MadridEspanya s'encamina cap a mig any de restriccions dures per evitar el confinament domiciliari. El consell de ministres ha aprovat aquest diumenge tornar a aplicar l'estat d'alarma a tot l'Estat i donar un paraigua legal al toc de queda nocturn, que a Catalunya serà de les 22 h a les 6 h. De moment el decret, que s'ha publicat aquesta mateixa tarda al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), preveu que les restriccions a la mobilitat durant la nit durin fins al 9 de novembre, però la intenció del govern espanyol és prorrogar l'estat d'alarma sis mesos: fins al 9 de maig. Després del tràngol en la gestió de la primera onada, la Moncloa ha après diferents lliçons en la gestió de la pandèmia: d'una banda, vol que el Congrés s'enfronti a un únic debat de pròrroga –i no cada 15 dies com es va fer a la primavera–; de l'altra, cedeix en aquest estat d'alarma la majoria de les competències a les comunitats autònomes. La llei permet allargar l'estat d'alarma tant de temps com el Congrés ho permeti. A Itàlia, a tall d'exemple, està en vigor des de l'inici de la pandèmia i s'ha renovat dos cops sense problemes.
A més de decretar-se un toc de queda generalitzat de les 23 h a les 6 h al conjunt de tot el territori espanyol menys a les Canàries –que cada comunitat pot avançar o ajornar una hora, com ha fet Catalunya passant a les 22 h–, també es faculta cada president autonòmic per decretar, si ho considera oportú, el confinament perimetral de tota la comunitat. Aquesta va ser la petició que justament va fer l'expresident de la Generalitat Quim Torra quan Sánchez va declarar l'estat d'alarma el 14 de març passat. Llavors la Moncloa li va respondre que no era possible erigir fronteres entre territoris dins de l'Estat. Ara, a la pràctica, ja està en vigor tant a Navarra com a la Rioja i des d'aquesta tarda qualsevol president autonòmic ho pot demanar. Ara bé, haurà de ser durant almenys una setmana i es mantindran les excepcions de mobilitat del primer estat d'alarma. Per exemple, és possible tornar al domicili o la residència habitual, així com moure's per raons de feina. També es preveu poder travessar una comunitat confinada per anar a una altra.
El decret també preveu que les reunions es mantinguin d'un màxim de sis persones o bé es redueixi aquesta quantitat, així com també la mobilització de sanitaris en cas necessari i la prohibició de manifestacions "quan no quedi garantida la distància personal necessària per impedir els contagis". Finalment, l'esta d'alarma també té en compte l'escenari d'eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per al 14 de febrer. A diferència del març, que amb l'estat d'alarma es van suspendre els comicis a Galícia i Euskadi, ara el text reculli que "no impedirà el desenvolupament ni realització d'actuacions electorals". El decret de moment és molt menys estricte que el de la primera onada, però el govern espanyol es guarda competències per ampliar-lo si la situació empitjora. Les comunitats en seran les "autoritats delegades", però dictaran restriccions en "coordinació" amb el Consell Interterritorial de Salut, l'òrgan que reuneix el ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb tots els consellers autonòmics.
Unitat política per a un "horitzó de certesa i tranquil·litat"
"Quedem-nos a casa tant com sigui possible", ha demanat Sánchez en una roda de premsa telemàtica des de la Moncloa després de la reunió extraordinària del consell de ministres. El líder socialista ha tornat a utilitzar els mateixos termes bèl·lics que en les compareixences de la primera onada: ha demanat "moral de victòria" i "unitat" per vèncer el virus. En aquest sentit, ha instat totes les forces al Congrés perquè donin suport a la pròrroga, que té intenció que es voti aquesta mateixa setmana. "Atesa la gravetat de la situació, l'eficàcia contrastada de l'estat d'alarma, feta la petició majoritària de les comunitats perquè entri en vigor, sol·licito als grups parlamentaris que aquestes mesures comptin amb un suport aclaparador. Ho exigeixen els ciutadans per donar un horitzó de tranquil·litat i certesa", ha dit Sánchez, arran dels problemes que hi ha hagut fins ara per les decisions judicials en contra d'algunes restriccions.
Però, a efectes pràctics, es mantenen molts dubtes. A partir del 9 de novembre, en cas que es prorrogui l'estat d'alarma, les comunitats podran aixecar les restriccions a la mobilitat, fins i tot ampliar el nombre màxim de persones en reunions privades. Pot tornar-se a produir la situació que la Comunitat de Madrid, amb una greu situació epidemiològica, tingui restriccions molt menors que altres comunitats. No està clar, doncs, que el toc de queda es mantingui passat Nadal, tot i que l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol ho faculta, i la Generalitat ja ha avançat que venen setmanes molt dures. El que sí que va dir Sánchez és que el termini del 9 de maig "no és inamovible" i que, si la situació millora, estudiaran aixecar l'estat d'alarma. Però el repte és difícil: reduir els contagis d'una incidència acumulada de 361 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies al conjunt de l'Estat a només 25.
Aval de les comunitats
La majoria de comunitats que havien sol·licitat l'estat d'alarma han celebrat aquest diumenge les mesures, tot i que Catalunya ha considerat que calia ser més ambiciós en el decret i considerar més supòsits que el toc de queda nocturn i els confinaments perimetrals. Castella-la Manxa, Navarra, Cantàbria, la Rioja, les Balears i Astúries –sis de les deu comunitats que reclamaven l'estat d'alarma– han aplaudit la mesura, que el PSOE i Ciutadans han acollit de bon grat, mentre que el PP ha criticat el "desconcert" que suposa per a la població. Cap de les comunitats governades pel PP, ni Madrid, ni Andalusia, ni Múrcia, ni Castella i Lleó ni Galícia, havia demanat l'estat d'alarma.
LES CLAUS
1. Quines són les mesures que han entrat en vigor?
El principal, a efectes pràctics, és el toc de queda nocturn, que a Catalunya va de les 22h a les 6h. El decret d’estat d’alarma contempla un horari “amb caràcter general” per a totes les comunitats de les 23h a les 6h, però faculta les comunitats per avançar-lo o ajornar-lo una hora. A banda, cada govern autonòmic també podrà decidir si imposa un confinament perimetral de tota la comunitat autònoma, a més dels locals que s’han decretat fins ara. I podrà restringir les reunions privades per sota de 6 persones. Ara bé, tindrà la competència d’aixecar totes les restriccions menys el toc de queda. El decret també faculta per prohibir manifestacions “si no queda garantida” la distància de seguretat.
2. Fins quan duraran?
A priori fins el 9 de novembre, ja que és la durada de qualsevol estat d’alarma si no és prorrogat. Però el govern espanyol vol que duri sis mesos més per dotar d’un paraigua legal estable a les comunitats i no passar pel tràngol de la primera onada, en què en alguns moments va perillar la majoria per poder-lo mantenir.
3. Què cal perquè es prorrogui l’estat d’alarma fins el 9 de maig?
Cal que el Congrés n’avali la pròrroga. La llei del 1981 que regula l’estat d’alarma contempla que el govern espanyol el pot allargar tant de temps com sigui possible sempre i quan tingui el suport de la majoria del Congrés. És possible, doncs, sol·licitar una pròrroga de sis mesos. La intenció del govern espanyol és que es voti aquesta mateixa setmana.
4. Hi ha una majoria clara al Congrés?
D’entrada sí. Ciutadans ja ha ofert els seus deu diputats, igual que durant la primera onada. I la Moncloa creu tenir lligats també els suports del PNB després que Euskadi fos el primer territori en demanar l’estat d’alarma. Confia també en el suport d’ERCi JxCat, que també han demanat l’alarma. Cap dels partits, però, ha confirmat què votarà. El PP s’hi mostra reticent i prefereix una reforma legal exprés de la llei de Salut del 1986. El PSOE està burxant l’equip de Pablo Casado perquè demostri amb fets el que s’ha interpretat com un gir a la moderació després d’escenificar el trencament amb Vox durant la moció fallida del partit ultra.
5. El govern espanyol pot incloure més mesures restrictives?
Sí. En el propi decret publicat al BOE, el govern espanyol s’habilita per publicar nous decrets amb més mesures sense la necessitat que el Congrés els torni a votar per avalar-los. Només cal que la Moncloa n’informi a la Cambra. El decret també contempla que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, comparegui cada 15 dies per donar explicacions. Amés, estipula que el Consell Interterritorial de Salut tindrà la tasca de coordinar les comunitats i pot arribar a imposar mesures a qui no compleixi.
![Situació de plaça de la Catedral quan el toc de queda ja estava en vigor](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
