500 euros i 80 hores de casal d'estiu per a cada infant vulnerable: la proposta de la Fundació Bofill als ajuntaments

BarcelonaDesprés de tres mesos sense anar a l'escola i amb les vacances d'estiu a la cantonada, l'objectiu és evitar que els infants i adolescents més vulnerables es desconnectin totalment dels aprenentatges durant mig any. Els casals d'estiu hi tenen un paper clau i, per això, la Fundació Jaume Bofill proposa que els ajuntaments –sobretot els de més de 10.000 habitants– inverteixin uns 500 euros per cada infant vulnerable perquè també (i sobretot) ells tinguin accés a 80 hores d'activitats d'estiu durant 2 o 4 setmanes, al juliol, agost o setembre. Segons l'entitat, és una inversió "viable" perquè suposa de mitjana un 0,5% del pressupost total d'un municipi i el 5% del pressupost d'educació.

En total, aquestes mesures haurien d'arribar als 300.000 infants i adolescents en risc de pobresa severa que la Bofill apunta que hi ha a Catalunya, incloent-hi els 40.000 identificats com a vulnerables però també els 170.000 que tenen una beca menjador (a primària) o de material (a l'ESO). L'entitat demana també que es reservin el 30% de les places a les escoles d'estiu per a aquests col·lectius més desfavorits i arribar, així, al 60% d'aquests nois i noies.

I com han de ser aquestes activitats? El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha lamentat que "tothom s'hagi desentès" d'impulsar un pla de xoc escolar a l'estiu com el que van plantejar fa algunes setmanes, en què proposaven combinar activitats escolars amb activitats d'acompanyament educatiu, socioemocional i de lleure perquè "fer les activitats de sempre seria una negligència molt gran", van dir aleshores. "Hi ha hagut un tema de finançament però no és el principal. Hi ha hagut molta lentitud, molta ambigüitat, dilació", ha afirmat Palacín, criticant la situació de "desconcert, campi qui pugui i no priorització de l'educació" que hi ha hagut arran de la pandèmia.

Per això la fundació ha admès que ha rebaixat notablement les expectatives de fa alguns mesos i ha fet una crida a totes les administracions a corresponsabilitzar-se per tirar endavant "polítiques efectives" que arribin als més vulnerables. En aquest sentit, Palacín ha dit que les xifres d'inversió anunciades fins ara –2.000 milions d'euros de l'Estat i els 7 milions d'euros que posarà damunt la taula Barcelona durant l'estiu educatiu– són "encoratjadores". També les iniciatives d'ajuntaments com el de Granollers, que s'ha mogut per detectar l'alumnat vulnerable abans d'acabar el curs i ha programat una oferta de casals que respon als interessos dels joves; el de Sant Boi, que ha coordinat l'oferta d'activitats amb les AFA de les escoles; i el de Palafrugell, que ha fet una planificació pròpia amb activitats durant l'agost.

Ara la Fundació Bofill confia que el Govern també hi aporti diners per arribar allà on no arribin els municipis. El risc de no fer-ho és encara més elevat: "Si no atenem les desigualtats, passem a l'escola tota la pèrdua de la desconnexió escolar", ha afirmat Palacín.

USTEC-STES diu que fan falta més de 44.000 docents el curs que ve

De fet, un altre actor de la comunitat educativa ha posat deures al departament d'Educació. El sindicat de mestres USTEC-STES, que fa uns dies va portar als tribunals l'obertura dels centres perquè el consideraven "prematur", ha demanat a la conselleria que garanteixi el curs que ve la presencialitat i la màxima seguretat a les aules. Segons el sindicat, per reduir el risc de contagi cal reduir les ràtios a 15 alumnes a primària i ESO i 10 a infantil, de manera que es necessitarien 19.500 mestres (infantil i primària) i 25.000 professors a secundària.

En un comunicat, l'organització sindical demana fer jornada compactada (classes només al matí) per reduir els desplaçaments i també el temps de presència a l'escola.