La por fa caure els ingressos a les residències

MartorellA casa dels Martínez-Riera el gran dilema aquests dies és si la iaia ha d'entrar a la residència. De places al centre públic n’hi ha i, superats els recels de fer el pas, la crisi del covid ha tornat la família a la casella d’inici. De fet, el sector pateix la falta de nous ingressos i té uns índexs de desocupació com no s’havien vist: un percentatge inaudit del 3% a la xarxa pública, un 25% en la privada i un 28% en les places concertades. 

Són diversos factors els que expliquen el perquè: l’alta mortalitat –per coronavirus o altres causes–, la prohibició durant mesos de noves entrades i, sobretot, el fet que encara hi ha certa por. “Ens fa respecte, ¿i si tornen a tancar les residències?”, exposa Dolors Martínez. La Roser, la seva sogra, que viu amb ella i el marit des que es va quedar vídua, té 89 anys, té moments de lucidesa i una mobilitat molt reduïda, agreujada per la falta d’exercici. A principis del 2018, van iniciar els tràmits per accedir a un geriàtric públic, on ara ja podria ingressar si volguessin. 

Amb les dades a la mà, l’epidemiologia en aquests centres només ha fet que millorar gràcies a les mesures de protecció i sectorització, però sobretot a la vacunació massiva entre els usuaris, que ha aconseguit reduir positius, mortalitat i ingressos en els últims cinc mesos. “Les residències són els llocs més segurs de la societat”, proclama tant el sector com la directora general de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del departament d’Afers Socials, Aina Plaza. Ho diuen per l’alta taxa de vacunació dels residents, amb el 94% ja amb la pauta completa, i per tots els protocols en vigor.

Renúncies a última hora

En les residències privades hi ha més de 14.000 places lliures, xifra que suposa el 25% del total de l’ocupació enfront del 6% que hi havia abans de la pandèmia, afirma Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, la gran patronal del sector. A La Confederació, la patronal de centres privats sense ànim de lucre, noten que el ritme d’ingressos és més lent del que esperaven un cop ja hi ha certa normalitat en les visites i les sortides. Josep Serrano, president de la comissió de gent gran de l’entitat, afirma que “de cada quatre ingressos previstos, només un s’arriba a fer” i que en molts casos “la negativa es confirma el dia abans”. 

Per a Serrano, es tracta d’una “situació excepcional” que atribueix en gran part a la “por” que ha quallat en les famílies arran de “la publicitat negativa que ha sortit als mitjans” de l’impacte del covid en els geriàtrics. “Tot s’ha portat a l'escàndol”, diu dolgut, i lamenta que es “criminalitzi” els professionals de geriàtrics perquè una minoria (un 16% ara) no s’ha vacunat i que s’obviï que és una xifra similar a la del personal dels centres d'atenció primària i hospitals.

A dia 3 de maig la llista d’espera per a una plaça en una residència pública és de 16.889 persones, segons la conselleria d’Afers Socials, a qui Salut va prendre la gestió dels centres a l’inici de la pandèmia i acaba d'alliberar 1.700 places públiques i concertades que s'havien reservat per facilitar la sectorització dels centres. Aina Plaza constata que “la recuperació és lenta” i, si abans de la pandèmia un 40% dels que esperaven plaça hi renunciaven quan els tocava el torn, ara és un 43%, un índex estructural molt alt que ha portat el departament a “repensar els criteris d’inclusió” de la llista per filtrar millor les necessitats urgents d’ingrés. De juny del 2020 a març del 2021 s’han produït 13.040 ingressos en places amb finançament públic. 

La queixa de les famílies

Les famílies responen que els tràmits i les llistes d’espera són tan llargs com poques són les places públiques disponibles i, per tant, justifiquen posar-se a la cua tan aviat com sigui possible. Del miler de residències, les privades suposen el 60% i la resta es reparteix gairebé a parts iguals entre les de titularitat pública –de la Generalitat, ajuntaments o altres administracions però potser gestionades per empreses– i per les entitats sense ànim de lucre (fundacions i ordres religioses, per exemple). El Govern subvenciona una part del 57% de places en centres privats.

Tot i que Pascual confia que el sector es recuperi, adverteix que amb tanta plaça buida i després d’un any molt dur, les empreses perden marge, i reclama que Afers Socials s’afanyi a escurçar els “438 dies” que es triga a tenir un expedient de grau de valoració acabat. Andrés Rueda, d’ASCAD, dels directors dels centres, afegeix que tampoc ajuda la feixuga burocràcia per fer els ingressos.

Entitats com la Plataforma de Familiars i Usuàries de Residències assenyalen que la crisi del covid ha evidenciat el fracàs d’un model “hoteler i usurer” que prima el negoci d’empreses i de fons d’inversió, i reclamen que en un futur s’augmenti l’alternativa d’atenció domiciliària, una modalitat que Plaza afirma que és l’aposta de la conselleria. De moment, les empreses dedicades a les cures a casa han tingut increments residuals, apunta Serrano. La crisi ha fet que les famílies s’ajustin a les cuidadores pagades per la llei de la dependència o busquin el suport de treballadores del sector informal.