Mireia Puig: "No recordo haver vist un sentiment de por tan intens en els pacients"

BarcelonaHa passat pràcticament un mes des de que el 25 de febrer es va detectar el primer cas de coronavirus a Catalunya. I, en un mes, la transformació dels hospitals ha sigut radical. L’Hospital de Sant Pau, explica la cap del servei d’urgències, Mireia Puig, en una entrevista per videoconferència amb Antoni Bassas, ha passat de ser un centre amb especialitats a ser "un hospital Covid-19": "Hem anat habilitant l’hospital de manera progressiva, ara entre un 65% i un 70% de l’espai hospitalari és per a pacients amb coronavirus". Tanmateix, per a Puig, la cosa més impactant és l’angoixa amb què arriben els afectats per la malaltia: "Estàvem acostumats que els pacients amb malalties agudes arribessin preocupats, però la sensació de por, tan intensa, en tots els qui arriben amb problemes respiratoris greus, no recordo haver-la vista mai".

La por de morir

La cap d’urgències de Sant Pau explica que, des de l’hospital, s’intenta tranquil·litzar els pacients, dir-los que se’ls farà un tractament, que si empitjoren hi ha recursos i espais, i que estan en mans d’experts: "Aquest sentiment de por és molt nou, i sobretot s’ha notat aquesta setmana, per la comunicació que es fa des dels mitjans, per la sensació apocalíptica que s’està vivint". Alguns pacients ho verbalitzen i uns altres no, però el sentiment, sobretot entre els més grans és que si tenen el Covid-19 moriran: "Intentem tranquil·litzar-los, dir-los que tot està controlat".

Els professionals s’han adaptat amb gran rapidesa a la situació d’emergència que es viu des de fa dies. Ho fan, destaca Puig, tenint en compte que ja hi havia tensions, abans que arribés la pandèmia, per la falta de recursos: "L’escenari sanitari ja estava tensionat, amb plantilles insuficients i mal retribuïdes, i ara tenim aquest nou escenari, una pandèmia sense precedents, tenim persones que han tornat d’excedències voluntàries, que han renunciat a jornades reduïdes, personal que treballa moltes hores més, amb una intensitat molt alta i amb un clima de molta complexitat".

Les dificultats del personal sanitari

A més, el personal sanitari també té família i la seva situació és molt complicada, amb fills que no van a l’escola i sense la possibilitat de poder comptar amb els avis. Però el personal sanitari fa tot el possible per aprendre a conviure amb aquesta nova situació. Han d’acompanyar uns pacients que han d’estar aïllats i amb un equipament de protecció que accentua encara més la distància física entre personal sanitari i pacients: "Costa més establir les relacions però n'estem aprenent", diu la cap d’urgències del Sant Pau. S’intenta que el personal no passi més de 4 o 6 hores amb un equipament de protecció que dificulta encara més el dia a dia, perquè és molt incòmode i ha causat que algunes infermeres tinguin úlceres a la cara.

Puig destaca que l’hospital té molt bons equips de formació, perquè la formació ja es feia abans de la crisi de manera periòdica, i ara s’ha reforçat: "La formació és continua però moltes vegades aquests equips també fan quasi de coach –diu Puig-. Intentem animar-los, són professionals ben preparats, que han entès molt bé la situació que estan vivint i només podem animar-los, que estiguin tranquils, dir-los que val la pena descansar deu minuts per poder continuar, la nostra feina com a comandaments també és ser-hi per ells, cuidar-los". Per a la responsable d’urgències de Sant Pau, el més necessari en aquests moments és poder descansar no només físicament sinó també mentalment, i tranquil·litat: "Tenim equips de protecció però en molts entorns està costant molt que arribin, com les residències i els centres d’atenció primària".

La importància del confinament

Malgrat que l’hospital ha habilitat espais, Puig alerta que estan arribant als sostre de l’ocupació hospitalària i les plantilles estan al màxim de la jornada que poden fer. "Hem habilitat espais extraordinaris i encara n’habilitarem més, però necessitarem donar altes a domicili". La crisi, destaca Puig, ha posat en evidència la importància dels professionals d’urgència i la necessitat que hi hagi, perquè encara no existeix, l’especialitat d’infermera d’urgències: "És imprescindible en aquest moment".

"És impactant veure com s’ha transformat completament l’atenció urgent, amb un virus capaç d’arribar a tanta població, i utilitzar els recursos sanitaris de manera simultània, tot això no té precedents i posa en evidència la importància del confinament, tancar-ho tot, quedar-se a casa i que els pacients arribin a l’hospital de manera gradual".