Les persones amb discapacitat demanen accelerar la vacunació

Girona“Amb la pandèmia hem reculat molt: abans anaven a treballar sols, a tallers, sortides, teràpies… Amb el que els ha costat trobar una feina, aprendre a anar-hi sols i que la família confiés en ells… Tot això ha sigut un pas enrere, sobretot en l’autonomia que havien aconseguit, i ha afectat a totes les edats: petits i grans”, lamenta la presidenta de la Coordinadora Down Catalunya, Glòria Canals, i el psicòleg de Somriu - Consorci Sant Gregori - Centre Joan Riu, Ramon Ramírez, ho corrobora: “Hi hagut una pèrdua substantiva de la qualitat de vida en tots els àmbits, malgrat totes les accions que hem fet per evitar-ho”. 

Els dos expressen un sentiment comú en moltes entitats que treballen amb persones amb discapacitats: els avenços assolits els últims anys han quedat en suspens per la pandèmia i, ara per ara, no hi ha un horitzó clar de recuperar-los. Per això demanen accelerar la vacunació i fer arribar les dosis, de manera prioritària, a les persones amb discapacitat que viuen en domicilis particulars i que tenen patologies, com el Down, que les fa més vulnerables. “El cos de les persones que tenen Down envelleix més ràpid i amb 40 anys és com si en tinguessin 70”, subratlla Canals.

‘Desordre’ en la vacunació 

A pesar de la incidència que ha provocat el covid en les residències de persones amb discapacitat, els contagis s’han situat lluny de les dades registrades pels centres de gent gran. A més, gràcies a la injecció de les primeres dosis a principis d’any, els casos han caigut en picat. “Nosaltres tenim 530 usuaris i més de 600 treballadors, i hem passat a zero positius”, certifica el director de Catalonia Fundació Creativa, Adrià Serrahima, que va viure moments “molt durs”, especialment durant la primera onada, per l’afectació que el virus va provocar als centres.  

En el seu cas, tots els usuaris de la fundació s’han vacunat, però al consorci de Sant Gregori n’hi ha que no han pogut, perquè no saben si és compatible amb el tractament mèdic que reben. “No hi ha prou informació ni estudis, i hi ha usuaris que han de prendre molta medicació, i cap metge pot garantir que no els afectarà amb el que prenen, perquè no ho saben”, explica la directora de Somriu -Consorci de Sant Gregori, Maria Jesús Alves, que recorda que tampoc saben si vacunaran els infants amb discapacitat i que viuen en centres com la residència infantil que ells tenen als afores de Sant Gregori.  

A Catalunya, els centres de persones amb discapacitat i els grans dependents que viuen a casa es van incloure en els primers grups de vacunació. Però les entitats han detectat que no hi ha un criteri uniforme en el cas de la vacunació de les persones amb discapacitat que viuen en domicilis. “Hi ha llocs que han trucat a molts usuaris per vacunar-los, però en d’altres menys. I també ens hem trobat casos de famílies que al CAP els han dit que només podien vacunar un sol cuidador, i et trobes amb la mare vacunada i el pare no, o viceversa. I, al final, tots dos l’han de cuidar i, per tant, seran contactes estrets”, assenyala Serrahima. “Hi ha molt de desordre”, defineix Glòria Canals, que posa altres exemples: “Sempre els dic que truquin al CAP i expliquin que són persones de risc. Però hi ha centres que els truquen i altres que fa temps que els tenen en espera”. “Tots els nostres usuaris viuen en pisos amb suport i només han vacunat a uns quants”, assegura la directora de Down Catalunya, que reclama celeritat i claredat a les administracions. 

Pocs estudis mèdics

Les persones que tenen discapacitats se solen classificar en un mateix grup, a pesar que les patologies que poden tenir són molt diverses i de vegades no tenen res a veure les unes amb les altres: no és el mateix tenir una discapacitat física que una psíquica, i el grau d’afectació pot ser determinant per poder fer accions bàsiques com parlar o menjar. I si davant l’aparició d’un nou virus com el covid hi ha pocs estudis i evidències científiques sobre la seva afectació en la població general, quan es tracta de les persones amb discapacitat, encara n’hi ha menys.  

“Un dels pocs estudis que s’han fet és el del Centre de Regulació Genòmica (CRG), liderat per Mara Dierssen, i que conclou que, per les característiques dels gens de les persones que tenen Down, tenen més probabilitats d’infectar-se i més probabilitats de patir complicacions quan passen dels 40 anys”, precisa el cap de malalties infeccioses del Germans Trias, el doctor Roger Paredes, que és partidari d’incloure aquestes persones en els grups prioritaris de vacunació. 

Ara bé, ni Paredes ni el subdirector mèdic de l’Institut Guttmann, el doctor Cristian Figueroa, han detectat als seus centres que el virus afecti de manera més virulenta les persones amb discapacitat, però sí que apunten que les altres patologies que poden patir els fan més vulnerables. “Alguns són propensos a tenir malalties cardíaques o respiratòries, ictus, càncer o diabetis, i això fa augmentar el risc. A més, també s’ha de tenir en compte que n’hi ha que no poden seguir mesures com no tocar objectes públics o portar la mascareta tota l’estona, perquè tenen hipersecrecions de saliva o un dèficit cognitiu”, recorda Figueroa. 

Protocols adaptats

Després d’un any molt difícil, les entitats treballen per recuperar les activitats que feien abans, però per aconseguir-ho reclamen a la Generalitat que, a partir d’ara, tingui en compte les necessitats dels seus usuaris. 

“Durant mesos ens van aplicar els mateixos protocols que a les residències de gent gran, i hi ha molts tipus de residències. S’ha d’acotar més, perquè tothom estigui inclòs, i no es pot pensar només en clau salut, també s’han de tenir en compte els factors socials”, recalca la responsable de l’àrea social i de famílies del Consorci, Xènia Corcoll, que també destaca el patiment de les famílies: “En l’últim any, n’hi ha que els han pogut venir a visitar molt poques vegades per les restriccions de mobilitat: totes són de fora de la comarca” .

Serrahima lamenta que se’ls ha deixat “molt sols” durant la pandèmia i només demana que no es qüestionin les mesures que apliquen “per salvar la situació”. I Canals creu que els professionals haurien de redactar conjuntament els protocols amb els responsables de Salut: “Han d’entendre que cada persona és única, tingui la discapacitat que tingui. I som nosaltres els que els coneixem, ens han de deixar que els oferim els suports que necessiten en cada moment”, subratlla.