I les escoles, quan obriran? Catalunya no dona pistes del seu pla de desconfinament

BarcelonaHi havia moltes expectatives en la reunió d'aquest dijous entre la ministra d'Educació, Isabel Celaá, i els consellers autonòmics del ram per concretar com ha de ser el retorn dels alumnes a les aules. Però de la trobada, que ha durat més de quatre hores, en surten poques decisions i moltes incògnites. La més important: per ara, no se sap quan i en quines condicions podran reobrir les escoles i els instituts.

El pla que va anunciar el govern espanyol preveu que a la fase 1 –tres zones de Catalunya ja hi estan– s'obrin els centres per netejar i desinfectar. A la fase 2 arribarien els primers alumnes: de manera voluntària, s'atendrien els estudiants de 4t d'ESO i 2n de batxillerat i últims graus de formació professional, però també els menors de sis anys els progenitors dels quals treballin. I aquí van començar les crítiques al govern central: per què només els nens fins a sis anys? I si un nen de 4 anys té un germà de 8, un podrà anar a l'escola i l'altre no? I per què els pares i mares que teletreballen –i que tampoc poden ocupar-se al 100% dels fills– no poden dur els nens a l'escola?

La majoria de comunitats autònomes han rebutjat la idea del ministeri, però els motius per fer-ho ara han canviat. Si fa dies les crítiques eren que s'establien diferències injustificades per motiu d'edat entre els nens, ara el no de les comunitats és perquè veuen inviable la mesura a l'hora de garantir la distància mínima entre nens tan petits. Així, mentre hi ha hagut un "suport majoritari" en el retorn dels alumnes més grans, segons el ministeri d'Educació, la majoria de comunitats no volen obrir les escoles per als infants de sis anys.

Segons informen diversos mitjans, Madrid, les Balears, l'Aragó, Andalusia, Múrcia, el País Basc, Cantàbria, Castella-la Manxa i Castella i Lleó així ho han traslladat a la ministra. De fet, és el que també ha expressat l'Associació Espanyola de Pediatria, que en un informe recomana que precisament els alumnes més petits siguin els últims a tornar a les aules. A Euskadi la tornada a les aules estava prevista per al dilluns 18 de maig, però s'ha ajornat al dia 25 de maig per "no tensionar més" la comunitat educativa, que havia criticat els plans del govern basc per precipitats.

I Catalunya què farà? Doncs avui dia no se sap res del pla de la Generalitat. El conseller, Josep Bargalló, s'ha mostrat partidari en alguna entrevista radiofònica a obrir els centres abans de l'estiu "perquè la societat ho necessita", i al Parlament va avançar que la desescalada educativa seria per etapes educatives, nivells i tipus d'ensenyament, perquè no era el mateix una classe de P3 que un grup de formació professional, on el contacte directe és més fàcil de mantenir. Però, més enllà d'això, el departament no concreta què passarà a la fase 2 amb els més petits, tampoc opina sobre la petició d'entitats com Unicef o Save the Children perquè tinguin prioritat els alumnes més vulnerables i tampoc valora o explica què ha defensat a la reunió amb la resta de comunitats autònomes. Fonts del departament d'Educació diuen que "aviat" explicaran el pla de desconfinament. La conselleria està demanant l'opinió a diferents actors: des dels sindicats –que en general rebutgen tornar a les aules sense les mesures de seguretat adients– fins al món empresarial, pedagògic i també local, a través de les federacions de municipis.

Colau demana obrir ja les escoles

En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha mostrat partidària d'obrir com més aviat millor els centres. "No pot ser que estiguem prenent algun cosa a les terrasses o consumint als comerços i no ens recordem de les escoles fins al final", ha alertat. La postura de Colau és important, perquè si cal atendre els infants de 0 a 6 anys com proposa el ministeri d'Educació caldrà obrir escoles bressol (competència municipal) i escoles i centres de primària (competència de la Generalitat). Tot i les paraules de Colau, tampoc l'Ajuntament de Barcelona ha explicat com seria el pla de desconfinament per al més d'un centenar de llars municipals que hi ha a la ciutat.

I davant la incertesa que viuen les famílies, amb els infants sense anar a l'escola des de fa ja dos mesos, els representants de les comunitats i el ministeri han acordat crear un grup de treball perquè faci un document d'orientacions que estigui a punt abans de l'estiu i que serveixi de guia de cara al curs que ve. És a dir, pilota endavant.

En aquest document, el ministeri demana a les comunitats que valoris tres escenaris: una tornada normal sense distància de seguretat necessària, una tornada amb una distància mínima als centres –això és el que va dir Celaá fa uns dies, cosa que obligaria a fer el curs mig presencial i mig virtual o bé a desdoblar espais en tots els centres– i també una tornada a l'escola que s'hagi d'interrompre a causa d'un rebrot.

Sigui el que sigui que acabi passant, el ministeri ja avisa que serà necessari "adaptar els currículums i les programacions dels cursos, àrees i matèries" per "prestar més atenció a les competències fonamentals i recuperar els dèficits ocasionats" a causa del confinament. De la mateixa manera, també caldrà adoptar "mesures com optimitzar tots els espais del centre educatiu" –Bargalló proposava transformar espais com la biblioteca o la sala de psicomotricitat en aules– o combinar l'activitat presencial amb l'activitat a distància –els sindicats demanen un reforç en el nombre de professors.

Preguntes a Ismael Palacín

Director de la fundació Jaume Bofill

• Cal reobrir les escoles per als menors de sis anys?Una tornada a les aules és una demanda lògica, però a la pràctica és inviable, tant per la incertesa sobre els contagis com perquè políticament és un cost difícil d’assumir.
• Quina ha de ser la prioritat?Una tornada en termes d’equitat. El que el departament hauria de plantejar-se és una tornada el més aviat possible dels alumnes més desavantatjats de cada escola perquè facin tutories i reforç en petits grups. En segon lloc, poder fer una última setmana presencial de tancament emocional i metaaprenentatge, perquè els mestres i professors facin prendre consciència del què han après i del què no i donin consells per l’estiu. I fer reunions amb totes les famílies i donar-los eines, per exemple, per crear un clima lector a casa. I una tercera mesura: una oferta pública ferma d’activitats educatives a l’estiu, amb places reservades per als infants més vulnerables.