Santa Coloma de Gramenet“Si el creixement de l’epidèmia continua al ritme actual, els 900 llits de crítics que tenim ara els podrem utilitzar bé una setmana més”, afirma el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. Set dies, si no abans, és l’horitzó que es dona la conselleria de Salut per prendre la decisió que ha volgut evitar durant l’estiu i l’inici de la segona onada: retallar l’atenció ordinària dels hospitals per poder alliberar llits per a malalts de coronavirus. “Tenim tots els escenaris oberts per anticipar-nos-hi perquè volem evitar una situació com la del mes de març. Però si les restriccions no funcionen, des del sistema sanitari haurem de prendre més mesures i desprogramar visites i intervencions”, admet Comella.
El pas del segon embat del virus a Catalunya està deixant xifres faraòniques i sense precedents. La propagació no s’alenteix i la taxa de contagi o R, l’indicador que mesura la velocitat de propagació del virus, ja se situa en l’1,46. Això significa que cada cent contagis en generen de mitjana 146 més. En només una setmana s’han gairebé duplicat els diagnòstics: el conjunt del país ha passat de confirmar 287 infeccions cada 100.000 habitants a detectar-ne 456. I com que els hospitals són un mirall de la transmissió al carrer, la xifra d’ingressos creix.
En només dues setmanes, Catalunya ha passat la barrera psicològica del miler d’hospitalitzacions i veu com les unitats de cures intensives (UCI) s’omplen de manera alarmant. Ahir mateix hi havia 1.698 ingressats per complicacions del virus, 296 dels quals crítics. L’ocupació, doncs, ja supera el 80% dels llits disponibles d’UCI, si bé el covid encara representa dos de cada cinc llits ocupats.
Si el ritme actual de contagis i d’ingressos es manté una setmana més -un període que Salut considera raonable per començar a veure els possibles efectes de les restriccions a la interacció social desplegades el 16 d’octubre-, la resta de patologies deixaran de competir contra el virus en aquells centres que vegin compromesa la seva capacitat assistencial. És a dir, s’hauran de suspendre i ajornar activitats ordinàries. Tanmateix, com que no tots els hospitals tenen els mateixos recursos, ni el mateix nombre de llits o professionals, el Govern preveu intensificar la lògica de la coordinació entre hospitals d’una mateixa regió sanitària per valorar la possibilitat de traslladar malalts i drenar els equipaments “com ja es va fer durant la primera onada”.
El CatSalut també mantindrà la integració entre la xarxa pública i privada, que assegura que no s’ha arribat a desmuntar mai, per poder comptar amb els llits convencionals i de crítics que els calguin. “Sense tocar els quiròfans, tenim un total de 937 llits de la xarxa d’utilització pública i 200 més d’aportats per la sanitat privada”, explica Comella. És a dir, en aquests moments hi ha un total de 1.100 llits de crítics a tot el país per respondre al virus i a altres patologies que requereixin cures intensives. L’objectiu, però, és arribar als 1.500 a finals de desembre amb els llits que es podran habilitar als cincs edificis satèl·lit que s’estan construint davant de cinc hospitals.
Es disparen les proves positives
El risc de rebrot, o índex de creixement exponencial, permet vigilar si la pandèmia va en augment o de baixada, i les dades més recents constaten que continua a l’alça. Entre el 13 i el 19 d’octubre, la corba s’ha enfilat fins als 635 punts, el valor més alt assolit durant la pandèmia, i ha més que duplicat el valor registrat fa dues setmanes (275).
L’augment dels contagis està al darrere d’aquest creixement: els últims 14 dies s’han fet més de 340.000 PCR i tests d’antígens. Els laboratoris de referència estan analitzant entre 3.000 i 4.500 proves moleculars al dia, i pateixen pics superiors a les 5.000 PCR. Ara bé, la dada que preocupa més és l’elevada xifra de positivitat que identifiquen. Només del 13 al 19 d’octubre, l’11% de les proves revelaven una infecció activa, i el creixement ha estat sostingut: la setmana passada la taxa de positivitat era del 9%, i l’anterior, del 6,5%.
“El virus es transmet de manera generalitzada i intensa a tot arreu”, constatava ahir la consellera de Salut, Alba Vergés. La cara més crua de la pandèmia continuen sent les víctimes mortals, que són 13.725 en total després que aquesta setmana hagin perdut la vida 135 persones.
La meitat de les proves de diagnosi s’estan fent fora de temps
El temps màxim d’espera per a una ressonància magnètica o una ecografia de diagnòstic -és a dir, que no és urgent ni de control- va dels 30 als 90 dies. El covid-19, però, ha fet que aquests terminis fixats per Salut només es compleixin en la meitat dels casos.
El covid-19 va paralitzar l’activitat ordinària dels hospitals, i el retard en l’accés a les proves diagnòstiques n’és una bona prova: entre els mesos de març i maig, la xifra de diagnòstics va caure un 50% respecte a l’any passat, i han passat de 200.000 a 100.000.
La interrupció s’arrossega i des del juliol només la meitat de les proves s’estan fent dins del termini previst. “Hem anat tenint brots i, per criteris clínics, els circuits són menys eficients; com les colonoscòpies, que requereixen sedació, són molt invasives i no en podem fer un gran volum”, justifica Salut.
Les llistes d’espera perquè la població pugui visitar-se amb un especialista també estan a la meitat. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, tota la cirurgia cardíaca i el 90% de l’oncològica s’ha recuperat.
Aquest mes hi ha 170.000 pacients esperant per operar-se, quan l’any passat eren 185.000. Acebes admet que això es deu al fet que no hi hagut gaire noves incorporacions. És a dir, que població susceptible de formar part de la llista no hi ha entrat.
