Només Madrid i les Canàries no han endurit les restriccions

Pressió al govern d'Ayuso, també de Cs, perquè l'ús de la mascareta sigui obligatori

Manifestació davant de la seu del govern madrileny, a la Puerta del Sol, de residents (MIR) en plena vaga per demanar un conveni laboral "digne".
Mariona Ferrer I Fornells
20/07/2020
4 min

MadridLes mesures de restricció a Catalunya han acaparat titulars els últims dies, però a poc a poc diferents comunitats han anat fent-se seves algunes de les restriccions per la Generalitat. De fet, Barcelona, el Segrià i Figueres no són les úniques zones afectades pels rebrots. L’Aragó, que va passar de puntetes pel coronavirus durant l’estat d’alarma, és la comunitat que ara mateix acumula una corba més empinada. A tall d’exemple, si a mitjans de maig informava de màxim deu nous casos al dia, aquest dilluns és la comunitat que amb diferència acumula més positius –lluny fins i tot de Catalunya– amb 325 nous casos en 24 hores i fins a 71 hospitalitzacions en una setmana.

Contrasta amb Catalunya i l’Aragó la situació de la Comunitat de Madrid, que és a la cua en l’ascens de contagis arreu de l’Estat després d’haver sigut el focus de la pandèmia al març. El govern d’Isabel Díaz Ayuso es penja la medalla de tenir la situació sota control –la comunicació de nous contagis és mínima però crida l’atenció entre els epidemiòlegs que no baixi la xifra d’hospitalitzats–. Però aquest dilluns la detecció per sorpresa d’un brot entre 12 membres de la plantilla del Fuenlabrada, quan ja eren a La Corunya a punt de disputar el partit de Segons Divisió contra el Deportivo, va estendre totes les alarmes. També el fet que el major focus de contagis al País Valencià sigui Gandia, un dels destins preferits dels madrilenys.

La Comunitat de Madrid és, juntament amb les Canàries l’única comunitat que no ha endurit les restriccions fixades després de l’estat d’alarma. Creix la pressió, però, tant dins com fora del seu govern regional perquè Ayuso actuï ja i eviti tenir ensurts durant l’agost. Les imatges de terrasses plenes a vessar, sense guardar la distància de seguretat, són una estampa habitual de les nits mesetàries de canícula. Això sumat a locals d’oci nocturn, que el ministeri de Sanitat apunta com el principal focus de contagi entre els joves, en un moment en què un de cada quatre nous positius a l’Estat ja és menor de 30 anys. Tant el PSOE com Més Madrid i Ciutadans –soci del PP al govern madrileny– van reclamar ahir a Ayuso que faci obligatori l’ús de la mascareta.

Mesures dispars

L’Aragó ha preferit recomanar per evitar problemes judicials

La fi de l’estat d’alarma ha propiciat tot de mesures des dels primers rebrots, des del confinament de la comarca d’A Mariña (la Corunya) al polèmic perimetral del Segrià. Saragossa i Osca, així com quatre comarques frontereres amb Catalunya, fa una setmana que han tornat a una fase 2 “flexibilitzada” i des del cap de setmana hi recau la recomanació de no sortir de la zona, en la línia de Barcelona. Múrcia s’ha sumat aquest dilluns a les prohibicions de l’oci nocturn d’altres comunitats, així com de reunions de més de 15 persones, mentre que Navarra també ha anunciat que tots els locals d’oci haurien de tancar a les dues de la matinada com a màxim. Castella i Lleó, al seu torn, ha recomanat no viatjar a l’Aragó ni a Catalunya. Segons el vicepresident del govern regional, Francisco Igea –actualment a Ciutadans i metge de professió durant anys–, estan "bastant a prop de la situació que va viure Bèrgam”, la ciutat del nord d’Itàlia que es va convertir en el símbol de la tragèdia amb més de 2.800 morts.

Suspens en el rastreig

Espanya no arriba a traçar més de tres contactes per contagiat

Les noves mesures intenten contenir un rebrot en ple estiu en un moment en què han saltat les alarmes per la falta d’efectius de rastreig. Els problemes no els acusa només Catalunya. L'últim informe sobre la situació del coronavirus a Espanya de l’Instituto Carlos III recull una mitjana d’un contacte per persona contagiada, amb un màxim de tres contactes a escala estatal. Per comunitats Catalunya no identifica de mitjana cap cas i en casos concrets com a molt dos, però la segueix de prop Madrid amb tan sols un rastreig de mitjana i en el millor dels casos, tres.

Repunt d’hospitalitzacions

Són baixes encara respecte a fa mesos però suposen un avís

Una mostra de la tendència a l’alça que viu el coronavirus a Espanya és l’augment de noves hospitalitzacions de covid-19, que els epidemiòlegs consideren el veritable baròmetre per comparar la situació entre comunitats. Des de mitjans de juny que no para de créixer, mentre que les defuncions mantenen una tendència a l’estabilitat. Criden l’atenció les 44 hospitalitzacions de Madrid en una setmana. Segons un epidemiòleg que treballa per a Salut Pública, que prefereix no identificar-se, les dades de Madrid realment no quadren i caldrà estar atents els pròxims dies per si de cop hi ha un repunt de casos. El govern d’Ayuso només ha comunicat fins ara quatre rebrots i assegura que la majoria de nous contagiats són per vincles familiars, circumstància que no els obliga a detallar-ho al ministeri de Sanitat. “Jo no me’n refio”, assenyala la font mencionada.

Es tripliquen els casos a l’Estat des de l’1 de juliol

Des de l’1 de juliol s’han més que triplicat els casos de coronavirus a l’Estat, i Catalunya i l’Aragó han acumulat aproximadament el 65% d’aquests nous contagis. Si a principis de mes parlàvem de 8 casos per cada 100.000 habitants, ara ja en són 27. Així ho ha assegurat aquest dilluns la directora adjunta del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, María José Sierra, després de detallar també la notificació de 15 nous rebrots, que eleven fins a 201 els actius a Espanya. La majoria de brots (un 20%) són resultat de contagis entre família, amics, o en llocs d’oci com discoteques i de rebot a l’empresa, o a l'inrevés. En total, afecten 800 persones. El segueix de prop la incidència entre els temporers: ara mateix hi ha 34 brots que suposen uns 700 casos. En tercer lloc, la incidència per celebracions com casaments o altres reunions especials d’amics i familiars en què ja hi ha detectats 365 casos. I, per acabar, 300 positius vinculats a l’arribada en pastera a l’Estat.

stats