"Els confinaments són millor si són curts i contundents"

MartorellEn set mesos i mig de pandèmia, Catalunya ha estat sota l'estat d'alarma en dues ocasions, ha estat confinada, en desescalada i ha declarat un toc de queda. Tot, en 227 dies en què també hi ha hagut un garbuix de xifres i corbes, de retrets i acusacions entre administracions i d'ordres i contraordres que han marejat la ciutadania. L'ARA ha contactat amb quatre experts per plantejar-los com veuen les mesures que s'han aplicat i si aproven la gestió política d'una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents. A tots se'ls han fet les mateixes preguntes:

Àlex Arenas, físic de la Universitat Rovira i Virgili

1.- Encara hi som a temps, dependrà de les mesures que es vagin prenent i de com de ràpid s'implementin. El problema és que no hem fet els deures i es van obrir totes les escoles en sincronització sense tenir en compte la incidència de cada àrea i ara estem en una situació de suma de problemes.

2.- No soc partidari del confinament com al març perquè seria com pitjar el botó vermell i aturar-ho tot. Aquest ha de ser l’últim recurs perquè té una afectació enorme, no només pels 15 dies de tancament sinó perquè s’ha d'acompanyar d'una desescalada duríssima de dos mesos. Els confinaments són bons per frenar immediatament la velocitat de la transmissió del coronavirus però requereixen una bona estratègia posterior perquè si no, un cop torna l’activitat, l’epidèmia torna a créixer. Abans de pitjar el botó nuclear caldria potenciar el teletreball i la teleeducació a secundària, i millorar la ventilació de les aules. Hi ha un interès enorme per mantenir les escoles obertes però l'educació és la gran empresa de Catalunya, que mou més d’un milió de persones, i tard o d’hora caldrà tancar-les i els instituts haurien de continuar online.

3.- És normal que contínuament es pensin mesures i noves estratègies perquè ara cal un pla per a mitjà i llarg termini sobre com passarem l’hivern. Però el problema és que s'ha canviat el protocol de les escoles i malgrat que hi ha diversos grups confinats, els centres continuen oberts.

Luis Enjuanes, viròleg al CSIC

1.- Tots anem una mica tard i lògicament cada dia que passa es fa més difícil aplanar la corba, però ens hem de posar seriosos i hem de ser decidits per aplicar restriccions com més aviat millor. Tot plegat, però, s'ha d'acompanyar pel reforçament del sistema sanitari, i per l'augment de la rapidesa del diagnòstic i de la localització dels contactes. Frenar el coronavirus requereix esforços, sacrificis i inversió en equips i infraestructures sanitaris.

2.- Si totes les mesures que hi ha ara en vigor no tenen cap efecte, potser haurem d'anar a un confinament llarg, que d'altra banda és els més efectiu. No obstant això, prefereixo els confinaments de curta durada i molt restrictius, així que els de cap de setmana no em semblen una mesura exagerada. Crec que pot ser una mesura força adequada perquè els números són molt alts i potser així encara salvarem un Nadal més o menys tranquil.

3.- Cal tenir clar que les mesures més econòmiques són mantenir la distància de dos metres, reduir les relacions a un cercle íntim, dur mascareta i sovintejar els espais exteriors. Hem de ser conscients que només amb això es pot abaixar en un 90% la transmissió, i que els primers beneficiats serem nosaltres, els ciutadans.

Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona

1.- Veiem que les mesures estan mitigant els efectes però les xifres són molt dolentes i per això ens cal actuar ràpid i de manera dràstica perquè si no en 15 dies o menys els hospitals es col·lapsaran. Crec que la gent no entén que, si el sistema es col·lapsa, qui tingui un infart o una apendicitis no podrà ser ingressat ni rebre una bona assistència perquè estarem centrats en els pacients covid.

2.- Cal valorar beneficis i riscos i entenc que s'ha de trobar un equilibri entre salut i economia, però el que és segur és que sigui quina sigui la mesura aprovada, l'hem de complir i no pot ser que la gent se salti les normes. S’accepta com a normal que la meitat dels positius admetin que no compleixen la quarantena. La gent no és conscient que el virus no té cames, que el movem nosaltres, així que hem d'assumir el sacrifici de quedar-nos a casa el cap de setmana per preservar el sistema i també els negocis.

3.- Hi ha dos problemes. D'una banda ens hem relaxat després de tants mesos, i de l'altra hi ha falta de coherència amb els missatges de l'administració. Cal una pauta, com les que ens van donar per a la desescalada: si arribes a un índex de 500 passarà això, si l'índex és de 700, farem allò. Calen criteris epidemiològics i sobren errors com la festa d’El Español, amb fotografies on les màximes autoritats espanyoles se'n van de festa i contradiuen les normes. Però malgrat la irresponsabilitat dels polítics, això no ens dona cap raó perquè la resta ens saltem les normes. Si ens haguéssim comportat fa dos mesos, ara no estaríem tan malament. Per això ens calen mesures dràstiques argumentades que tenen la doble funció de prohibir però també han de tenir càstigs exemplificadors i publicitats perquè tothom sigui conscient dels riscos.

Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya

1.- Si, hem fet tard des del principi i n'hem après entre gens i poc. Moltes mesures s'haguessin hagut d’adoptar fa unes setmanes, i ens passa com va passar en el confinament del Segrià.

2.- Els confinaments sempre són millor si són contundents i curts que no pas més suaus i que s'allarguin en el temps. La interacció social és la que ens posa en perill, així que una mesura com a Itàlia de bars tancats a les 6 de la tarda ajuda perquè hem de ser conscients que és vital tallar de soca-rel qualsevol activitat social per mantenir l’activitat laboral. Hem d'anar de la feina a casa i de casa a la feina. Ni piscines, ni bars, tot tancat. I fer que tothom qui pugui teletreballi.

3.- Fa que la gent s'armi d'excuses per no fer cas de les restriccions. L'abecé en una crisi és que hi hagi un únic portaveu, però no poden sortir tres persones contradient-se. Això és la demostració de l’absoluta ineficàcia dels que administren la crisi perquè encara no saben què fer i no han sabut ni triar un portaveu.