Per què canvien tant les xifres del covid-19?

BarcelonaLa notificació de les dades del coronavirus fa temps que deixa interrogants i situacions difícils d’entendre. Com pot ser que la xifra total de víctimes a tot l’Estat baixés en gairebé 2.000 casos dilluns? Per què la xifra de contagiats totals a Espanya es va reduir a finals d’abril d’un dia per l’altre en 16.000 casos? Per què la conselleria de Salut reporta unes xifres diferents de les que dona el ministeri de Sanitat? Per què s’han deixat de donar algunes dades? Són alguns dels molts dubtes que han anat sorgint mentre la pandèmia ha capgirat el nostre dia a dia.

La publicació de les dades per part del ministeri de Sanitat ha viscut canvis substancials. Dilluns el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va anunciar que havien modificat la forma de notificar els contagis per centrar-se "en què passa ara i no en què passava fa uns dies". Malgrat que no va ser fins la setmana passada que Sanitat va fer públic el canvi, l’11 de maig el ministeri ja va modificar la metodologia de detecció i recompte. Després de dues setmanes en què les comunitats es van adaptar al nou sistema de notificació, Simón va defensar que "permet tenir informació individualitzada de cada cas i, per tant, ser més precisos a l’hora de detectar possibles rebrots".

Des de llavors, en el seu informe diari, el ministeri parla de "nous diagnosticats el dia previ", així com dels casos diagnosticats entre els últims 7 i 14 dies i els que han iniciat els símptomes en aquests intervals. Pel que fa a les morts, amb la sèrie total en revisió, Sanitat informa des del 25 de maig de les noves defuncions compreses en els últims 7 dies (el mateix passa amb els nous hospitalitzats i els casos greus).

Desgavell en el recompte de víctimes

Dilluns va ser un dia especialment polèmic, perquè la xifra de morts a l'Estat va reduir-se de 28.752 el dia 24 a 26.834 l'endemà. Simón va justificar aquesta davallada al·legant "correccions" a les sèries anteriors basades en "la supressió de duplicats i notificacions errònies al sistema informàtic" i "supressió de persones que comptaven com a morts per coronavirus i que després s'ha vist que eren sospitosos i no estaven confirmades", en referència al fet que no havien passat una prova PCR.

Aquesta reducció dràstica de la xifra de morts a l’Estat va alimentar encara més les acusacions creuades entre la conselleria de Salut i el ministeri de Sanitat, ja que de les 1.918 morts que van desaparèixer del recompte estatal, 1.126 van ser restades a Catalunya. Simón va argumentar que eren dades que s’estaven validant –com fan “amb altres comunitats”– i que Catalunya havia sigut “l'última a introduir informació individualitzada" en el nou sistema de vigilància estatal. Dos dies abans, la consellera de Salut, Alba Vergés, ja havia contestat a Simón recordant-li que "qui millor sap què passa a Catalunya" és el departament que ella encapçala.

De fet, les dades respecte a Catalunya fa temps que divergeixen. La principal raó és que Sanitat, malgrat rebre les dades de la conselleria catalana, pren les dades d'un altre circuit: el de Salut Pública, amb uns altres tempos. Des del ministeri justifiquen que el motiu de fons és que necessiten que les dades de totes les comunitats autònomes segueixin els mateixos criteris per ser homologables entre si.

Divergència en els criteris

Les dades que ofereix Salut són més exhaustives que les que aporta el ministeri. Un punt d'inflexió crucial va ser el 15 d’abril, quan la conselleria catalana va ampliar la metodologia de recompte. En la xifra de contagiats, a banda dels casos confirmats per PCR o un test ràpid com s'havia fet fins llavors, també es va començar a informar de casos possibles d'infecció per tenir símptomes compatibles amb el covid-19. Però aquesta última dada Salut ha deixat de donar-la perquè, segons fonts de la conselleria, no tenia sentit seguir informant de casos sospitosos quan ja es poden fer moltes més proves a l'atenció primària. Mentre es va informar dels casos possibles, es va passar de 55.457 notificats el 15 d'abril a 226.759 el 24 de maig.

Però el canvi més colpidor es va veure en la xifra de morts: a partir del 15 d'abril Salut va incorporar al seu recompte les dades de defuncions aportades per les funeràries que comptabilitzen tant els morts als hospitals (diagnosticats o sospitosos), com les morts en centres residencials o domicilis. El nou nombre de defuncions conegudes aquell dia va elevar la xifra per damunt de les 7.000 víctimes a Catalunya. La setmana passada la conselleria va fer un pas més i va oferir la sèrie corregida en el temps de defuncions registrades per les funeràries.

Amb tot, el total de defuncions vinculades al covid-19 registrades a Catalunya –més de 12.000– s'aproxima a l'excés de mortalitat xifrat pel MoMo (sistema de Monitorització de la Mortalitat diària) entre el 13 de març i el 22 de maig. Això fa pensar que la xifra real de defuncions s’aproxima més a la que notifica Salut que no a la de Sanitat, que les quantifica al voltant de les 5.600. El criteri del ministeri, a diferència del de la conselleria catalana, és que només compta com a morts per coronavirus els contagiats que van donar positiu per PCR (a partir de l'11 de maig, també els que hagin desenvolupat anticossos i una simptomatologia compatible amb el covid-19).

De fet, l’estratègia de Sanitat s’ha basat molt en les PCR i, per aquest motiu, van justificar que el total de contagiats passés de 223.754 notificats el 25 d’abril a 207.634 l’endemà. La diferència de més de 16.000 positius va ser perquè Sanitat va treure els casos que havien sigut confirmats per tests d’anticossos però no per una PCR. L’explicació donada per Simón va ser que passaven a centrar el focus en les proves PCR "perquè els permetia veure millor l’evolució dels casos nous i actius", mentre que els tests d’anticossos no permetien situar el contagi en el temps ni acreditar si s’havien desenvolupat símptomes.

Sèries en revisió

Avui dia les sèries segueixen en revisió i el nombre més gran de proves, tests i estudis de detecció –sumat al fet d'haver superat el col·lapse en els registres dels dies més crítics– fa que les xifres totals de positius segueixin incrementant-se, encara que es detectin contagis que no corresponen a les últimes 24 hores. És per això que l'increment de les xifres totals sovint no es correspon amb l'increment de casos diari, sinó que hi ha casos nous notificats que corresponen a dies anteriors i són distribuïts en la sèrie (com poden ser els detectats per tests d'anticossos, que acrediten que s'ha passat la malaltia, però que és difícil d'ubicar en el temps quan va ser el contagi, sobretot en els casos asimptomàtics).

Aquesta manera de procedir sovint causa confusió en la població. Recau en les institucions la responsabilitat de parlar clar a la ciutadania i transmetre les dades amb la màxima transparència i rigor.