“Els que havien de caure ja han caigut, ara que ens deixin disfrutar”

BarcelonaEs mira el rètol lluminós que des del març del 2020 mal lluïa a les fosques perquè el parèntesi dels quinze dies de l’estiu no compta. “Que bonic!”, diu Andrés Romero, de 70 anys, que s’ha atansat fins a la porta de la mítica sala Imperator, a l’Eixample barceloní, només per veure “l’ambient” de la reobertura d’aquesta “discoteca de gent gran”, tot i que no té intencions d’entrar-hi. “Dissabte sí que hi entraré perquè hi haurà orquestra”, s’explica al carrer un cop ja han entrat el gruix dels clients, que pacientment s’han esperat en una ordenada cua per ser els “primers” i “agafar un bon lloc”. Un centenar de persones hi han anat en aquest primer dia, quan encara hi ha en vigor les restriccions del 70% de l'aforament.

Són poc més de les sis de la tarda i a la cua hi ha una alegria gran per retrobar cares conegudes i recuperar aficions després d’uns mesos molt durs, en què la gent gran encara activa han estat fora de la circulació per la por pròpia i aliena al contagi i, encara pitjor, a acabar en una UCI. Se’ls han tancat les sales de ball, els casals d’avis i les activitats adaptades es fan amb restriccions. Tampoc no poden fer els viatges amb l’Imserso. I els anys passen, se sent com un mantra entre els de la fila.

Passen i pesen perquè els gairebé dos anys en què no han tingut la pista oberta les xacres s’han accentuat per l’edat, sí, però sobretot per l’aturada. “M’he engreixat de no ballar i de no fer res, d’estar al sofà i mirar la tele”, resumeix Amanda Flontclara, 77 anys d’edat i 25 anys com a clienta de l’Imperator i altres sales del mateix estil. Està contenta per tornar-hi ara que els contagis van de baixa i hi ha un percentatge elevat de població immunitzada: “Millor així, tots vacunats i tots tranquils”. No és l'opinió general, que tendeix a la queixa perquè el seu hagi estat un col·lectiu discriminat o maltractat, a diferència, diuen, de nens i adolescents. “Ens han tallat les ales tot aquest temps”, esclata la Lourdes, que no vol dir ni cognom ni edat. Del mateix parer, Andrés Romero diu que ja és hora de deixar la por a l’armari i viure amb alegria el que queda de vida. “Els que havien de caure ja han caigut, ara que ens deixin disfrutar”, proclama aquest home, autodeclarat, com molts, un “ballarí nat”.

Codi de vestir

Fontclara arriba a la reestrena amb la seva amiga Isabel García, 77 anys. Com marca el codi de vestir no escrit per a aquestes ocasions, totes dues van ben maquillades i més ben pentinades, amb sabates còmodes i vestits elegants. Entre el públic femení es veuen lluentors, algun estampat de lleopard, pantalons de cuir i alguna bota de plataforma. En el sector masculí, el color és escàs i abunden les camises i l’americana monocolors, amb gairebé l’única excepció de la camisa hawaiana, a l’estil Magnum, del primer client que travessa la porta. 

Tal com el covid obliga, un empleat controla un per un si tothom porta el seu certificat covid. “També el DNI? Sembla que estigui a la presó”, diu una dona que va amb un home que no s’ha pogut baixar el document que acredita que porta les dues vacunes normatives i ara la feina és seva per intentar que algun dels seus fills l'hi descarregui i l'hi enviï al mòbil. Sense el certificat, ningú passa al segon control del pagament de l’entrada. No és l’únic que demana ajuda per obtenir el document, mentre a dins del local comencen a sonar els primers compassos. Per començar, salsa.

Ganes boges

“Que si hi ha ganes? Jo el que tinc és mono de ballar!”, afirma la Lourdes, que admet amb la boca petita que ha calmat el cuquet del ball anant a “discoteques clandestines” fent sonar la música per grans altaveus en algun pàrquing apartat del brogit de la ciutat. “Però sense alcohol, eh? Res de botellons”, defensa sense cap remordiment. “Per a mi l’Imperator és el gimnàs, el psicòleg i la risoteràpia, tot en una sola entrada”, riu la Mercedes a punt d’entrar.

En tota aquesta alegria hi ha el punt fosc que el ball haurà de ser amb “la ditxosa mascareta”, una “molèstia” per a Ino Martos, de 79 anys, que es declara “boja” per fer els primers passos a la pista. Menys reserves hi ha per si el tapaboques i la distància física faran canviar estratègies d’aproximació o frustraran algun flirteig. “Ui, farem el que podrem i ens deixin”, riu un home que hi entra sol. De com vagi el vespre, no hi haurà crònica. Molts dels clients s’oposen a ser fotografiats fins i tot amb una violència verbal inusual. Ino Martos dona alguna pista per als que s’han perdut. “Penseu que aquí ve gent amb parelles que no són les seves”. El que passa a l’Imperator es queda a l’Imperator.