La reobertura de comerços es troba cara a cara amb l'emergència social als carrers del centre de Barcelona

BarcelonaQuan els comerços del carrer Santa Anna i el Portal de l'Àngel van obrir per la desescalada de l'estat d'alarma, la cua de la parròquia, on s'entreguen cada dia 250 bosses amb esmorzars i àpats, ja hi era. Durant els mesos de confinament la fila de persones ha anat creixent, a mesura que es tancaven els negocis i els veïns anaven perdent les feines –informals o no–, o bé no rebien la paga estatal corresponent a l'ERTO. La cua, amb més de 90 persones a dos quarts de deu del matí, s'enfila 170 metres fins a arribar a tocar de plaça de Catalunya, passant pel Portal de l'Àngel, probablement l'avinguda que tenia els comerços de roba més transitats de la ciutat a l'antiga normalitat. Ciutat Vella, el districte de les postals de la Barcelona del disseny i de l'arquitectura medieval, és també el que més persones ateses a serveis socials té (6.000) i el que concentra més punts d'entrega d'àpats (cinc), a més de les targetes menjador que reben famílies necessitades i els repartiments a domicili tant del consistori com d'algunes fundacions i xarxes veïnals.

La caiguda del turisme està directament relacionada en algunes ocasions amb els motius que han portat alguns usuaris a la cua de la parròquia. Com en el cas de la Rosina, dona filipina de 49 anys que treballava com a cambrera d'hotel i que no ha cobrat cap mensualitat de l'ERTO, amb la qual cosa es veu demanant menjar per primera vegada a la seva vida per poder alimentar els seus dos fills, ja que el seu marit, que treballava en un restaurant, també s'ha quedat sense feina. O el Néstor, un argentí de 48 anys que vivia del que li pagaven els turistes pels quadres que pinta al carrer. "Amb deu euros al dia ja feia per viure, però ara no ho tinc, i ni ERTO ni res, esclar", diu resignat.

A la cua conversa amb el Carlos, compatriota de 52 anys que, després de tres anys sense parar de tenir feina a la construcció, es va quedar a l'atur al febrer. Com que li van dir que li trucarien quinze dies després es va confiar i no va demanar la prestació i ara està tenint problemes per aconseguir-la. "Esperava que la meva dona i els meus fills poguessin venir de l'Argentina a l'abril, però s'haurà d'esperar bastant més", lamenta. És també la primera vegada que es veu demanant menjar, com la Milay, que només feia quinze dies que treballava en un forn de pa quan va començar l'estat d'alarma i s'ha quedat sense ERTO, i segueix la ruta cap al menjador social del carrer Tarragona. "Els congelo i en tinc per a un parell de dies", diu.

Per als comerços que intenten reactivar les seves vendes, tot i que molt minvades, la cua suposa una barrera entre els consumidors i ells, així que arran d'algunes queixes la parròquia farà l'entrega a partir de demà per l'entrada del carrer Rivadeneyra, un carreró sense sortida amb molts menys comerços. "Ja teníem problemes des de fa tres anys, perquè alguns dels que venien als esmorzars de la parròquia eren conflictius", explica la Vicky mentre puja la persiana de la guanteria Alonso, amb més d'un segle d'història. Malgrat que la cua sigui ara més llarga hi troba gent "més normal" que abans de la pandèmia, però reconeix que pot intimidar els potencials clients. "Mai se sap si un dia podria ser aquí demanant menjar", diu, amoïnada perquè es va endeutar l'any passat "per a tota la vida" per comprar el local, abans de lloguer. Confia en la "bona fe" dels clients, però és conscient que ella viu "del guiri", principal client d'una botiga amb molts elements folklòrics.

A escassos vint metres de la cua per recollir els àpats, uns joves vestits amb americanes de quadres fan una sessió de fotos amb mascaretes de tela estampades. Són de la botiga Aragaza, on treballen i on vendran les mascaretes a 14 euros: "Es poden rentar fins a 40 cops", diu el Toni, propietari. Afronta aquesta nova etapa amb "incertesa", perquè el 70% dels seus clients, "comprovat al banc", eren turistes. Tres dels seus treballadors no han rebut el pagament de l'ERTO. "No sé si d'aquí quinze dies seguirem oberts", reconeix. Més enllà de Santa Anna, l'altra gran cua del barri és a només dos minuts d'allà i és la del Decathlon del carrer Canuda, on en els moments de pic s'apleguen desenes de persones esperant per entrar a comprar complint l'aforament limitat.

La porta de la parròquia de Santa Anna, mentrestant, a mig matí ja s'ha buidat de les bosses d'àpats, però dins la capella s'amunteguen caixes de llet, fideus i centenars de quilos d'aliments per a les 80 entregues a domicili per a famílies vulnerables que fan a la tarda i que, a diferència de les del matí que provenen dels serveis socials de l'Ajuntament, són fruit de donacions. Entre els voluntaris de la parròquia, el José i el Jamall s'encarreguen de fer una obra al lavabo pensada per habilitar dutxes en un futur pròxim. El Jamall, de 30 anys, a més de voluntari, va ser acollit per la parròquia i ara hi viu confinat, després d'haver perdut la seva feina com a cambrer poc abans de la crisi. "Diuen que em trucaran aviat", diu esperançat.

La de Santa Anna no és l'única cua d'emergència social a Ciutat Vella. Una hora abans que obri ja hi ha desenes de persones a les portes del menjador de les missioneres de Santa Teresa, a la plaça Sant Agustí, que amb cues de 90 persones i 300 àpats al dia competeix amb Santa Anna. A deu minuts d'allà, el gimnàs social Sant Pau ha deixat de repartir els àpats que li proveïa l'Ajuntament, que està reorganitzant la distribució, però els seus treballadors s'encarreguen d'administrar les 150 dutxes al dia que han assolit per concessió municipal després que es tanqués el recurs de l'Estació del Nord. Un malentès a la cua genera una baralla amb un parell de cops de puny que es frena gràcies a la intervenció dels treballadors del gimnàs cooperatiu, protegits amb bates impermeables. El flux també és continu al menjador social del Paral·lel i a la tarda es reprèn en altres equipaments de Ciutat Vella.

A diferència de les atencions a serveis socials, el repartiment d'àpats que fa l'Ajuntament no està comptabilitzat per districtes, però s'ha triplicat respecte a abans de la pandèmia a tota la ciutat i ha arribat a 11.170. 2.156 es distribueixen en menjadors socials i equipaments per a persones sense llar, 3.685 són pícnics que es reparteixen en dispositius extraordinaris i 5.329 són àpats que s'entreguen en serveis a domicili. A més, s'han repartit 29.000 targetes Barcelona Solidària, amb diners per sufragar despeses d'alimentació i d'habitatge, 12.000 de les quals són targetes addicionals repartides en el context del covid-19. Tot i això, les xarxes veïnals de suport mutu i fonts de les fundacions asseguren que assumeixen molts casos desatesos pels serveis socials, que consideren "desbordats", com van denunciar en una manifestació recent.