Salut avisa que l'estabilitat de Catalunya és "perillosa" amb un miler de diagnòstics diaris

BarcelonaDavant el progressiu retorn laboral de bona part de la població i amb la tornada escolar a l'horitzó, a deu dies vista, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha afirmat aquest dijous que cal estar "molt amatents" i no confiar-se. "La situació a tot Catalunya està estabilitzada i, si volem ser optimistes, podem observar un petit descens de la corba de contagis", ha explicat l'epidemiòleg en relació amb les baixades moderades del risc de rebrot –contagis en els últims 14 dies i velocitat de propagació– dels últims quatre dies, que se situa en 186,05. Ara bé, malgrat que Catalunya ha anat reduint molt moderadament els últims dies alguns indicadors clau com la taxa de casos confirmats per PCR, Salut recorda que per analitzar les dades cal mirar tendències a llarg termini "i no les dades dels últims tres o quatre dies".

"Estem estabilitzats en 1.000 casos diaris i això ens posa en una "estabilitat perillosa" que en qualsevol moment ens podria abocar a una situació preocupant", ha alertat el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz. Això és així perquè la R –taxa que mesura la velocitat de propagació– fa setmanes que es manté en 1 i, per tant, cada infectat genera de mitjana un cas nou. "Una estabilitat tensa", ha corroborat poc després Argimon, a preguntes dels periodistes.

La màxima autoritat de Salut Pública al país ha admès que "li preocupa tot Catalunya", però ha apuntat que per la seva densitat poblacional, Barcelona ciutat i la primera corona metropolitana són els territoris on s'ha de posar tot l'èmfasi en el compliment de les mesures de prevenció i protecció per frenar la propagació descontrolada del virus i evitar la transmissió comunitària. "Aquesta és una epidèmia de solidaritat i la prova és l'ús de la mascareta, que no em protegeix a mi, sinó a la resta", ha subratllat.

"Les restriccions són totalment evitables"

Per territoris, Salut destaca que el virus comença a escampar-se per Tarragona i Vic, mentre que la corba de l'Alt Pirineu, zona poc poblada on va pujar molt el risc de rebrot per un focus d'una quinzena de contagis a la Cerdanya, ja encara el retrocés. També es constata una reducció dels contagis a Lleida –que ha superat un nou repunt– i a les Terres de l'Ebre, on Argimon ha dit que l'epidèmia "sembla que va a millor". Pel que fa a Barcelona i l'àrea metropolitana, que continuen amb xifres elevades però sense repunts de contagis, la situació està estancada.

Sobre la possibilitat de desplegar mesures restrictives a la mobilitat o endurir les de tipus social ja vigents, Mendioroz ha explicat que malgrat la seva utilitat per reduir els contagis, com s'ha comprovat al Segrià o a l'àrea metropolitana de Barcelona, el Govern no vol apostar per aquesta l'opció. "És l'últim recurs i són totalment evitables si la gent és conscient que amb actuacions individuals, restringint els contactes socials, es pot contenir l'epidèmia", ha dit.

Mendioroz ha posat dos exemples: Lleida i l'Hospitalet de Llobregat. Al Segrià les limitacions es van desplegar amb un objectiu principal: evitar la saturació de l'hospital Arnau de Vilanova, el centre de referència de la demarcació. En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, l'expert ha defensat que es va actuar amb temps per evitar col·lapses assistencials –malgrat l'alta capacitat dels hospitals de la zona– i que, malgrat la gran població que hi viu, s'està aconseguint controlar el virus. Amb tot, en cas que calguin noves resolucions, l'epidemiòleg sosté que "amb mesures raonables i graduals que permeten certa vida social n'hi ha prou per anar reduint la corba a poc a poc".

El pes de la primària

La bona notícia és que, a diferència del que passava durant la primera onada, la tensió assistencial no es concentra als hospitals, els quals "no estan assumint el pes de l'atenció sanitària", segons ha explicat Argimon. Les dades públiques corroboren aquest missatge. La xifra de proves PCR que fa l'atenció primària creix cada setmana –només es fan amb indicació mèdica– i els últims set dies se n'han fet més de 107.000. En canvi, els ingressos hospitalaris van a la baixa –entren una seixantena de casos crítics a la setmana– i la xifra total ja baixa de les 700 hospitalitzacions.

De fet, l'epidemiòleg ha dit que és l'atenció primària la que s'està encarregant de l'abordatge dels contagis, ja que en principi la majoria de casos són lleus, i ha assegurat que es buscaran fórmules per evitar-ne la saturació. Aquestes declaracions arriben pocs dies després que el Govern anunciés que s'habilitaran cinc espais annexos per a cinc hospitals –Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Moisès Broggi, Arnau de Vilanova i Parc Sanitari Pere Virgili– amb un centenar de llits per a malalts de coronavirus i un cost total de 50 milions d'euros. El sindicat Infermeres de Catalunya critica que el Govern inverteixi diners en aquests edificis i no en destini prou per pal·liar la falta de personal d'infermeria que arrossega la primària des de fa anys.

"Falten moltes infermeres i la solució no depèn d'invertir els diners públics en nous espais, sinó de dotar de personal suficient els espais de què disposem i sobretot d'apostar per la prevenció", subratllen en un comunicat. El sindicat acusa Salut de tornar a destinar recursos a infraestructures i material "amb una visió totalment enfocada al tractament de la malaltia", en lloc de la prevenció, i assegura que la primària està assumint tot el seguiment i la detecció de casos "tot i estar sota mínims".