Un de cada quatre metges catalans s'ha plantejat deixar la professió per la pressió del covid

Santa Coloma de GramenetEl cost físic i emocional d'absorbir l'enorme demanda assistencial de la pandèmia ha sigut molt elevat per als professionals sanitaris: han apuntalat el sistema sanitari per evitar el col·lapse i continuen atenent el degoteig imparable de milers de pacients que s'hi adrecen des de fa vuit mesos. Però l'esgotament crònic ha portat centenars de metges a replantejar-se el seu futur en la professió –també s'ha constatat un augment de la xifra de sol·licituds de jubilació anticipada– i a qüestionar-se la seva validesa per enfrontar-se a una previsible segona onada de coronavirus.

Les dades preliminars de l'estudi Impacte del covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris són alarmants: un 24% dels metges catalans s'han plantejat deixar la professió en algun moment de l'epidèmia, un 2% dels quals ho han considerat seriosament, i fins a un 42% manifesten que se senten més cansats i menys preparats ara que fa mig any per continuar a primera línia. Només un 27% diuen sortir reforçats de la primera onada.

L'estrès diari a les anomenades "trinxeres" del covid, la falta de recursos i materials de protecció durant el pic de la pandèmia, la presa diària de decisions difícils i la por al contagi propi i de familiars han portat al límit centenars de facultatius. Encara que el 75% dels professionals no han considerat la idea de deixar la feina i un 22% asseguren que, tot i pensar-ho, no ho faran, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) recorda que això es deu al "ferm compromís" amb la professió i els pacients i adverteix que la salut d'aquestes persones se'n ressent. Els col·lectius que mostren pitjors indicadors de salut són els metges de l'atenció primària, de les unitats de cures intensives (UCI) i dels serveis d'urgències.

Els professionals de la primària són els que més es plantegen abandonar la professió: un 32% ho han considerat en algun moment, una xifra molt superior al 21% dels treballadors de l'àmbit hospitalari. La meitat (48%) també indiquen que se senten menys preparats de cara a fer front al que queda de pandèmia. La mateixa sensació la reporten el 44,5% dels professionals d'hospitals: fins a un 68% dels metges que van treballar a les UCI i als serveis d'urgències van declarar, per exemple, que en el moment més àlgid de la pandèmia (març-abril) se sentien cansats sempre o molt sovint (per sobre de la mitjana total, que és del 58%). Aquest percentatge era del 28% abans de la crisi i del 47% entre el juliol i l'agost.

Març i abril, els mesos més durs

Les dades preliminars d'aquest estudi es basen en una enquesta que van respondre 1.648 metges de Catalunya entre el juliol i l'agost passats i que capitaneja el CoMB, la Fundació Galatea i les professores Núria Mas (Iese) i Judit Vall (Institut d'Economia de Barcelona IEB-UB). "L'anàlisi manifesta el malestar dels professionals, especialment a l'atenció primària, perquè veuen necessitats que no es cobreixen des de fa molt de temps i que el covid-19 ha fet aflorar de cop", ha denunciat el president del CoMB, Jaume Padrós, que ha fet un toc d'atenció a les administracions al·legant que cal "un sistema que protegeixi la salut dels professionals".

L'enquesta constata l'empitjorament de la salut física i mental dels metges a partir de diversos indicadors, com la freqüència amb la qual experimenten esgotament físic i emocional –cefalees, mal d'estómac o mal d'esquena– i la capacitat per fer front als problemes, que es comparen en tres moments diferents: abans de la pandèmia, durant l'esclat de la primera onada (març i abril) i durant l'estiu. Els pitjors valors es registren en el període de març-abril, el pic de la pandèmia, i entre els mesos de juny i agost s'experimenta una millora però no es recupera els nivells prepandèmia.

El treball en equip "és un clar element protector per al benestar dels metges i per reduir l'estrès i els conflictes ètics a l'hora de prendre decisions", ha afirmat la investigadora Judit Vall, com un dels aspectes positius revelats per l'estudi. Els professionals que treballen en equips on es comparteixen objectius i on hi ha un "sentiment de pertinença" reporten millors indicadors de salut física i emocional que la resta, ha afegit. Segons l'enquesta, fins a un 31% dels professionals que no compten amb el suport d'aquest tipus de grup asseguren que s'enfronten a conflictes ètics amb freqüència, un percentatge que es redueix fins al 24% entre els professionals que se senten integrats en un equip.

La idea és que l'estudi s'ampliï ara amb dades d'altres professionals de la salut de Catalunya i de metges de la resta d'Espanya mitjançant la col·laboració amb l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i l'asseguradora Mutual Mèdica.