L'opció balear: el toc de queda encobert

Barcelona / PalmaA poc a poc els tocs de queda imposats en aquesta cinquena onada del coronavirus, marcada per l’alta transmissió de la variant delta, es van aixecant del territori espanyol i el mapa de restriccions se centra, bàsicament, en limitacions horàries i d’aforaments en els sectors de la restauració i de l’oci nocturn. Així, només 6 de les 17 comunitats autònomes mantenen a hores d’ara confinaments nocturns, i cap en tot el seu territori, sinó que ho fan selectivament, en les localitats on el risc de contagi encara és molt alt, en línies generals per sobre dels 250 casos per cada 100.000 habitants durant set dies. Sense anar més lluny, Catalunya, on el Govern va intentar canviar els criteris per convèncer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per poder mantenir el toc de queda a les grans ciutats, no ho ha aconseguit i el confinament nocturn només continua a 19 municipis. 

Els jutges cada cop posen més traves a l’hora d’avalar els tocs de queda al·legant que l'actual situació epidemiològica no justifica retallar un dret fonamental com la llibertat de moviments per combatre les aglomeracions de gent, perquè no deixa de ser una qüestió d’ordre públic. A Catalunya, el Govern ha proposat tocs de queda que es revisen cada setmana, mentre que al País Valencià, la restricció estarà vigent fins al 6 de setembre. Però, ¿hi ha alternatives? La Generalitat no ha avançat, de moment, si pensa tornar a intentar convèncer el TSJC amb nous criteris i mesures, ni quin moviment planteja per intentar reduir al mínim les aglomeracions en grans ciutats i als municipis turístics, on els botellons sovintegen sobretot quan abaixen la persiana els bars i restaurants. 

A les Illes Balears, i després a Múrcia, s'ha optat per una fórmula que es podria batejar com a toc de queda social o encobert: els governs respectius hi prohibeixen les reunions nocturnes amb no convivents, a tot arreu, en espais públics i privats, al carrer i a casa. L’objectiu del govern de Francina Armengol és evitar aglomeracions a les zones d’oci i també als polígons industrials, on centenars de persones s’aplegaven per continuar la festa. En definitiva, és una mesura restrictiva que ha passat els filtres judicials –es va aprovar després que el Tribunal Suprem anul·lés el toc de queda a les Illes el 3 de juny, arran d'un recurs de la Fiscalia– perquè és més suau. Restringeix el dret de reunió, però no el de moviment i, a la pràctica, aconsegueix reduir la interacció permetent la lliure circulació si se segueixen les mesures higièniques de la pandèmia, la distància i mascareta.  

El 22 de juliol el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va avalar prohibir reunions socials entre la una i les sis de la matinada i, en aquest mes, s’ha comprovat l’eficàcia de la mesura: segons ha informat la conselleria de Salut balear, en els últims quinze dies la xifra de casos detectats per cada 100.000 habitants s’ha reduït un 50% i l’arxipèlag es va acostant, progressivament, al final de la cinquena onada amb l’objectiu d’aconseguir la calma epidemiològica. De fet, la mesura ja s'ha començat a retirar. Des d'aquest dilluns la limitació ja no s'aplica a Menorca, i a Formentera s'aplica a partir de les dues. Fa dues setmanes, a les Balears hi havia la incidència acumulada de coronavirus més elevada d'Espanya, amb 863,1 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies, i ara és de 415. Partint d’unes dades més baixes, en el mateix període, amb el toc de queda actiu a les poblacions amb més incidència, a Catalunya també s’ha reduït la incidència a la meitat i ara és de 291 positius per cada 100.000 habitants.

Passaports denegats

Els tribunals tampoc han avalat els intents de governs com el gallec d'acceptar l'obligació de presentar passaport covid o proves diagnòstiques per poder entrar a bars, restaurants o gimnasos, una mesura que la Generalitat ha descartat fins que tothom no hagi tingut la possibilitat de vacunar-se.

On sí que coincideixen totes les comunitats, aprofitant les seves competències en la matèria, és en actuar sobre l’oci nocturn, de diferents maneres. Des del tancament absolut, com han fet Catalunya o el País Basc, a només de l’interior, com és el cas de Galícia o Astúries. La mesura més habitual, però, és la de limitar l’aforament i els horaris d’obertura per evitar que hi hagi gent a la via pública a partir de la una o les dues de la matinada.

Mentrestant, les dades actualitzades del ministeri de Sanitat constaten que continua la tendència a la baixa de la incidència acumulada, que se situa en els últims 14 dies en una mitjana estatal de 317 casos per 100.000 habitants, després d’haver aconseguit baixar en 28 punts des del divendres, quan es va fer l’últim recompte. Astúries, amb 145 casos, destaca perquè és l’única comunitat que ha aconseguit deixar enrere el risc extrem de rebrot que hi ha a la majoria de territoris espanyols, i amb 145 casos se situa en un risc mitjà, seguida també de les Canàries, que presenta 218 positius.

La variant delta, sorgida a l’Índia fa uns mesos, es troba al darrere d’aquest repunt inesperat d’infeccions i a Espanya és la causant de nou de cada deu contagis, excepte a Castella i Lleó, Extremadura, la Rioja, Madrid i Extremadura. Per contra, a Navarra gairebé ha acabat amb les altres soques, com l’alfa (coneguda com la variant britànica, que era la predominant a principis d’any) i ja suposa el 97% de la transmissió.