Metges acabats de graduar que van cobrar més pel covid que de residents

BarcelonaTeresa Pons va fer l’examen del MIR el gener de l’any passat i, durant més o menys els cinc mesos que es triga a triar l’especialitat i començar la residència, ja volia estrenar-se com a metge. Inicialment es pensava que li farien un contracte d’estudiant amb un sou “molt baix”, però va esclatar la pandèmia i la van agafar al CUAP i a un CAP de Manresa –prefereix no concretar quin– com a metge adjunta. “Estava espantada, els residents en sabien més que jo”, admet Pons, que no tenia experiència laboral en el món de la medicina i, amb el càrrec que ocupava, ja no hauria d’haver necessitat cap mena de supervisió. Malgrat la seva inexpertesa, Pons cobrava més, gairebé el doble, que els residents dels centres. 

“Treballava dotze hores, tres dies a la setmana, més algun dia extra, i guanyava pràcticament uns 2.000 euros”, explica la jove. En canvi, els residents de primer any cobren 18.264 euros bruts a l’any de sou base –unes catorze pagues d'uns 1.100 euros nets al mes– segons estipula el conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Malgrat les diferències salarials, que ella troba que són “una injustícia”, Pons remarca que es va avenir “molt bé” amb els companys i que la van ajudar en tot moment com si fos una resident de primer any més. “Tenia un contracte i un sou més elevat que ells, però no vaig tenir mai cap problema. Tot el contrari. Tothom sabia que la culpa era de Salut, i no per pagar-me més a mi, sinó per pagar una misèria als residents”, protesta. 

Al setembre Pons va començar la residència a l’UCI de l’Hospital Germans Trias i Pujol i, en termes salarials, va haver de fer un pas enrere. “Per arribar a cobrar una mica menys del que guanyava a Manresa he de treballar de dilluns a divendres de 8 h a 17 h i fer unes set guàrdies de 24 hores al mes, dues de les quals en cap de setmana”, explica.

El covid accentua la “injustícia”

Pons no va ser l’única, ni de bon tros, que es va trobar en aquesta situació. Segons el departament de Salut, 204 metges acabats de graduar van ser contractats com a metges adjunts durant la pandèmia sense haver fet el MIR. L’exportaveu del comitè de vaga dels metges residents de Catalunya Àlex Mayer assegura que aquest moviment no és nou. “Fa temps que protestem contra aquesta pràctica, però durant la pandèmia s’ha accentuat”, critica Mayer, que diu que es van contractar més de 2.000 metges no especialitzats com a adjunts a tot l’Estat.

Judit Serra va viure la contractació de metges no especialitzats des de l’altre costat, com a resident de segon any al CAP de Súria. “Cobràvem el mateix i jo feia quatre o cinc guàrdies al mes –compara Serra–, i a vegades havia de supervisar o ajudar l’adjunta, quan hauria de ser al revés”. A més, explica que hi havia serveis, com anar a domicilis o casos més complicats, que la metge adjunta que va contractar el seu CAP no podia fer sola sense l’ajuda del MIR. “Ens va anar molt bé i ens va treure feina, però, esclar, fins a un cert punt”, admet Serra.

A més, no tots els residents com Serra van poder continuar fent guàrdies, que, segons Mayer, signifiquen més o menys entre un 40% i un 50% del sou dels residents. “Durant la pandèmia, a alguns se’ls feia fer torns de 12 hores sense guàrdies”, assegura.

Convenis salarials diferents

L’Hospital Clínic de Barcelona és un dels pocs hospitals de Catalunya que encara tenen estudiants treballant per a auxili sanitari. Un d'ells, que fa sisè de carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, ha treballat dos mesos i mig a la planta covid del centre. “Feia informes de pacients i els portava l’evolució, però sempre estava sota supervisió d’un adjunt. També els ajudava amb tràmits administratius”, explica. Diu que per aconseguir la feina va omplir un formulari que li van enviar des de la facultat i el van agafar.

Aquest estudiant treballava 40 hores setmanals i cobrava uns 1.500 euros al mes, és a dir, més del sou base de la majoria de residents de primer any de Catalunya. Ell va acabar la setmana passada, però, segons ha pogut saber l’ARA, el Clínic ja ha enviat correus a altres alumnes perquè facin el mateix que ell durant dos o tres mesos més o en el mateix servei o en altres, com ara consultes externes o UCIs. 

El portaveu de Comissions Obreres del Clínic, Francisco Vallejo, confirma que encara hi ha estudiants de medicina contractats al seu hospital i, sobretot, de quart d’infermeria, tot i que menys que a l’inici de la pandèmia. Però augura: “Si la situació no millora i continua anant tan malament com ara, s’haurà de tornar a contractar-ne més”. 

El Clínic, com l’Hospital del Mar i el Sant Pau, té un conveni laboral diferent i el sou base dels residents és més alt que el que marca l’ICS i, fins i tot, més que els 1.500 euros. De fet, si l'estudiant que ha explicat el seu cas a aquest diari fes la residència en un altre hospital –“Tot i que el Clínic és punter, preferiria canviar d’aires”–, és molt probable que, com va haver de fer Pons, hagi de fer un pas enrere salarialment.