L'INE se suma al ball de xifres: 44.000 morts més a l'Estat que l'any passat
L'oficina estadística estima un excés de mortalitat del 24% fins al maig per l'efecte de la pandèmia
BarcelonaEl ball de xifres s'ha convertit en una constant durant la pandèmia. Les últimes dades que va comunicar aquest dimarts el ministeri de Sanitat (a falta de validar-les i que algunes comunitats n'aportin de noves) deixa en 27.127 el nombre total de morts per covid-19 a Espanya. Una suma que queda molt lluny de les estimacions que ha publicat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre l'excés de mortalitat d'aquests últims mesos. En les primeres 21 setmanes de l'any –fins al 24 de maig passat– van morir 225.930 persones a l'Estat, és a dir, 43.945 més que l'any anterior i un 24% més.
En el cas de Catalunya la mortalitat va augmentar en 11.494 persones respecte al 2019, una dada que s'acosta més a les 12.323 defuncions que Salut ha notificat fins avui i un increment del 40,9% en el que portem d'any.
Aquest increment en les defuncions es comptabilitza amb les dades dels registres civils i no té en compte la causa de la defunció, però deixa clar el canvi de tendència. "No es pot mesurar de manera exacta l'impacte de la pandèmia del covid-19, però sí que s'observa un considerable augment del nombre de defuncions a Espanya", recalquen a l'organisme estadístic.
Només a la setmana del 30 de març al 5 d'abril el nombre de morts es va disparar un 154%, fins a 20.756 persones. L'estadística experimental de l'INE coincideix amb la baixada del nombre de morts en les últimes setmanes a conseqüència de les mesures de confinament. L'última setmana que recullen les seves estimacions (del 18 al 24 de maig) situa les defuncions en 7.470 persones, una xifra més semblant a la del 2019, quan a l'Estat van morir 7.429 persones.
Els càlculs també evidencien que l'excés de mortalitat es va notar encara més a les franges d'edat dels col·lectius més vulnerables al covid-19. Les defuncions entre els més grans de 90 anys van augmentar un 27%, amb 12.824 registres més, mentre que en el grup d'entre 85 i 89 anys l'augment va ser del 25%, fins a 10.006 morts. En canvi, en edats inferiors als 54 anys no s'observen gaires diferències respecte a l'any anterior.
A escala territorial, les estimacions de l'INE tornen a situar Madrid en el focus de la pandèmia. La comunitat autònoma és el lloc de l'Estat on la variació de les defuncions és més significativa. Concretament, hi ha un salt del 72%. La segona que més s'hi acosta és Castella-la Manxa, on es detecta un 57% més de defuncions. I Catalunya se situa en la tercera posició, amb un augment del 41% en la mortalitat. Per contra, les Balears i Múrcia mostren uns registres gairebé idèntics als del 2019.
Sense valoració oficial de l'excés de mortalitat
Preguntat per les dades, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha explicat que podria ser que una part d'aquestes víctimes fossin per coronavirus -més enllà de les gairebé 28.000 víctimes confirmades-, però ha recordat que caldria avaluar si hi ha hagut altres factors que han influït en aquest excés de mortalitat. Tanmateix, Simón ha dit que fins al final de la pandèmia no es podrà saber del cert l'excés de mortalitat que ha causat el covid-19.
Aquesta és la primera entrega d'una estadística experimental que l'INE promet mantenir des d'ara cada dues setmanes a partir de les dades de l'aplicació Inforeg del ministeri de Justícia. Aquesta eina permet controlar les defuncions que es van registrar a Espanya el dia anterior i, segons l'organisme, tot i alguns retards permetrà estudiar amb "força precisió" l'evolució de la mortalitat durant la pandèmia a Espanya.