Tornen els cribatges massius i Salut hi suma les farmàcies
Es faran proves setmanals a les residències i test d'antígens al món esportiu
Santa Coloma de GramenetAmb la tendència a la baixa de la corba epidemiològica, tornen a Catalunya els cribatges poblacionals per buscar proactivament i detectar contagis de coronavirus. Però ara no només a partir de la tradicional PCR, sinó també mitjançant PCRs d'automostres nasals i tests d'antígens. El pla de Salut és fer immediatament proves massives en punts calents del mapa de contagis, on es detecti un repunt sobtat de casos; en col·lectius vulnerables com els treballadors i les persones grans que viuen a residències geriàtriques, i en col·lectius específics com la població jove en el món esportiu. "Hem de tornar a sortir al carrer a detectar", ha afirmat aquest divendres el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.
Així, el departament de Salut planteja una iniciativa similar a la que va fer durant l'estiu, quan es reforçava el diagnòstic allà on es temia que la circulació del coronavirus es descontrolés per la densitat poblacional, la mobilitat i les condicions precàries que dificultaven els aïllaments. No obstant això, la conselleria ha introduït canvis substancials en la nova estratègia: ara es faran servir més els tests d'antígens i les automostres de PCR, s'ampliarà la població susceptible de fer-se la prova i hi haurà més punts de testeig, que s'organitzaran de manera més descentralitzada territorialment amb unitats mòbils i temporals.
També les farmàcies, que porten tota la pandèmia reivindicant l'assumpció de responsabilitats en la detecció de positius, podran oferir un servei molt semblant al que fan amb la detecció precoç del càncer de còlon, proporcionant materials a la població per fer-se una PCR d'automostra i enviant les mostres respiratòries a analitzar als laboratoris. I, per descomptat, es mantindran els cribatges a través de les escoles: es disposarà de 300 equips mòbils, els mateixos que fins ara han realitzat 488.000 PCR en dos mesos, unes xifres que gairebé compleixen el mig milió de proves a què s'havia compromès el Govern a l'inici de curs.
Amb l'esclat de la segona onada, els cribatges massius (menys els escolars) es van suspendre per la ineficàcia a l'hora de traçar les cadenes de contagi. Fins ara s'han fet 2,5 milions de proves en el marc d'aquest tipus de cribatge arreu del país, amb una taxa de positivitat (proves que revelen infeccions) del 3,3%. Ara, i coincidint amb la millora dels indicadors, a partir de dilluns Salut recupera l'estratègia de cribatge comunitari per vigilar i mantenir a ratlla una acceleració de la propagació. Començarà fent PCR a la població de més de 50 anys de Rubí i Terrassa amb la col·laboració del Banc de Sang i Teixits.
Automostres a les farmàcies
Salut habilitarà diversos punts de detecció, que podran estar desconcentrats arreu del territori en unitats mòbils similars als que s'han fet fins ara mitjançant la PCR tradicional. "Els farem intentant desplegar el màxim d'efectius per arribar al màxim de persones en pocs dies", ha assenyalat Argimon. L'altra tipologia de cribatge comunitari seran els dirigits, que tindran la col·laboració de les farmàcies i que funcionaran de manera voluntària com les iniciatives de detecció precoç del càncer de còlon. En aquest cas es faran servir els kits d'automostres i no tests d'antígens, com s'ha estat plantejant aquests dies i que requeriria l'autorització del ministeri de Sanitat.
"Les farmàcies, que són uns agents importantíssims en l'entorn salut, tenen una logística molt preparada i validada: tenim oficines de cribatge, tenim carregat el cens i coneixem l'enviament de cartes", ha explicat Argimon. Es farà de la mateixa manera que quan la població de més de 50 anys rep un missatge per fer-se una prova per detectar lesions precursores del càncer –pòlips– mitjançant una mostra de femta: la persona recollirà els materials per fer-se l'automostra a la farmàcia, es farà el frotis nasal poc invasiu a casa i farà el retorn etiquetat al mateix establiment. A les 48 hores, rebrà el resultat de la prova.
Argimon ha admès que és probable que aquesta via encara trigui unes setmanes a implementar-se, segurament un mes, ja que encara calen converses i tasques informatives entre els col·legiats farmacèutics. També dependrà de l'èxit de la campanya entre la població i la demanda que es generi que s'intensifiqui o no aquesta via. Amb tot, el secretari ha descartat la periodicitat d'aquesta iniciativa i ha confirmat que es farà una sola vegada.
Residències i entorns esportius
Salut ha deixat molt clar que no es tracta d'un testeig massiu a l'estil d'Eslovàquia, que va fer proves a tota la població en dues setmanes, o equiparable al que ha anunciat a bombo i platerets la Comunitat de Madrid, com es desprenia de les declaracions fetes dimarts per la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó. "La via eslovaca té un gran component logístic que a curt termini no podem plantejar", ha admès Argimon, que ha afegit: "No descartem res, però quan nosaltres sortim i expliquem una estratègia és perquè és viable". Així, la voluntat de Salut és intensificar la detecció en aquells col·lectius més vulnerables o els que fins ara han quedat exclosos dels cribatges massius.
Els professionals sanitaris i els dels geriàtrics, un dels espais més reforçats en termes de detecció, passaran a fer-se proves un cop per setmana i no cada 15 dies com fins ara per blindar els centres i evitar la proliferació de focus. També entre les persones grans que viuen a les residències s'intensificarà el testeig, incloses les residències considerades verdes i on no es fan tan sovint les proves perquè no s'hi detecten brots. Aquestes residències representen el 70% dels centres i Argimon ha reconegut que moltes fa dues o tres setmanes que no se sotmeten a aquestes proves. Segons Salut, amb els tests regulars es podrà encerclar molt més el virus i evitar focus descontrolats, ja que es podrà sectoritzar molt abans que un resident asimptomàtic pugui contagiar la resta de convivents.
Un dels col·lectius on s'han fet menys esforços diagnòstics és la població que té entre 18 i 30 anys, considerats paradoxalment el motor de la propagació vírica, i Argimon ha explicat que es faran cribatges a l'esport amateur adult per buscar casos asimptomàtics en aquesta franja jove. En el marc d'un projecte planejat conjuntament entre la secretaria general de l'Esport i Salut, el Govern preveu fer tests d'antígens per obtenir resultats ràpids, però no perquè es vulgui accelerar el retorn a la competició, ja que, a diferència del que passa amb l'esport professional, no es preveu la represa fins al quart tram de la desescalada. Argimon ha detallat que es demanarà als diferents clubs que hi participin que nomenin un responsable per recollir la mostra i un altre per recopilar la informació de les persones que se sotmetin als tests ràpids perquè els resultats figurin en els historials clínics.
500 rastrejadors més
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que s'incorporaran mig miler més de persones als equips de rastrejadors, que eleven a 3.000 el total de persones destinades a fer l'enquesta i el seguiment de casos, així com a la cerca de contactes. A principis de novembre, hi havia 1.707 gestors covid d'atenció primària i hospitals: 432 gestors escolars i 120 professionals dels serveis de vigilància epidemiològica. De gestors de contactes n'hi havia 180 i ara es preveu que la xifra creixi fins als 250.
Vergés també ha anunciat que s'activa el sistema de SMS per avisar els contactes d'un positiu per informar-los sobre què han de fer (quarantena, gestió de la baixa si és necessària i seguiment de símptomes), així com fer-los una avaluació. Per exemple, resoldre si són col·lectiu de risc o si no poden fer l'aïllament. Fins ara aquesta estratègia només funcionava per a les persones amb símptomes.