Les noves ordres dels Mossos per multar durant l'estat d'alarma: cal valorar el nivell de risc o de reiteració

BarcelonaJuristes i experts han posat reiteradament en dubte que moltes de les multes imposades durant l'estat d'alarma per saltar-se el confinament poguessin tirar endavant. "¿Pot l'estat d'alarma justificar que se'm limiti el meu dret a la lliure circulació?", es preguntava l'advocat Miguel Capuz en declaracions a l'ARA. Per a molts juristes la clau perquè les sancions tiressin endavant és que l'atestat justifiqués un incompliment manifest de la llei o d'un requeriment de la policia. "Transitar sense més ni més pel carrer no implica desobeir la llei, cal que s'infringeixi un requeriment específic", deia la jutge Montserrat Comas. Ara el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, ha enviat una ordre a tots els agents del cos explicitant la informació que han de contenir els informes policials que acompanyin la sanció. Segons el document, al qual ha tingut accés aquesta redacció, cal que les sancions justifiquin, entre d'altres, el nivell de risc que la infracció ha provocat per a la resta de la població o la reiteració de la conducta.

Arran d'un informe de l'Advocacia de l'Estat en el mateix sentit, el ministeri d'Interior ja va donar instruccions a la policia perquè detallés els incompliments en els seus informes sobre les sancions. Els advocats de l'Estat advertien que la llei mordassa, que havia justificat moltes de les multes, només es podia aplicar per incomplir el confinament si es desobeeix la policia.

La instrucció dels Mossos explica que "amb la finalitat que l'òrgan administratiu" pugui donar sortida a l'expedient sancionador cal que els informes policials siguin més detallats. Per això, els agents hauran de fer constar el nivell de risc generat per l'infractor, és a dir, si en el moment de saltar-se el confinament tenia moltes persones a prop o el tipus d'establiment o de via on es va cometre la infracció. Dos dels aspectes clau que també hauran de destacar els atestats són l'actitud de la persona denunciada envers els agents –la resistència és el que justifica l'aplicació de l'anomenada llei mordassa– i si es tracta d'un incompliment aïllat o si s'ha produït de manera reiterada.

De manera genèrica, el comissari en cap dels Mossos explica que l'objectiu és que tots els informes policials reflecteixin "la desobediència" del presumpte infractor i especifiquin el requeriment que li han fet els agents, l'explicació o justificació que ell ha donat al seu comportament i la reacció davant dels policies que l'han aturat i l'estan denunciant. De fet, la instrucció reconeix que la majoria de procediments que han tirat endavant fins ara són els que justifiquen una "desobediència a l'autoritat", en virtut de la llei de seguretat ciutadana o llei mordassa, i que l'oposició del ciutadà denunciat als agents ha de ser "ferma, persistent i greu".

La presència de menors, persones vulnerables o la dificultat en la identificació de la persona multada també seran aspectes que hauran de tenir en compte els agents en les seves denúncies. En el cas que es tracti d'algú que circulava en cotxe, es valorarà si es dirigia a la segona residència i quantes persones viatjaven amb ell.