Els especialistes qüestionen l'eficàcia de les mascaretes casolanes

BarcelonaArran de la falta de mascaretes protectores, que es van exhaurir fa setmanes a les farmàcies, l'enginy de la ciutadania s'ha aguditzat i aquests dies les xarxes van plenes de tutorials que ensenyen meneres de fer-se'n a casa amb materials ben diversos. A banda de les mascaretes de tela, les més comunes i per a les quals n'hi ha prou amb un tros de tela, preferiblement de cotó, n'hi ha d'altres que opten per materials alternatius, com ara tovalloletes humides, bosses de plàstic, filtres de cafè i paper de forn. Concretament, una família italiana ha penjat una explicació per fer fàcilment mascaretes amb paper de forn que, com que és impermeable, se suposa que ha de protegir més.

Altres solucions imaginatives que circulen per YouTube proposen fer-ne amb compreses higièniques femenines, a les quals s'enganxa paper de cuina per reforçar el filtre abans de donar-los forma. O bé amb el farciment d'escuma de la copa dels sostenidors, dels quals s'aprofita la forma ovalada que s'adapta a la cara: les tires dels sostenidors fan de gomes per subjectar-la a la boca. Una youtuber nord-americana fins i tot recomana posar-hi, a mode de filtre, pols d'àcid cítric "per crear un ambient que no agrada els virus", i una altra unes gotes d'essència d'arbre del te, que és un repel·lent natural. També es proposa la confecció casolana de mascaretes amb filtres fets a base de taps d'ampolla foradats, o bé directament amb una ampolla de plàstic de cinc litres a mode de protector que cobreix tota la cara.

"Tots aquests remeis casolans no estan testats i són de funcionalitat dubtosa", opina Gonzaga Mestre, director de l'empresa Technotex de Rubí, especialitzada en la fabricació de vestuari tècnic sanitari. D'entrada, subratlla que el material ha d'oferir una "barrera a particules i microorganismes", i per això cal que tingui unes característiques que ni tan sols el cotó 100% té. "L'ús d'aquestes mascaretes és més aviat nociu perquè ofereixes als virus i bactèries que estan en suspensió en l'aire un hàbitat on es poden enganxar, com si fossin una esponja o un velcro", afegeix. Més que protegir les vies respiratòries per a les persones sanes, aquestes mascaretes casolanes –segons l'especialista en teixits– serveixen en tot cas per evitar que les que estan malaltes propaguin els virus a través de l'alè. Technotex és una empresa que, en temps de pandèmia, comercialitza uns kits per preparar mascaretes amb un teixit airtech reutilitzable fins a 75 vegades, i totalment protector. De moment ja n'han venut 200.000 a uns quants centres de Catalunya. "En aquests moments hem muntat un sistema d'abastiment dels kits que es munten gràcies a una xarxa de voluntaris vinculats amb els hospitals: és una confecció col·laborativa".

Mascaretes 'validables'

"Potser aquestes mascaretes casolanes no són homologades però sí validables". Rafael Padrós, cap del Servei de Salut Laboral de l'Hospital de Sant Pau, defensa l'ús de les mascaretes casolanes fetes amb cotó, sobretot perquè eviten "embrutar" l'ambient i les superfícies, més que per protegir-se: "El coronavirus és una malaltia que se'n diu de contacte i gotes, perquè és tocant aquestes microgotes i després la cara que ens contagiem. Per això, qualsevol cosa que ens posem per evitar escampar-les contribuirà a evitar que la malaltia es propagui".

La història de la mascareta es remunta al principi del segle XX. "Es comencen a usar en el camp quirúrgic quan detecten que el que passa a la gola del cirurgià afecta el pacient: en aquest sentit, l'ús de mascaretes va suposar un abans i un després a l'hora d'evitar contagis", argumenta Padrós: "Primer eren mascaretes de roba que es reutilitzaven, i cap als anys 80 van passar a ser d'un sol ús". La introducció del teixit de polipropilè amb mascaretes d'un sol ús i de provada eficàcia antibacteriana va suposar un salt endavant en el camp de les mascaretes sanitàries. "Arran de la falta de mascaretes homologables, la gent s'ha posat a pensar com es poden copiar i em sembla positiu, però cal tenir en compte que hi ha materials més adequats, com ara el cotó dels llençols, o bé les estovalles de polipropilè, que és aquell teixit no teixit".

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha penjat al seu compte de Twitter alguns consells per fer mascaretes casolanes, tot recordant que "només són un element de protecció sanitari". Pel que fa als teixits usats, recomana bàsicament usar samarretes 100% de cotó, així com la tela de les fundes de coixí, "amb una eficiència de filtratge del 69% i el 61%, respectivament".

Paral·lelament, han aparegut a tot el país iniciatives ciutadanes per ajudar a confeccionar mascaretes de tela destinades a geriàtrics i centres sociosanitaris, com ara la que han engegat un grup de mares cosidores d'una escola de Premià.