Toni Guirado, malalt immunodeprimit, supera el Covid-19: "Un antibiòtic profilàctic potser em va salvar la vida”

BarcelonaToni Guirado, que treballa al departament comercial d’un laboratori farmacèutic, ha deixat de tossir. "Aquest matí [ahir dijous] m’he trobat fantàsticament bé, he sortit a córrer pel pati durant una hora i vint minuts, i no he tingut tos ni sensació d’ofec ni febre, i fa tres dies que no em medico", explica en una conversa telefònica. Guirado continua confinat però ha superat el coronavirus. No ha sigut fàcil, perquè està considerat un malalt de risc. Té 52 anys i és un malalt immunodeprimit, perquè va perdre la melsa en un accident de trànsit.

Els seus símptomes van començar el 7 de març, una setmana abans que es declarés l’estat d’alarma, i quan el Covid-19, per a molts, encara semblava una amenaça llunyana. "Dissabte al matí vaig anar a córrer i vaig començar a tenir mal de cap, l’endemà estava a 38 de febre, tenia tos però molt poca, i malestar general". En aquell moment el 061 encara no estava col·lapsat i va aconseguir contactar-hi. Des de l’altra banda del telèfon li van preguntar si havia estat a la Xina, a Itàlia o si havia tingut contacte amb algú afectat pel Covid-19. Cap d’aquestes coses. De fet, detectar l’origen del contagi no ha sigut possible. "Soc una persona molt activa, corro cada dia, faig tracks de muntanya amb companys, vaig al gimnàs, el dimecres anterior havia tingut un sopar d’aniversari, faig classes de ball.... No sé on em podia haver contagiat". El 061 el va derivar a un centre sanitari i va anar a la Mútua de Terrassa, on li van posar una mascareta, però el metge que el va atendre va considerar que no era un contagiat, perquè ni havia anat a la Xina ni a Itàlia i no havia estat en contacte (si hi havia estat no ho sabia) amb algun afectat.

La resiliència ha sigut clau

Va tornar a casa però cada vegada es trobava pitjor. L’endemà va anar al CAP i la metge que el va atendre el va tractar com si fos un cas positiu: "Em va donar un antibiòtic profilàctic i això crec que em va salvar la vida, perquè potser va evitar que algun bacteri oportunista, soc immunoedeprimit, ho compliqués tot", diu Guirado. Van anar passant els dies i la tos no remetia, tenia dolor al pit i se sentia molt cansat. Va tornar a trucar el 061 però aquesta vegada el contacte va ser impossible i va decidir anar a l’Hospital de Terrassa. Era el 12 de març. Aquesta vegada sí que li van fer el test PCR i va donar positiu. El metge li va ampliar l’antibiòtic a deu dies. La tos va persistir fins al 16 de març. "L’endemà va remetre, no sé per què, suposo que el cervell és savi i el sistema immunitari va començar a funcionar", explica aquest veí de Terrassa.

Van ser dies de por i incertesa, però Guirado creu que la seva experiència –havia treballat en un laboratori del departament d’urgències d’un hospital– li va ser útil: "M’ha ajudat a entendre tot el que estava vivint, a tenir confiança en mi mateix i a prendre decisions –explica–. Crec que ha sigut molt important que des d’un primer moment vaig ser conscient de la importància d’aïllar-me i la resiliència". Ha intentat treure el màxim profit de la situació, els dies se li feien curts: "M’he buscat sobreactivitat dins les quatre parets –diu–. He trobat més temps per fer coses que no havia tingut temps de fer, estic acostumat a treballar en hotels i a casa, i això m’ha ajudat a tenir una disciplina, a dutxar-me cada matí, a esmorzar i vestir-me, a tenir un horari".

L'enyor del contacte humà

Té la sort de tenir un pati gran que li ha permès fer un circuit, amb les portes de casa obertes, i poder trotar. Ha parlat molt, amb trucades i videoconferències, amb la seva exdona, les seves filles, el seu pare, els companys de feina... Les noves tecnologies l’han ajudat a superar la situació però ha trobat a faltar el contacte humà: "Tenir algú a prop per parlar, fer un petó al pare, parlar cara a cara amb les filles. Ara valoro el contacte humà com es mereix i penso esprémer al màxim aquest contacte". Guirado, però, és crític amb la gestió política: "La part econòmica i política no ha fet cas a la part científica. El confinament s'havia d'haver fet abans i més estricte. De fet, encara no és prou estricte".