Un de cada quatre metges catalans s'ha plantejat deixar la professió per la pressió del covid

Un estudi alerta que el 42% dels facultatius se senten poc preparats per a la segona onada

Professionals sanitaris de la secció 3 de l'UCI de l'hospital Vall d'Hebron.
Gemma Garrido Granger
08/10/2020
3 min

Santa Coloma de GramenetEl cost físic i emocional d'absorbir l'enorme demanda assistencial de la pandèmia ha sigut molt elevat per als professionals sanitaris: han apuntalat el sistema sanitari per evitar el col·lapse i continuen atenent el degoteig imparable de milers de pacients que s'hi adrecen des de fa vuit mesos. Però l'esgotament crònic ha portat centenars de metges a replantejar-se el seu futur en la professió –també s'ha constatat un augment de la xifra de sol·licituds de jubilació anticipada– i a qüestionar-se la seva validesa per enfrontar-se a una previsible segona onada de coronavirus.

Les dades preliminars de l'estudi Impacte del covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris són alarmants: un 24% dels metges catalans s'han plantejat deixar la professió en algun moment de l'epidèmia, un 2% dels quals ho han considerat seriosament, i fins a un 42% manifesten que se senten més cansats i menys preparats ara que fa mig any per continuar a primera línia. Només un 27% diuen sortir reforçats de la primera onada.

L'estrès diari a les anomenades "trinxeres" del covid, la falta de recursos i materials de protecció durant el pic de la pandèmia, la presa diària de decisions difícils i la por al contagi propi i de familiars han portat al límit centenars de facultatius. Encara que el 75% dels professionals no han considerat la idea de deixar la feina i un 22% asseguren que, tot i pensar-ho, no ho faran, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) recorda que això es deu al "ferm compromís" amb la professió i els pacients i adverteix que la salut d'aquestes persones se'n ressent. Els col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut són els metges de l'atenció primària, de les unitats de cures intensives (UCI) i dels serveis d'urgències.

Els professionals de la primària són els que més es plantegen abandonar la professió: un 32% ho han considerat en algun moment, una xifra molt superior al 21% dels treballadors de l'àmbit hospitalari. La meitat (48%) també indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia. La mateixa sensació la reporten el 44,5% dels professionals d'hospitals: fins a un 68% dels metges que van treballar a les UCI i als serveis d'urgències van declarar, per exemple, que en el moment més àlgid de la pandèmia (març-abril) se sentien cansats sempre o molt sovint (per sobre de la mitjana total, que és del 58%). Aquest percentatge era del 28% abans de la crisi i del 47% entre el juliol i l'agost.

Març i abril, els mesos més durs

Les dades preliminars d'aquest estudi es basen en una enquesta que van respondre 1.648 metges de Catalunya entre el juliol i l'agost passats i que capitaneja el CoMB, la Fundació Galatea i les professores Núria Mas (Iese) i Judit Vall (Institut d'Economia de Barcelona IEB-UB). "L'anàlisi manifesta el malestar dels professionals, especialment a l'atenció primària, perquè veuen necessitats que no es cobreixen des de fa molt de temps i que el covid-19 ha fet aflorar de cop", ha denunciat el president del CoMB, Jaume Padrós, que ha fet un toc d'atenció a les administracions al·legant que cal "un sistema que protegeixi la salut dels professionals".

L'enquesta constata l'empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors, com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional –cefalees, mal d'estómac o mal d'esquena– i la capacitat per fer front als problemes, que es comparen en tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant l'esclat de la primera onada (març i abril) i durant l'estiu. Els pitjors valors es registren en el període de març-abril, el pic de la pandèmia, i entre els mesos de juny i agost s'experimenta una millora però no es recupera els nivells prepandèmia.

El treball en equip "és un clar element protector per al benestar dels metges i per reduir l'estrès i els conflictes ètics a l'hora de prendre decisions", ha afirmat la investigadora Judit Vall, com un dels aspectes positius revelats per l'estudi. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on hi ha un "sentiment de pertinença" reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, ha afegit. Segons l'enquesta, fins a un 31% dels professionals que no compten amb el suport d'aquest tipus de grup asseguren que s'enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que es redueix fins al 24% entre els professionals que se senten integrats en un equip.

La idea és que l'estudi s'ampliï ara amb dades d'altres professionals de la salut de Catalunya i de metges de la resta d'Espanya mitjançant la col·laboració amb l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i l'asseguradora Mutual Mèdica.

Catorze facultatius han mort de coronavirus mentre treballaven

Catorze facultatius catalans han mort a Catalunya a causa del coronavirus mentre treballaven, segons dades facilitades aquest dijous pel president de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. El metge de família Francesc Collado Roura, de 63 anys, va ser el primer sanitari mort per coronavirus, el 18 de març, encara que el seu cas no va ser conegut fins el dilluns 30 de març. Tenia una consulta privada al barri de Sants, de Barcelona. També es coneixen els casos d'Antoni Feixa, otorinolaringòleg de l'Hospital Quirón Salut de Barcelona, que va morir als 57 anys a finals de març, i d'Albert Coll Nus, de 63 anys i metge de família a Os de Balaguer (Noguera). De la resta de metges difunts no ha transcendit la identitat.

stats