Els metges que no podran ajudar

BarcelonaFa dues setmanes el Juan Carlos García i la Yamile Caicedo ni tan sols es coneixien. Ell es metge de família i especialista en medicina interna i ella infermera. Un és de Nicaragua i l'altra colombiana, tot i que viu a Alemanya, però la crisi sanitària els va enxampar tots dos a Barcelona, on s'han quedat confinats. A diferència de la resta de sanitaris, però, ells no podran aportar ni hores de guàrdia ni els seus coneixements per combatre el coronavirus. El motiu: el títol que els acredita com a sanitaris no està homologat a Espanya. "Les tramitacions per a l'homologació triguen entre un i dos anys", explica García.

"Es fa molt dur quedar-se a casa quan saps que tens experiència i que podries estar ajudant els companys i els pacients, però sense els papers en regla no podem ni tan sols fer de voluntaris", lamenta aquest metge. Ell fa quatre mesos que va arribar a Espanya. La seva mare té nacionalitat espanyola i és fill únic: "Vaig venir perquè la meva mare té problemes de salut i volia estar a prop d'ella. He iniciat tots els tràmits per tenir els papers però estic esperant resposta", explica.

La infermera Caicedo, que té més de 18 anys d'experiència, estava de vacances amb la seva filla, que ara viu a Barcelona, i s'ha trobat que tampoc pot ajudar. "A aquestes alçades els professionals que no estan contagiats estan esgotats físicament i psicològicament i nosaltres tenim l'experiència de treballar amb pocs recursos i en situacions límit, les ganes i, de ben segur –diu–, tenim més capacitat de reacció davant un malalt que la que poden tenir els estudiants que estan reclutant per treballar, però la llei no ens ho permet", lamenta.

En la seva recerca a través de les xarxes socials, Caicedo es va adonar que hi havia molts sanitaris extracomunitaris que ara viuen a Espanya i que es troben en la mateixa situació. En menys de 15 dies, ja n'ha agrupat gairebé 200 a tot l'Estat, entre metges, infermeres i auxiliars d'infermeria o gerocultors.

"Alguns tenen alguna documentació, d'altres no tenen papers i ara estem intentant verificar les titulacions de tothom. De moment ja hem comprovat la validesa de més de 90 títols", explica Caicedo, que els fa de portaveu en una xarxa que han anomenat Sanitaris Immigrants Solidaris. "Ja que no puc ajudar directament ni estar amb els pacients, els ajudo a ells", explica la infermera, que afegeix: "Aquestes persones volen ajudar, volen ser ciutadans útils però els represento jo perquè molts tenen por, per la manera en què van arribar a Espanya".

La burocràcia no els permet exercir

No tenen recursos però no els falta voluntat. "Quan el departament de Salut va fer la crida per trobar més sanitaris, jo em vaig posar en contacte amb el doctor Antoni Trilla a través de Twitter", explica García. "Em va agrair el gest i em va recomanar que em dirigís al Col·legi de Metges de Barcelona i allà em van dir que moltes gràcies, però que sense el permís de residència o el títol homologat no podien fer res", afegeix aquest metge. Sense rendir-se, García va enviar els seus títols universitaris a l'Institut Català de la Salut, però la resposta va ser la mateixa.

Amb totes les portes tancades, ara proven una nova via. "Hem creat una base de dades i ens presentem com a grup, no com a individus", avança García, i Caicedo ho corrobora: "Calen mans i cal que arribi personal fresc. No sé quina entitat ens ajudarà a resoldre això però han de saber que no som pocs, al grup ja som més de 180 professionals. Si les autoritats sanitàries revisen els currículums veuran que compleixen el perfil", assegura la infermera.

"Hem estudiat molt per poder venir a Europa i vincular-nos al sistema, però hi ha massa burocràcia, els tràmits són llargs i això ens impedeix exercir", lamenta Caicedo. Malgrat tots aquests esforços, i tota la voluntat, si la llei no canvia ells seran els metges a qui la burocràcia no va permetre ajudar en aquesta crisi sanitària.