Sánchez amenaça amb el caos si cau l’estat d’alarma

Madrid / Barcelona“En absència d’ordre, només hi ha el caos”. José Luis Ábalos repassava els annals de la física i la filosofia per pressionar l’oposició i reclamar el seu aval a la gestió de la crisi del coronavirus que està fent la Moncloa, més discutida que mai a les portes d’una quarta pròrroga de l’estat d’alarma. Pedro Sánchez s’enfronta dimecres a una nova sessió al Congrés i, seguint la tendència, arriba amb menys suports garantits que la vegada anterior. Ja no són només Vox, JxCat i la CUP que amenacen amb votar en contra, sinó que també ERC ho farà. La incertesa sobre la posició del PP -que ja ha dit que no donarà suport a la pròrroga però podria abstenir-se-, el PNB i Cs deixa els plens poders de la Moncloa en l’aire. “No hi ha pla B”, deia dissabte Sánchez, que podria arribar a la cambra baixa amb risc de no obtenir prou suports i que les restriccions fins ara imposades quedin en paper mullat a partir del 10 de maig.

Salvant les distàncies, l’escenari recorda el de la repetició electoral a l’Estat de fa uns mesos: Sánchez només tenia una fórmula per evitar els nous comicis -rebutjava la coalició amb Unides Podem i demanava l’abstenció de la dreta sense res a canvi- i carregava la responsabilitat a qui no permetés la formació de govern. A l’espera del que pugui passar, ahir tant el ministre de Transports, José Luis Ábalos, com el de Sanitat, Salvador Illa, advertien el PP del “caos sanitari i econòmic” que arribaria si no votava a favor de prorrogar l’estat d’alarma. “S’aixecarien les restriccions a la mobilitat i tothom s’hauria de reincorporar a les seves activitats, ja fos a la feina o als estudis”, deia Ábalos, que afegia que res no obligaria els ciutadans a prendre mesures de precaució per evitar contagis.

Per al també secretari d’organització del PSOE, tan “irresponsable” seria una abstenció com el vot en contra -a nivell aritmètic, però, no té res a veure- dels de Pablo Casado, a qui va recordar que estan “cogovernant” en la crisi del covid-19 perquè els conservadors lideren governs autonòmics. El president del PP va apujar de bon matí el preu del seu suport, fins ara inamovible en el sí malgrat les dures crítiques a la gestió de Sánchez. En una entrevista a Onda Cero, va qualificar d’“immoral” que el govern espanyol utilitzi les ajudes econòmiques i socials com a moneda de canvi si no es prorroga l’estat d’alarma. El PP espera a veure el text que aprovi avui el consell de ministres, però posa com a condició principal que la vigència dels ERTO, que preveuen que l’Estat es faci càrrec parcialment del sou dels treballadors temporalment acomiadats, no estigui vinculada a allargar la situació d’excepcionalitat. La legislació ordinària ofereix altres opcions, va opinar Casado, tot i que no les va concretar.

Cs tampoc va avançar el seu sentit de vot, però podria ser determinant i fonts del partit asseguraven que ha iniciat una negociació amb el govern. També podrien decantar la balança els sis diputats del PNB, que no s’oposen a mantenir l’estat d’alarma si s’estableix un model de “codecisió” amb Euskadi pel qual recuperi les seves competències i pugui prendre les seves pròpies mesures de desconfinament. EH Bildu, que en principi mantindria l’abstenció, va proposar ahir presentar una esmena conjunta amb totes les formacions sobiranistes. Si no hi ha un gir de 180 graus, ERC no participarà en aquesta esmena. Ahir l’executiva va decidir votar en contra de la pròrroga. Fonts de la direcció asseguren que sempre estan “oberts a negociar”, però que aquesta vegada no hi veuen “marge”, informa Quim Bertomeu. Avui Sánchez tindrà un primer contacte amb l’oposició en la seva primera sessió de control al Senat des de l’estat d’alarma. Dijous, l’endemà de la incerta votació, arrenca la comissió de reconstrucció que el president va pactar amb Casado.

Per la seva banda, la Generalitat va mantenir ahir el reclam del retorn de competències i la portaveu, Meritxell Budó, va afirmar que basant-se en la legislació ordinària podrien limitar la mobilitat de la població tal com van fer abans del decret d’estat d’alarma a la conca d’Òdena. Fonts governamentals detallen que s’optaria per una via semblant a les regions sanitàries, que hauria de ratificar el jutjat contenciós administratiu o, si es fes de manera generalitzada, el TSJC. Pel que fa a les mesures d’intervenció d’activitats privades, el Govern s’empararia en la llei de salut pública.

Debat jurídic

Ara bé, el debat sobre quines mesures es poden prendre i quines no sense l’estat d’alarma no està resolt. Els juristes consultats discrepen, sobretot, en la limitació de la llibertat de circulació, que es va prohibir del tot excepte per les activitats essencials en un període determinat de l’estat d’alarma. De fet, aleshores ja hi va haver debat sobre si era constitucional prendre aquesta mesura sense decretar l’estat d’excepció (un altre estadi que permet una limitació més restrictiva de drets fonamentals).

Els catedràtics de dret administratiu Alba Nogueira (Universitat de Santiago de Compostel·la) i Andrés Boix Palop (Universitat de València) apunten que les lleis de salut pública permetrien ja en la fase actual de desescalda que les autonomies dictessin les mesures de desconfinament, acompanyades d’una ratificació judicial. La durada dependria dels poders executiu i judicial i el poder legislatiu no hi tindria una intervenció directa, a diferència del que passa ara amb l’estat d’alarma al Congrés.

En canvi, els catedràtics de dret constitucional Xavier Arbós (UB) i Montserrat Nebrera (UIC) avisen del contrari: una limitació generalitzada de la llibertat de moviment com l’actual no es podria dictar amb la legislació ordinària. On no veuen limitació és en modificar el decret actual de l’estat d’alarma per donar més competències a les autonomies. Una altra cosa és que hi hagi voluntat política.