El Govern demana l'estat d'alarma per aplicar un toc de queda nocturn

Barcelona / MadridToc de queda nocturn. És la mesura que el Govern es proposa aplicar immediatament, un cop l’executiu espanyol aprovi un nou estat d’alarma, previsiblement demà, i que, a diferència del que es va decretar al març, serà descentralitzat i deixarà a les comunitats plena capacitat per gestionar recursos i aprovar restriccions si així ho consideren. L’objectiu és acabar amb els botellons i l’oci durant les nits, un dels grans focus de contagi i en què es detecten més relaxament de les normes higièniques i de seguretat i més incompliments.

“Necessitem reduir el ritme, la mobilitat”, va defensar aquest divendres el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, en una roda de premsa posterior a la reunió extraordinària del consell executiu per justificar la petició de l’estat d’alarma. Aquest període excepcional dona empara jurídica al Govern per buscar mesures més dures amb què combatre un coronavirus totalment desbocat i evitar així “contratemps jurídics innecessaris”, segons el president interí.

De 23 h a 6 h

La proposta de l’executiu català és que es prohibeixi moure’s pel carrer sense cap justificació entre les 23 h i les 6 h, però la decisió la prendrà el Procicat, que previsiblement es reunirà avui. Aquesta és una eina inèdita en la democràcia espanyola, a excepció del toc de queda que es va decretar sense cap empara jurídica a València durant el cop d’estat del 23-F. Tant Aragonès com la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, van insistir en el fet que els mals indicadors del coronavirus no deixen cap més opció que reduir la mobilitat ciutadana “per salvar vides”. Tots dos van fer una crida a la conscienciació col·lectiva perquè en aquest cap de setmana es limitin al màxim els contactes socials, només amb el nucli de convivència, i no es facin desplaçaments innecessaris que repeteixin la imatge de parcs naturals plens de turistes. “No ens podem permetre acabar com al mes de març”, va dir Aragonès.

La situació “extremadament preocupant” del coronavirus, en paraules d’Aragonès, ha fet que governs autonòmics i també europeus hagin hagut d’intensificar, en els últims dies, les restriccions per fer front a la virulència d’aquesta segona onada. A Catalunya la velocitat de transmissió s’ha disparat, igual que l’índex de rebrot, i la corba del covid és avui una línia recta vertical que previsiblement no revertirà la seva direcció en les pròximes setmanes. El pitjor és que els centres sanitaris pateixen una nova allau de pacients i que el nombre d’ingressats a les UCI creix. Amb l’estat d’alarma activat durant 15 dies -amb possibles pròrrogues-, el Govern tindria marge legal per poder aplicar més restriccions a la mobilitat en funció de l’evolució epidemiològica, segons va avançar Aragonès.

L’únic que queda clar és que es manté la prohibició de consumir en bars i restaurants fins divendres com a mínim, així com la limitació de sis persones en reunions. Dilluns o dimarts es disposarà de noves dades que permetran conèixer si les restriccions actuals han tingut efecte i es poden relaxar o si, per contra i com tot sembla indicar, caldrà prorrogar-les 15 dies més.

No obstant això, la convivència de restriccions ha sigut un punt de fricció dins del Govern. Mentre la titular de Salut, la republicana Alba Vergés, declarava a TV3 que seria possible “comptabilitzar” el toc de queda amb la restauració tancada, el d’Empreses, Ramon Tremosa (JxCat), apostava per la reobertura amb la restricció nocturna.

A més, el toc de queda també ha generat divergències, tot i que finalment es va prendre l’acord de la sol·licitud en bloc, segons han explicat fonts de Salut a l’ARA. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, va ser el primer que va plantejar seguir l’exemple del que s’havia aprovat a França “si es demostrava l’eficàcia”, unes declaracions que van obligar el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i la mateixa Vergés, a afegir que, si bé no ho descartaven, no era una mesura que els tècnics preveiessin immediatament. Fonts governamentals van justificar a l’ARA que la principal preocupació de la conselleria era que l’Estat arrabassés competències. “Vam demanar concreció al ministre Illa i ell s’ha compromès a aplicar un estat d’alarma descentralitzat, que només servirà per garantir que els tribunals no tomben la decisió”, van assegurar segons informa Gemma Garrido.

Sánchez a Roma

Catalunya se suma així a la cada cop més llarga llista de comunitats que van respondre a la invitació del president espanyol a demanar formalment l’aplicació de l’estat d’alarma: del País Basc a Andalusia, passant per La Rioja o Navarra. Pedro Sánchez va comparèixer des de la Moncloa en una declaració institucional per alertar que la situació és “greu” i va reclamar “màxima disciplina” per evitar aquest cop un confinament domiciliari.

La decisió del Govern va precipitar els plans de la Moncloa. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, havia posat com a condició que la mesura generés un ampli consens al Congrés per prorrogar-la més enllà de 15 dies, perquè dues setmanes no serien suficients. Illa esperava el sí del PP, però l’aval de Ciutadans i del PNB i també dels dos partits de govern a Catalunya -ERC i JxCat- van portar l’equip de Sánchez a sospesar la convocatòria d’un consell de ministres extraordinari aquest mateix cap de setmana. El president espanyol és aquest dissabte al Vaticà per reunir-se amb el papa Francesc, però podria reunir els seus ministres demà per declarar l’estat d’alarma.