"A les residències fem servir bosses d'escombraries a mode de bata"

Barcelona"Ens truquen sovint per dir-nos que ens arribarà material, però res. No hem rebut res". Aquesta és la queixa que, encara aquest dilluns, 17 dies després de l'inici del confinament, expliquen a l'ARA moltes de les residències del país, tinguin o no persones grans contagiades pel coronavirus. "Saps què fem? –explica el director i coordinador de dues residències de Barcelona, una d'Horta i l'altra al Clot– Fem servir bosses d'escombraries industrials a mode de bata. Els fem un forat per al cap i dos per als braços, i així anem", lamenta. Segons les últimes dades de la Generalitat, fins diumenge hi havia més de mig miler de contagis entre persones grans que viuen en residències, en gairebé 200 geriàtrics de tot el país.

Fa dues setmanes, els professionals que treballen en aquests centres –la majoria gerocultors i auxiliars– ja asseguraven que estaven "al límit". La setmana passada el Govern va assegurar que començaven la contractació d'una setantena de professionals per reforçar les plantilles i, també, que ja estaven enviant lots de mascaretes, bates i guants, per evitar més contagis. A la pràctica, però, aquest material ha arribat amb comptagotes només a algunes residències, les més afectades. "Diumenge al migdia ens van arribar quatre caixes amb material. Ens feien falta sobretot bates", corrobora la direcció de la residència de Capellades, on ja hi ha hagut diversos morts per covid-19 i molts altres avis estan aïllats. Aquest material, però, es gastarà "en pocs dies". La patronal de les residències insisteix que cal molt més estoc.

A més, no tots els centres tenen la mateixa sort: "Hem demanat material i desinfecció. Fa tres dies ens van dir que estàvem a la llista de casos urgents, però encara esperem", explica la directora de la residència Sant Agustí d'Olesa de Montserrat, Montse Jácome, que assegura que quatre persones ja han mort i que els casos greus al seu centre es multipliquen. "No ens han donat ni tan sols una data. Tot són trucades i anuncis però no ens arriba cap mena de protecció i ens hi estem jugant la vida, senyors!", lamenta.

Els directius de residències atribueixen la lentitud al "desbordament que pateix el Govern" i a la selecció de "prioritats". "Suposo que han de triar, perquè no n'hi ha per a tots, però potser també haurien de tenir en compte que és clau prevenir allà on encara no hi ha casos de contagi", afegeix el coordinador d'una residència del Clot. Només a la ciutat de Barcelona, el 25% de les defuncions per coronavirus provenen d'una residència, segons les dades de l'Ajuntament, i més de la meitat dels centres (150 residències d'un total de 260) ja tenen algun intern contagiat. És per això que el consistori s'ha posat a fer desinfeccions, tot i que aquesta no és una competència seva, tal com recorden.

La necessitat dels tests ràpids

Una altra de les demandes que s'està fent esperar massa són els tests de diagnòstic ràpid. El departament d'Afers Socials confirma que no s'han repartit encara i, com a conseqüència, les residències no saben si estan separant bé els interns i professionals. "Nosaltres el que fem és separar tothom que té un símptoma", explica el directiu d'una residència amb més de 100 places al centre de Catalunya. Algunes residències més petites han optat per aïllar tothom "per prevenció", reconeixen.

La falta de tests ràpids també està bloquejant que les persones grans puguin sortir dels centres per passar la quarantena amb la seva família. Més d'un centenar de famílies ja ho han demanat, segons dades del departament d'Afers Socials. El Govern es va comprometre que, si ho feien, no perdrien la plaça, però la condició per marxar és que es pugui assegurar mèdicament que no estan contagiats: una missió impossible si no arriben els tests. Per això des de la patronal de les residències insisteixen en la necessitat de tenir tests i medicalitzar els recintes.

Mentrestant, els professionals de les residències fan el que poden: "Estem gastant recursos propis per treure material d'on sigui", explica una directiva de Barcelona. "De moment hem gastat uns 2.000 euros en material que no teníem i això sense comptar tot el personal que estem contractant de més per cobrir les baixes dels que es contagien", afegeix. D'altra banda, les residències més petites consultades que no tenen cap cas de contagi asseguren que és perquè van "restringir visites molt abans que es decretés l'estat d'alarma".

Per si tot plegat no fos prou difícil de gestionar, els directius d'aquests centres alerten que podrien estar proliferant les estafes a costa del material sanitari. "Fa uns dies vaig rebre una trucada d'un suposat comercial que em venia dues caixes de gel hidroalcohòlic per desinfectar per 250 euros cada 10 litres –explica un coordinador d'una residència a Barcelona–. Quan vam demanar la fitxa tècnica i la documentació ja no n'hem tornat a saber res", adverteix.

El model, un debat de fons

"Seria fantàstic tenir tot el material que necessitem i també personal, però, tot i així, els professionals de les residències podran fer només el mínim: separar adequadament els malalts i res més", avança Josep Maria Via, metge i assessor de la Fundación Edad y Vida.

Aquest expert en la gestió de serveis sanitaris i exdirectiu de l'Institut Català de la Salut i del Servei Català de la Salut avança que el problema de fons és que les residències no estan pensades com a centres mèdics, sinó com a llars. "Ara amb una població tan envellida caldria repensar aquest model", assegura, tot i que considera que aquest és un debat per obrir després de la crisi sanitària actual. Més enllà de si les residències s'haurien d'entendre com un servei social o bé un servei sanitari, Via insisteix: "Ara el que cal urgentment és que les residències s'equipin amb metges, oxigen, morfina i cures pal·liatives: això és el més bàsic per poder atendre les persones grans i donar-los, si així s'esdevé, una mort digna", conclou.