La generació de residus a Barcelona cau fins a nivells de finals dels 80

BarcelonaDes que dura el confinament, a la ciutat de Barcelona s'hi ha recollit un 31,9% menys de brossa orgànica, un 26,3% menys de paper i un 21,7% menys de vidre. La davallada també es nota en el contenidor gris, el del rebuig, on hi ha un 22,6% menys de residus, tot i que no tant com en el marró, on es nota especialment que bars i restaurants estan tancats. L'estat d'alarma declarat el 14 de març ha tingut un efecte notable en la generació de residus al conjunt de l'àrea metropolitana: ha caigut fins al nivell de l'any 1989, cosa que suposa un 24% de descens respecte al període anterior al confinament. La baixada s'explica pel tancament de l'activitat comercial i també pels canvis d'hàbits que el fet d'estar-se a casa ha comportat en la població. Els residus provinents del buidatge de papereres, l'escombrat viari i els residus abandonats fora dels contenidors s'han reduït un 38%. Pel que fa als envasos, els residus disminueixen més d'un 7% a Barcelona, mentre que a tota l'àrea metropolitana baixen un 3,5%.

Tot i les diferències en el nivell de reducció en funció del color del contenidor, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) considera que no hi ha hagut relaxació en la separació de la brossa, ja que la taxa de recollida selectiva es manté als nivells d'abans de l'estat d'alarma, del 38%. "Seguim tenint la gran responsabilitat d'augmentar la recollida selectiva i millorar els hàbits de reciclatge, i preveiem que així serà amb el desplegament dels sistemes individualitzats de recollida", remarca Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB. L'aposta serà incorporar contenidors intel·ligents i expandir el sistema de recollida porta a porta.

La generació de residus ha baixat en general a tot el territori metropolità, però la davallada és més notable als municipis més grans, que són els que atreuen més turisme i treballadors (Barcelona, 25%) i estudiants (Cerdanyola del Vallès). En canvi, els municipis més petits, com Torrelles de Llobregat o Sant Climent de Llobregat, han experimentat una pujada de la producció d'entre el 12% i el 15%. Això s'explica perquè tenen un percentatge elevat de població que habitualment treballa o estudia fora, i també perquè hi ha segones residències.