María José Carcelén: "La gent gran de les residències és moneda de canvi per als polítics"
BarcelonaMaría José Carcelén presideix la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1, una entitat nascuda el 2017 per denunciar les deficiències estructurals de cinc centres de Barcelona i que durant la pandèmia ha continuat alertant sobre la situació als geriàtrics, on han mort oficialment 9.245 residents per covid. Avui diu que se sent "trista i decebuda" perquè amb els vots d'ERC, JxCat i el PSC s'ha acordat tancar la comissió parlamentària per investigar les causes i responsabilitats de la crisi en aquests centres.
Com reben que s'acabi la comissió sobre les residències?
— Des de la coordinadora estem molt decebuts que no hi hagi cap investigació per tots els morts que hi ha hagut i les condicions i vulneracions de drets que s'han patit a les residències. La cosa més greu és que si no s'investiguen les causes, correm el risc que es torni a repetir en la pandèmia següent.
Com interpreta que les tres formacions s'hagin posat d'acord per evitar la comissió?
— Els d'Esquerra eren a les dues conselleries quan va esclatar la pandèmia i es van fer els protocols i les vulneracions de drets, mentre que JxCat és ara la que gestiona l'àrea i fa els protocols que tanquen persones en residències i permeten als gestors dels centres fer el que vulguin. El vot dels socialistes potser s'explica perquè no volen posar contra les cordes ningú i facilitar així el suport a la votació dels pressupostos al Congrés de Diputats. La gent gran de les residències és moneda de canvi per als interessos partidistes.
No hi ha comissió, però tampoc ningú ha entonat el mea culpa.
— Ni tampoc ningú ha demanat perdó ni ha tingut interès per saber què va passar. No volen aparèixer a la fotografia que els mostri com els responsables o culpables de tantes morts i vulneracions de drets, però en tots els aspectes de la vida tothom assumeix els seus errors.
El drama viscut a les residències es podia haver previst?
— El que passava a les residències ho sabia tothom. Que no hi havia prou personal, que no estaven prou formats, que als centres no hi havia prou espai per fer els aïllaments i que no hi havia estructura per fer atencions mèdiques. Tothom n'estava al cas. Però és el que passa quan es deixa entrar les empreses privades i els fons d'inversió al sector, que redueixen despeses per guanyar-hi més. S'ha permès que les residències siguin un gran negoci.
S'han sentit escoltats i atesos per les administracions?
— Als familiars no ens han tingut mai en compte. Ja vam demanar reunir-nos amb l'anterior consellera [Alba Vergés, de Salut, que va assumir la gestió dels geriàtrics] i al juny amb la nova consellera [Violant Cervera], però ja ens van dir que estava molt ocupada i que ens rebria la directora general [d'Autonomia Personal, Montserrat Vilella]. Però a 3 de novembre no ens han dit res. En canvi, el govern espanyol ens va cridar a la plataforma estatal perquè els féssim propostes sobre nous protocols i model residencial. A Catalunya s'omplen la boca parlant de democràcia, però la democràcia i la transparència s'han de practicar, perquè si no passa que ens assemblem a una república bananera.
La normalitat ja ha arribat a les residències?
— No, de cap de les maneres, i la premsa i TV3 hi tenen molta responsabilitat perquè transmeten el missatge de normalitat que volen els que manen. Però encara es tanca persones sanes i amb les tres vacunes i sense haver demanat autorització judicial, que s'havia de demanar fins i tot en estat d'alarma. Als residents no se'ls considera persones de ple dret i encara se'ls vulneren els drets, mentre es permet que entrin 100.000 persones al Camp Nou sense demanar-los si estan vacunades o no. Per entrar a una residència s'ha de demanar cita i la direcció pot dir que no senzillament perquè no té prou personal.
Hi ha hagut millores de les deficiències?
— Tampoc. Al contrari, hem anat enrere perquè s'han rebaixat les ràtios d'atenció directa als residents, incomplint els acords del 2008. Si la societat continua mirant cap a una altra banda davant les vulneracions de drets, potser demà tocarà a un altre grup el rebre, perquè estem normalitzant la vulneració d'una vida digna.