es queixa María José Carcelén, de la Coordinadora 5+1. L’últim protocol del departament de Salut –amb data del 4 de març– obria la porta a sortides il·limitades dels residents i a un règim de visites més ampli, però en alguns centres es mantenen les limitacions a l’hora de rebre visites agafant-se al fet que la normativa ho condiciona a “la capacitat organitzativa” de cada residència per atendre les tasques de neteja dels residents i la desinfecció de les cadires de rodes que es requereixen a la tornada.  

En aquest sentit, Carcelén denuncia que Salut “deixa fer el que vulgui” a les residències permetent que s’emparin en “falta de personal” quan hi ha “empreses que hi tenen molts beneficis” amb la cura de la gent gran. “Els drets de la gent gran estan en mans d’empreses”, es queixa l’activista. Les residències mantenen que no sempre és fàcil poder tenir-ho tot a punt per satisfer les demandes de les famílies perquè cada resident requereix una gran atenció i sovint el personal és just.

Recentment, la presidenta de la gran patronal ACRA, Cinta Pasqual, assumia la fuga cap a la sanitat de les auxiliars de residència a causa dels sous que marca el conveni del sector de 957,18 euros mensuals després d’aplicar el recent augment pactat del 6%, alhora que demanava un increment dels preus públics que paga la Generalitat per cada plaça i que porten anys sense revisar-se. 

A Carcelén li preocupa que hi hagi professionals de les residències que opten per no vacunar-se perquè impedeix que els centres puguin organitzar-se amb bombolles de personal i residents vacunats i els que, per diversos motius, no ho estan perquè el nombre de gent gran immunitzada és més elevat. Això, sumat al fet que ja no es fan tants cribatges per detectar asimptomàtics, diu, posa en perill la seguretat del centre.

En canvi, en el cas que explica Víctor Echaniz és la seva àvia qui, als 95 anys, “de moment” no està vacunada, perquè diu que té contraindicacions per a la salut de la dona, que, malgrat les xacres de l’edat, encara està “força bé”. La queixa d'Echaniz, organitzat en la plataforma de familiars Els Estels Silenciats, és que la seva familiar està “discriminada” precisament per no haver rebut cap dosi, ja que la direcció del seu centre l’ha canviat d’habitació per col·locar-la amb la bombolla d'altres, pocs, residents no vacunats. “No som antivacunes i la meva àvia es vacuna cada any contra la grip”, assegura Echaniz, però sosté que les dosis contra el covid són voluntàries i, per tant, no hi pot haver un tracte diferenciat, com no n'hi ha amb els treballadors ni amb la població general. Des del departament d'Afers Socials s’insisteix que “en cap cas” és acceptable una discriminació en funció de si s’està vacunat o no, tot i que es recomana sense cap dubte la immunització perquè és la millor garantia per frenar els contagis. “El que li fan a la meva àvia és inadmissible”, insisteix Echaniz, que considera que el canvi d'habitació és discriminatori perquè li treuen el seu entorn habitual i considera que això "no es permetria entre criatures en una escola o residència infantil ni tampoc entre veïns d’un mateix edifici”. 

stats