Queixes perquè continuen les visites restringides a les residències

Des de fa dues setmanes, un protocol del departament de Salut aconsella a les residències de gent gran amb una bona salut epidemiològica que deixin sortir els residents però amb totes les precaucions. Les famílies van rebre aquest relaxament amb "llàgrimes d'emoció”, deia la Yolanda A., que té la mare en un centre vallesà, després de gairebé un any de restriccions severes i visites comptades. Però en aquests 15 dies, les famílies han topat amb la “realitat” que l’última paraula la tenen els equips directius, en funció de criteris no sempre ben explicats o prou clars, i això les ha tornat a la casella de la decepció i la ràbia per no poder recuperar el contacte ara que s’ha constatat l'efectivitat protectora de la vacuna: les xifres de contagis, hospitalitzacions i mortalitat s’han reduït a les residències, mentre que al carrer s’adverteix d’una frenada en la millora dels indicadors. Per la seva banda, a l’ASCAD, l’associació de directors de geriàtrics, el descontentament sorgeix perquè, afirmen, han de “solucionar problemes que haurien de solucionar els que no ho fan”, en referència a la Generalitat.

Els dos germans Casas tenen una tercera germana en una residència de l’Anoia, i quan es van posar en contacte amb la direcció es van trobar una oposició fèrria

“És una negociació constant amb la direcció”, es queixa Jordi Planella, que té la mare en un centre de Barcelona i que assenyala que els familiars són “la part més dèbil” perquè queden al mig del que dicten des de la Generalitat i el que resolen des dels centres. Amb tot, en les últimes hores comença a "veure la llum” perquè explica que, a força de ser “insistent” i de picar a algunes portes, ha aconseguit que li permetin “dues sortides d'una hora i una visita a la residència a la setmana”.  

Incomprensió de les normes

El règim de visites i de sortides, és a dir, el lloc i el temps permesos, va a discreció fins al punt que la direcció del centre on viu la seva mare a la Yolanda A. li van rebutjar la petició que el notari entrés al centre per a la paperassa. La Yolanda assenyala que no entén la negativa perquè la residència “és el domicili” de la mare, que s’ha vist obligada a anar a la notaria. “I després em posaran impediments per treure-la a fer un volt”, lamenta, i assenyala que el problema és que el protocol “no és llei”. Amb tot, celebra que la residència hagi permès finalment certa "proximitat" amb els residents, alguns amb demència o problemes d'audició.

Lola Muñoz no ha notat, de moment, gaire canvis amb el nou protocol, i la residència d’Osona on hi ha la seva mare continua sent molt “hermètica”, es queixa. Fundadora de l’associació de familiars Els Estels Silenciats, explica que rep multitud de queixes sobre l’arbitrarietat de les decisions dels centres, que “juguen amb l’esperança” dels residents i dels seus parents. Per això, reclama que “Salut es responsabilitzi que les residències compleixin” per evitar que es continuïn “vulnerant els drets” dels usuaris. 

Inseguretat jurídica

Per la seva banda, el president de l'Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD), Andrés Rueda, també assenyala el departament de Salut com a responsable de deixar a la seva sort els equips directius elaborant normes de difícil compliment sobre el terreny, com ara “tantes bombolles de convivència, sense tenir en compte els espais i les parets”. Rueda afirma que la consigna de l’entitat és “avançar cap a la normalització segura i progressiva” facilitant les visites exteriors i desaconsellant les sortides a domicilis.

Per al bon funcionament de les mesures, apunta que cal que les famílies demanin cita prèvia i tinguin en compte que no sempre hi ha prou personal per atendre les seves demandes i ajustar-se a la seva disponibilitat horària. En aquest sentit, Rueda afegeix que sovint es fa difícil complir el protocol perquè no es pot destinar “tres treballadors només a preparar les sortides i les entrades després del passeig” i demana a les famílies comprensió i col·laboració. "Amb les famílies estem al mateix equip", subratlla el directiu, que posa el focus en el fet que s'ha de tenir en compte "l'equilibri per atendre els que surten del centre i els que s'hi queden", a qui també s'ha de cuidar.

Els directors dels centres es queixen de la "inseguretat jurídica" a què estan abocats per les decisions de Salut. Així, Rueda indica que per això molts equips actuen sota "el principi de la prudència", ja que són els que coneixen la situació real de cada residència.