Tot Catalunya, en fase 3 després que Sanitat hagi autoritzat el pas de Barcelona i Lleida

BarcelonaEls catalans podran passar el pont de Sant Joan a la segona residència a partir que aquest dijous es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el canvi de fase de Barcelona i Lleida i es faci efectiva la reunificació de tot Catalunya com a única unitat territorial. El ministeri de Sanitat ha autoritzat aquest dimecres fer el pas de les dues regions sanitàries a fase 3 i, per tant, ha avalat que tot el país estigui en l'últim tram del desconfinament abans del pont de Sant Joan, tal com havia sol·licitat la Generalitat per evitar aglomeracions durant l'operació sortida. El ministre Salvador Illa ha comunicat personalment la decisió a la consellera de Salut, Alba Vergés, en la reunió bilateral d'aquest dimecres al migdia i després d'haver comprovat l'evolució de les últimes dades epidemiològiques de les regions.

Així, Catalunya encara ja el tram final de la desescalada sense la intervenció directa del govern espanyol, per bé que aquest es reservi l'última paraula en casos "d'extraordinària gravetat, d'acord amb les seves competències i en coordinació amb les comunitats autònomes". Per exemple, una segona onada de rebrots greus. Ara per ara, però, el fet que tot el país estigui en fase 3 fa que la Generalitat tingui totes les competències per regular i controlar el pas a la nova normalitat, desapareguin les restriccions de mobilitat entre regions sanitàries i, per tant, la població es pugui moure lliurement per tot Catalunya.

Fonts governamentals han explicat que demà mateix se celebraran diverses reunions en el marc del Procicat per abordar com i en quines condicions s'efectuarà la tornada a la normalitat, ara que la Generalitat pren de nou el control polític en matèria de salut pública i protecció civil, i fixar-les en un decret propi. En aquesta normativa, el president Quim Torra i les conselleries de Salut i Interior podran endurir o relaxar les limitacions previstes per l'estat d'alarma o, fins i tot, reformular-les o crear-ne de noves, com a úniques autoritats competents a Catalunya.

L'autorització estatal no ha sorprès el Govern, ja que hores abans Illa havia assegurat en una entrevista a TV3 que, a priori, Barcelona i Lleida complien les condicions per continuar la desescalada. El ministre havia afirmat que a Catalunya les coses s'havien fet correctament –"amb molta cura"– i que s'havia actuat amb rapidesa per respondre als nous brots de Lleida. A més, havia reconegut que la mobilitat per Sant Joan preocupa els governs i la prioritat és evitar que les sortides es concentrin a partir de diumenge, que és quan decau l'estat d'alarma.

El ministre també ha avançat que s'estan plantejant un canvi en els protocols d'actuació per fer proves PCR, també, als contactes estrets de les persones que hagin donat positiu encara que no manifestin símptomes perquè ara "la clau" serà actuar amb "rapidesa i contundència" quan es detectin contagis. "És la idea que tenim", ha admès, tot i apuntar que és una decisió que ara hauran de compartir amb les comunitats autònomes. Illa ha explicat que una ponència tècnica ja va arribar a aquesta conclusió dimarts, però que el canvi ha de ser validat per la Comissió de Salut Pública.

El ministre ha apuntat que l'obertura al turisme es fa a l'espai Schengen i tenint en compte que ara Europa és un lloc segur on la pandèmia està evolucionant bé, i ha assegurat que es farà el seguiment d'algunes de les persones que arribin però no de totes. "Les persones que tinguin símptomes no han de viatjar", ha dit el ministre, que ha apel·lat a la responsabilitat individual.

Confinament quirúrgic

Diumenge decau l'estat d'alarma i el titular de Sanitat defensa que només si hi hagués un brot que s'hagués de controlar tornant a restringir la mobilitat a tot el territori es plantejarien reactivar-lo. "L'estat d'alarma ha funcionat i ha beneficiat a tothom", ha dit, però ha apuntat que ara l'arma més eficaç és la responsabilitat individual amb mesures com la distància de seguretat o el rentat de mans. "Si hi haguessin brots que no poguéssim controlar hauríem de tornar a activar l'estat d'alarma", ha apuntat el ministre, que ha assegurat que no creu que torni a passar. Si hi ha brots –ha dit– caldrà una actuació molt quirúrgica: "Només hi hauria un confinament total si hi hagués situacions que ho fessin indispensable".

Això sí, Illa ha donat per fet que hi haurà rebrots i ha recordat que, de fet, ja n'hi ha hagut en punts com Lleida. Per això ha defensat que cal desplegar xarxes de vigilància ràpida, que és el que diu que s'ha fet ara a la Xina. "Sabem que hi haurà rebrots i la clau és la detecció ràpida i l'actuació contundent", ha apuntat. El ministre ha dit que treballen amb la previsió d'una segona onada que molta gent situa a la tardor: "Estem treballant per fer-hi front i al mateix temps per evitar-la". Ha assegurat, també, que totes les comunitats autònomes i el mateix ministeri ja estan fent reserves de material de protecció per evitar que una nova escalada els torni a agafar sense recursos.

Sobre com es van gestionar els primers dies de la crisi, ha informat que van tenir constància de transmissió comunitària a Espanya el 9 de març, a Madrid i al País Basc, i que es van prendre mesures de distanciament físic com el tancament d'escoles. "Avui sabem que hi havia un retard d'uns vuit o deu dies entre l'inici de símptomes i la notificació de casos", ha explicat. Ara –ha exposat– la hipòtesi més probable és que el brot d'Itàlia arribés a Espanya i que ja hi hagués contagis l'última setmana de febrer.

Les lliçons del covid-19

"Tot el món ha arribat tard", ha defensat en referència a la reacció davant del covid. Ha dit que quan hi va haver constància de casos a Madrid ja es van prendre mesures "molt contundents" i que Espanya va ser el país que va decretar l'estat d'alarma amb menys casos positius i morts. "Vam actuar amb moltíssima contundència i la població espanyola va respondre amb exemplaritat", ha assegurat.

Pel que fa a les lliçons que deixa la pandèmia, el ministre ha assegurat que caldrà "reforçar molt tota la vessant de salut pública". També ha dit que cal reforçar elements internacionals en matèria de sanitat. Illa ha elogiat la gestió de les comunitats autònomes, especialment la de Catalunya, i ha dit que no pensen centralitzar competències.