Les residències volen evitar com sigui tornar a prohibir les visites

Barcelona"Ens en vam anar a un extrem, prohibint les visites dels familiars. No pot tornar a passar. Va ser una reacció lògica en aquell moment, perquè hi havia molta por, però ara tant les residències com el Govern hem vist que no pot ser". Aquesta és la reflexió que fa Montserrat Falguera, presidenta de Feate, la federació d'entitats socials que gestionen residències. L'experiència de la primera onada –quan els centres geriàtrics van ser, juntament amb les escoles, un dels primers equipaments que el Govern va tancar– ha fet canviar el paradigma 180 graus. "Això no pot tornar a ser blanc o negre, perquè els avis no moriran de covid però sí sols i de pena", afegeix Falguera, que fa mesos que defensa aquesta postura. Des de la patronal d'empreses del sector, ACRA, la presidenta Cinta Pascual hi està d'acord: "Els residents han de poder mantenir el contacte amb els seus estimats en la situació que sigui, crec que això ha quedat molt clar a tothom", diu.

El consens per no prohibir més visites, però, topa amb una realitat complicada que obliga els centres a redoblar esforços i el Govern a seguir aplicant mesures "quirúrgiques" que ja afecten de ple les residències. Divendres Salut ja va prohibir durant quinze dies prorrogables les sortides curtes dels centres per controlar els contagis. El fet és que, amb més de 900 casos nous i 165 brots registrats (el 12,5% del total), els geriàtrics ja se situen, segons les últimes dades de Salut Pública, com el segon lloc on més brots s'originen, per darrere dels nuclis familiars estrictes (on es generen el 56% dels brots). Només en l'últim mes una seixantena de geriàtrics ha registrat brots nous, fet que va accelerar la decisió de bloquejar les sortides.

"Aquests últims dies rebíem fotografies de residents que sortien a fer celebracions i retrobades familiars sense mascareta i amb més de 20 persones", explica Pascual, que relata com molts avis li explicaven que s'havien pogut trobar "amb tots els nets i les parelles de cop". Ara els esforços, però, se centren en poder mantenir les visites controlades dins dels centres. ¿Com seran aquestes trobades durant la segona onada? El format encara no està decidit, però els representants del sector proposen la recerca de noves fórmules que permetin la proximitat i el contacte. "Els visitants poden portar roba neta o desinfectada i posar-se-la just abans d'abraçar el seu familiar", opina Pascual. "Una altra opció és fer tests ràpids a l'entrada", afegeix Falguera, una mesura que el Govern tampoc descarta a mitjà termini.

La falta de personal preocupa al sector

Malgrat l'esgotament que asseguren sentir, les residències creuen que estan més preparades que al març: tenen equips de protecció per a tres mesos, més experiència, més formació i moltes han creat circuits i àrees sectoritzades per blindar-se contra el virus. En canvi, hi ha pors que no han marxat, com ara la possibilitat de trobar-se –de sobte– sense treballadors per culpa dels contagis. Divendres Salut va prometre fer cribatges massius entre els treballadors de les residències, però va matisar que els empleats s'haurien de treure ells mateixos la mostra per a la PCR.

"Aquest sector no es pot permetre tenir deu persones contractades de més i a la reserva i, un cop el covid-19 ha entrat en un centre, es fa molt complicat trobar persones que hi vulguin venir a treballar", admet Pascual, que recorda que aquest va ser un dels grans obstacles de la primera onada, juntament amb la falta de material. Falguera afegeix que, a més, hi ha una fugida d'infermeres cap als hospitals: "El sector sanitari està contractant molt més i no podem competir amb els seus salaris", explica. Per això, tant Falguera com Pascual veuen clau la coordinació amb l'atenció primària.

Trasllats de contagiats entre centres

Més enllà de la preparació interna dels centres i les noves restriccions, Salut també s'ha vist obligada a reactivar els trasllats de residents contagiats per aturar més propagació del virus. D'aquesta manera, quan es detecta un brot en un geriàtric que arquitectònicament no permet aïllar bé els pacients ni fer circuits lliures de covid (el que s'anomena residències vermelles), l'administració activa un protocol per transferir els usuaris a un altre centre de referència (on sí que és possible sectoritzar i aïllar) o a algun equipament expressament destinat a aquesta funció.

Actualment, de les 1.048 residències que hi ha al territori, un 91% són verdes, és a dir, no tenen cap cas positiu i, a més, tenen recursos per aïllar i sectoritzar correctament. N'hi ha 46 més que són taronges: amb algun positiu però arquitectònicament preparades amb espais d'aïllament. N'hi ha 43 més en l'estadi vermell, és a dir, amb positius i sense possibilitats de sectoritzar. A més, des que va començar la crisi sanitària, la Generalitat ha hagut d'intervenir per agafar les regnes de 15 centres geriàtrics a Catalunya, per mala gestió o falta de personal. L'últim ha sigut aquest mateix octubre, a la residència Calafell Park, de Segur de Calafell.