El Govern farà un milió de tests serològics per dibuixar el mapa de la immunitat al covid-19 de Catalunya

Santa Coloma de Gramenet / BarcelonaEl Govern ha anunciat aquest dilluns que farà un milió de tests serològics per elaborar el mapa de la immunitat al covid-19 de la població catalana, tal com va avançar diumenge l'ARA. Segons ha detallat el departament de Salut, aquestes proves -que detecten els anticossos generats per contrarestar el virus- es destinaran especialment a professionals sanitaris, és a dir als 170.000 treballadors dels diferents hospitals i centres d'atenció primària del país.

Fins al moment, diversos hospitals han començat a estudiar la seva plantilla, com ara l'Hospital Clínic o el Parc Taulí de Sabadell. Amb els resultats que s'obtinguin d'aquest pla nacional, es podrà determinar l'estat immunitari del personal sanitari. L'estudi també inclourà el personal dels diferents centres sociosanitaris, residències i geriàtrics; tota la plantilla del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), i aquells professionals essencials no relacionats amb el món de la salut que hi han estat en contacte, com els Mossos d'Esquadra o la policia local.

Si bé de moment no hi ha establert cap calendari, la idea és avaluar l'estat immunitari dels sanitaris durant els propers dotze mesos. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director general d'investigació i innovació en salut, Robert Fabregat, han detallat que el cost aproximat del pla se situa entorn als cinc milions d'euros i que l'objectiu és monitoritzar l'evolució de l'epidèmia i establir els perfils de persones que s'han infectat i han superat la malaltia per territori, edat, professió i patologies de base.

Els responsables de Salut també han assenyalat que es faran estudis d'altres poblacions, com ara els casos sospitosos sense confirmació de PCR però que s'han tractat com a positius o en els centres penitenciaris, en diverses onades de test per "complementar les dades sobre la penetració del covid-19, així com de la seva evolució".

Segons Fabregat, aquest estudi permetrà obtenir una "fotografia més real del territori" i poder comparar la incidència de la pandèmia entre col·lectius i durant les diferents fases de desescalada del confinament. Per exemple, l'evolució a la Conca d'Òdena, el primer gran focus crític de covid-19, o a les Terres de l'Ebre, on la presència del virus ha estat anecdòtica pràcticament. També entre els temporers de Lleida, a qui Salut preveu començar a fer seguiment aquesta setmana. "Són persones que estaran convivint durant temps, compartint espais i és important poder identificar molt ràpid qualsevol nou cas", ha afirmat Fabregat.

Diferències geogràfiques

Els resultats d'aquest projecte seran una informació complementària a l'estudi que el Ministeri de Sanitat va posar en marxa fa unes setmanes i que va anticipar que només sis de cada cent catalans s'havia contagiat després de detectar-los anticossos. Experts consultats per l'ARA ja advertien que la xifra d'immunitat catalana podria estar esbiaixada o infrarepresentada perquè hi havia zones amb una alta taxa de contagi, com Barcelona, l'àrea metropolitana i la conca d'Òdena, incloses en una mateixa província.

El projecte concret dels professionals sanitaris es vehicularà a través dels hospitals. En el cas de les persones que tenien símptomes compatibles amb la covid-19 però a qui no es va diagnosticar la malaltia amb una PCR, està previst que la primària els faci el test serològic. Pel que fa a altres poblacions, s'ha d'acabar de tancar, ha dit Fabregat, però una possibilitat serien les farmàcies, entre altres opcions.

Aquest estudi ha sorgit d'un projecte d'investigació ideat pels serveis de Microbiologia i d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb investigadors de l'IDIBAPS, ISGlobal i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). A més del Clínic, participaran en l'estudi dels hospitals Vall d'Hebron, Sant Pau i Mar (Barcelona), Josep Trueta (Girona), Arnau de Vilanova (Lleida), Joan XXIII (Tarragona), Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat), Germans Trias (Badalona), Parc Taulí (Sabadell) i Althaia (Manresa). Els laboratoris Clilab Diagnostics (Consorci de laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf) i Cat Lab també col·laboraran, ha indicat Salut.

"No té sentit fer PCR de forma sistemàtica"

El director general de recerca ha destacat que el paper de la primària és "clau" per fer les proves PCR i els tests serològics en l'etapa de desconfinament. "La primària ha de ser l'eix vertebrador, però al mateix temps [s'ha de vigilar] que no la saturem. La primària té com a objectius principals ara mateix la gestió de nous contagis i els seus contactes mitjançant PCR i seguiment de les persones que han reportat símptomes els darrers mesos via els tests serològics", ha subratllat.

La capacitat diagnòstica del país pel que fa a les PCR ha crescut les últimes setmanes, segons el departament de Salut. Tot i que l'estimació màxima de capacitats necessàries de PCR durant les fases de desconfinament és d'unes 17.000 proves diàries, que augmentaran molt considerablement en les properes tres i quatre setmanes, Fabregat ha subratllat que no caldrà fer-la servir totalment. Als centres d'atenció primària -ha assenyalat- es garantirà la realització "de totes les proves necessàries" però "no té sentit fer PCR de forma sistemàtica" perquè "no és sostenible per a cap país". "Els tests no són la solució a tot, sinó que s'ha de saber per què serveixen", ha insistit.

Si es vol saber qui té la malaltia en una fase aguda, cal fer una prova directa i la més fiable és la PCR. En canvi, si la pregunta és qui està a la fase final de la malaltia o qui l'ha superat, caldrà un diagnòstic indirecte, que mesura els anticossos produïts per les defenses del cos, és a dir un test serològic.

En total, a Catalunya s'han fet fins al moment 434.017 proves PCR, 75.000 de les quals en centres residencials i geriàtrics, entre usuaris i treballadors. Concretament, se n'han fet 69.877 en residents i 4.874 a treballadors. "Hem fet proves al 100% de les residències en què s'havia registrat un brot", ha afegit Fabregat.