Multa de 100 euros a qui vagi sense mascareta als espais públics a partir d'aquest dijous

BarcelonaEra qüestió d'hores que el Govern ordenés l'obligatorietat de la mascareta al carrer, encara que es pugui garantir la distància de seguretat, com ja s'està fent al Segrià. Ho havia avançat el president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimecres al matí al Parlament, i així ha sigut: a partir de demà dijous, totes les persones de més de sis anys s'hauran de cobrir la boca i el nas a qualsevol lloc de la via pública, espais oberts i també als recintes tancats d'ús públic, i independentment de si es poden mantenir els dos metres de distància de seguretat. Serà una mesura que, en cas d'incompliment, comportarà una sanció de 100 euros tret de casos en què el seu ús sigui "incompatible", com practicar esport o prendre el sol i banyar-se a la platja.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha confirmat que caldrà sortir sempre de casa amb la mascareta posada, però que en aquelles activitats que fan impossible dur aquesta protecció, com per exemple l'esport i les activitats de casals d'estiu pel que fa als infants, "es podrà treure amb seguretat sempre que hi hagi distància social i una bona higiene de mans". Així, doncs, la nova normativa no canviarà la situació que es viu als casals del país.

El subdirector general de Coordinació de Salut Pública, Xavier Llebaria, ha apuntat que en les properes hores es publicarà un document des de Protecció Civil per resoldre els dubtes de la ciutadania, però ha insistit que s'ha d'aplicar el "sentit comú". Per exemple, la mascareta s'ha de dur en sortir de casa i fins a entrar en zona de platja o per passejar per la sorra o anar a un bar del passeig marítim, però no quan s'està prenent el sol o es va a banyar a la mar. Passa el mateix amb l'esport, segons ha afirmat Vergés, que ha assegurat que s'ha de dur la mascareta quan es va a practicar-lo però no quan es fa.

L'obligació tampoc no serà exigible per a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que pugui veure's agreujada per la utilització de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no tinguin autonomia per a treure-se-la. Sobre els estudiants que demà s'examinen de selectivitat, el consell interuniversitari de Catalunya ha aprovat un document, a què ha tingut accés Efe, en què s'estipula que els alumnes hauran de portar la mascareta per acudir a l'edifici i estar-se als espais comuns, però que se les podran treure fan l'examen si no tenen ningú a un metre i mig. Un cop feta la prova, hauran de tornar a posar-se-la.

Debat entorn al confinament a casa

La mateixa Vergés ha sigut qui ha portat la proposta a la reunió del Procicat, tal com va anunciar ahir dimarts, i el plantejament ha encaixat al si del Govern, que tem que el relaxament d'algunes actituds pugui desestabilitzar la bona tendència epidemiològica de Catalunya, trencada únicament a la regió sanitària de Lleida. Al ministre de Sanitat, Salvador Illa, tampoc no li sembla malament aquesta mesura que, ha dit, reforça la d'aplicació estatal regulada en el decret de nova normalitat.

"El fet de posar-se la mascareta redueix la transmissió i la contaminació. Pot ser incòmode fer canvis d'hàbits de vida, però són necessaris en un context de pandèmia", ha subratllat el nou coordinador de la gestió del covid-19 a Catalunya, l'epidemiòleg Jacobo Mendioroz. Amb tot, Vergés ha reconegut que no es faran controls sobre l'ús obligatori de la mascareta, per exemple, en l'àmbit laboral. "L'objectiu no és fer controls específics, sinó que tothom interioritzi aquestes mesures i canviar certs hàbits", ha dit, quan li han preguntat pel tema en roda de premsa.

El debat de les mascaretes se suma al de la possibilitat que la Generalitat endureixi les restriccions a la comarca del Segrià i desplegui un confinament domiciliari. Vergés ha negat que, ara per ara, la decisió s'hagi pres. "Seguim dia a dia l'evolució dels casos, i les dades de l'epidèmia encara no ho recomanen", ha afirmat. La possibilitat de reconfinar a casa la població ha sigut un dels punts clau de la reunió extraordinària del Procicat, feta aquest dimecres al matí.

Les conselleres de la Presidència, Meritxell Budó; de Salut, Alba Vergés, i d'Agricultura, Teresa Jordà, han comparegut per anunciar els nous acords adoptats a la reunió. A la trobada de coordinació s'ha constituït el Procicat Lleida per gestionar l'epidèmia detectada a Ponent de manera descentralitzada, i Budó ha anunciat que s'ha sol·licitat als ajuntaments i governs municipals que posin a disposició del Govern tots els equipaments públics –pavellons, albergs o cases de colònies– per garantir aïllaments de persones positives i contactes que no tenen una residència fixa. Al seu torn, la Generalitat proporcionarà a aquests municipis un fons extraordinari per injectar-los liquiditat per sufragar els costos d'aquests espais, perquè consideren que és una despesa sobrevinguda.

La consellera Vergés ha subratllat que la prioritat és tallar les cadenes de transmissió i protegir la població més vulnerable. Ha destacat la necessitat de prohibir les visites als centres residencials i ha recomanat que les persones d'edat més avançada o amb problemes de salut es quedin a casa. "Visitarem les 33 residències del Segrià per comprovar que s'estan complint les mesures establertes pel protocol i fer cribatges als residents i treballadors per detectar nous focus de covid-19", ha indicat. També ha afegit que fins al moment ja s'han testat quatre dels centres residencials. Quan es detecti "un sol cas" en una residència de gent gran "es tractarà com un brot", ha assenyalat.

Jordà, sobre les crítiques al sector agrari: "Ja n'hi ha prou"

El Govern ha admès que la propagació del virus en molts municipis de la comarca es multiplica per tres i que per això s'han d'aturar les cadenes de transmissió. "Preveiem que en els pròxims dies els casos poden augmentar", ha reconegut Vergés, si bé ha assegurat que l'evolució epidemiològica fora del Segrià és bona. La consellera ha explicat que la situació que es viu al Segrià, enmig de la campanya de la fruita i amb més de 20.000 temporers treballant-hi i molts més sense tenir feina, fa que la complexitat sigui més gran "socialment" que no pas "sanitàriament". En aquest sentit ha assegurat que es destinaran 730.000 euros d'ajudes a la comarca del Segrià, 428.000 dels quals seran per allotjar temporers i persones sense llar.

Les tres conselleres han remarcat la importància de la col·laboració amb els serveis assistencials i socials perquè la salut comunitària té un pes molt important en el control epidemiològic dels brots al Segrià. "Cal una bona sinergia entre el municipi i el sistema sanitari", ha dit la titular de Salut. L'accent, ha assenyalat, s'ha de posar en les necessitats socials perquè l'augment de la població arran dels temporers a la comarca (hi van arribar 30.000 persones durant l'estat d'alarma) obliga a engegar un Procicat "descentralitzat i pròxim al territori". "Hem enfortit el servei de vigilància epidemiològica per sumar 15 persones a les 9 que ja hi són, set de les quals ja treballen", ha afirmat Vergés, que ha celebrat que els professionals sanitaris es postulin per reforçar el sistema sanitari de Ponent.

Jordà ha remarcat que, des del 13 de març, la seva conselleria ha treballat amb els departaments de Salut i Afers Socials per saber la situació dels temporers que havien arribat aquest any a treballar en la campanya de la fruita dolça. "El seguiment de la pandèmia al Segrià amb reunions diàries s'ha fet des de fa quatre mesos. Hem treballat de bracet amb el sector amb protocols que s'estan complint malgrat les complicacions", ha afirmat Jordà, que ha agraït l'actuació dels ajuntaments i els agents socials.

Per dur a terme la campanya de la fruita a Catalunya –sobretot al Segrià– es necessiten entre 35.000 i 38.000 persones, el 80% de les quals acostumen a venir de fora del país. Aquest any no han calgut tants efectius: Jordà ha admès que la campanya de la fruita era "atípica" per la pandèmia però també pels temporals, que van malmetre molt el Baix Segrià i fins a 100.000 tones de fruites no van arribar al mercat. "La necessitat de personal va caure un 40% i les plantilles ja estan plenes. Actualment treballen unes 20.000 persones a la recollida de la fruita", ha apuntat la titular d'Agricultura.

Jordà també ha retret la criminalització dels pagesos i el sector. "Ja n'hi ha prou. La immensa majoria tenen els treballadors contractats i protocols aprovats amb el sector", ha assegurat. L'últim clam que ha fet és la regularització dels immigrants, perquè no és un problema d'aquesta campanya agrària atípica sinó que "ha de preocupar cada dia de l'any". "L'Estat hi té molt a dir i a fer", ha dit Jordà, en al·lusió a la possibilitat de compensar aquelles persones que no podran treballar per la pandèmia. "És evident que una cosa són els treballadors del camp i un altre el cas d'empreses que poden cobrar la baixa sense problemes", ha dit.