Quan es vacunaran els sensellar?

BarcelonaHi ha preocupació entre ONGs sobre si es vacunaran els col·lectius que no tenen targeta sanitària (TSI), l’eina que dona accés a la vacuna contra el covid. Des de fa mesos, les entitats que defensen els drets de col·lectius més vulnerables exclosos dels padrons municipals –les persones migrants en situació irregular, les que viuen al carrer o sense domicili fix– reclamen conèixer si el departament de Salut preveu oferir una via excepcional per administrar-los les dosis perquè malgrat que en teoria la sanitat té una cobertura universal, a la pràctica no és així. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha assegurat aquest dimarts que “a priori” no hi haurà “problema”, però ha ignorat que per llei encara hi ha grups de població fora de la cobertura pública, i ha remarcat que el seu equip està ja en converses amb ajuntaments, que és l’administració que té el deure d’empadronar qualsevol persona que visqui al municipi, independentment del tipus d’habitatge i de la situació administrativa. Són molts els consistoris que no ho fan i, no obstant això, des de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat s’insisteix que el programa de vacunació català està vinculat a la TSI.

La Fundació Arrels, un dels referents en l’assistència al sensellarisme de Barcelona, ja fa uns dies que va lliurar a Salut una llista amb 300 persones que atén al carrer o en residències i pisos compartits perquè se’ls inclogui als llistats per ser vacunats, amb el compromís que asseguraran que estiguin disponibles per a una segona dosi. De moment, no hi ha resposta, explica el director de l’entitat, Ferran Buquets, que lamenta que la conselleria no hagués acceptat tractar-los com a col·lectiu prioritari, ja que molts pateixen de malalties cròniques i es troben en una situació vulnerable.  

També des de l’oficina del Síndic de Greuges estan “pendents” de la informació de Salut per veure com se soluciona el buit amb què deixen les “traves” que ajuntaments catalans posen per empadronar als que no disposen de permís de residència o d’una adreça fixa, fet que al seu entendre és fer servir el padró com una eina de “segregació, exclusió i control social”. 

El padró municipal és la porta d’entrada a drets bàsics com la cobertura sanitària, a través de la TSI, o a la matrícula escolar dels menors. La llei de règim local obliga a l’empadronament i en l’ordenament judicial s’estableix expressament que els consistoris no poden denegar peticions amb valoracions sobre l’estat de l’habitatge. 

En la compareixença, Argimon ha insistit, però, que tothom quedarà vacunat per la "universalització" de la sanitat, sense entrar en més detalls. Tot i això, el cert és que la reforma socialista del 2018 que va corregir el decret de l’executiu de Mariano Rajoy que denegava la TSI als immigrants en situació irregular no va suposar la cobertura total i deixa col·lectius sense atenció. És el cas de les persones de més de 65 anys que han arribat a l’estat espanyol a través d’un procés de reagrupament familiar pels fills que sí que tenen residència legal, a qui se’ls obliga a contractar una assegurança mèdica privada.