"¿Però tu vols viure més o millor?"

MartorellLa nova normalitat ha durat tan poc que a Pilar Riu, de 73 anys, l'alegria de tornar a l'activitat del seu casal li va durar exactament dues sessions. Ara que Catalunya es reconfina, ja fa setmanes que el retancament de centres i llars de gent gran ha deixat sense bona part de l'oferta d'oci i punts de socialització el milió i mig de catalans de més de 65 anys que, independentment del seu estat de salut o grau de mobilitat, pateixen les mateixes restriccions basades en l'únic criteri de l'edat. "Si continuen les extraescolars, per què aquesta ànsia per deixar-nos sense el casal?", es preguntava recentment Riu, que viu sola i lamenta que irremeiablement caurà en "les avorrides tardes a casa".

Aquesta és la gran queixa, la d'estar encasellats com un col·lectiu homogeni de gent hipervulnerable a qui s'ha de protegir, sense tenir en compte l'heterogeneïtat de perfils, es queixa Llum Delàs, de 76 anys, psicogeriatra i presidenta de la Fundació Roure. "La gent gran és la gran maltractada", esclata en una conversa en què exhibeix vitalitat i reivindicació en primera persona perquè s'acabi amb l'"edatisme", la discriminació per l'edat que s'ha accentuat durant la pandèmia, perquè s'ha ultraprotegit el grup.

Per això Albert Quiles, director de l'associació Amics de la Gent Gran, advoca per referir-se a la gent gran com un "grup d'edat i no un col·lectiu", apel·lant a aquesta diversitat de situacions, defensa que els centres ara tancats són un "pilar fonamental" i lamenta que no hi hagi hagut el mateix "consens social" per mantenir-los oberts que amb les escoles. "La gent gran no té la mateixa força i se l'associa a mort, vulnerabilitat o focus de contagi, però no se'ls ha preguntat la seva opinió", constata.

Tot i que Lluís Pérez, de 78 anys, no és usuari de centres, sí que ho és de les biblioteques, que ara tenen prohibida la lectura de diaris, i ara tem que en aquesta última etapa de vida en què les cames "encara" l'acompanyen acabi "a la gàbia de casa", sense poder fer els seus 10 quilòmetres diaris. Es cuida: evita les aglomeracions i els supermercats, camina tot sol i s'aplica la regla d'or de "mans, mascareta i distància". En la primera onada feia gimnàstica a casa però ara la idea de veure's igual li fa "feredat".

Per a la seva dona, Dolores Ruano, de 80 anys acabats de fer, el pitjor és haver de renunciar als "viatges de l'Imserso i els balls del diumenge", i assegura que la inactivitat forçada per tantes restriccions l'ha fet "abandonar-se" fins al punt que ha espaiat la freqüència amb què acostumava a anar la perruqueria. "Noto que hem perdut molt físicament", conclou Riu, gairebé en nom de tota la gent gran activa. I Delàs apunta que potser molta d'aquesta gent gran independent i activa que sobreviurà al coronavirus "morirà de soledat perquè la soledat fa emmalaltir", proclama.

Soledat en la vellesa

A Catalunya cada cop hi ha més gent gran que viu sola: el 20% dels que tenen entre 65 i 79 anys i tres quartes parts dels majors de 80, segons l'Idescat. En la pandèmia les administracions i associacions del tercer sector van mobilitzar voluntaris per fer arribar productes bàsics als que no tenien qui els hi portés a casa. Però, un altre cop per criteris d'edat, van haver de prescindir-ne els més grans, confinats en nom de la protecció i malgrat que són un actiu important per a l'activisme social.

Des del departament d'Afers Socials de la Generalitat s'ha intentat mantenir els casals oberts "sempre que sigui possible", diu Bernat Valls, director general d'Acció Cívica i Comunitària, i s'hi havien extremat les mesures de protecció. Però l'alta incidència d'aquest inici de tardor ha obligat a prescindir de l'activitat presencial i a fiar-ho tot als serveis online, conscients que la bretxa digital és per a la majoria dels usuaris un escull insalvable. No es tracta ja només d'una mancança tecnològica sinó que, com admet el responsable públic, sense casals "un alt percentatge de gent gran es queden sense l'única xarxa de socialització que tenen".

No es pot tornar als tancaments del grup de la primavera, alerta Delàs, una de les participants en els debats online de la Fundació FiraGran i Mémora, per a qui les conseqüències negatives de mantenir a casa la gent gran activa és fatal. D'una banda, hi ha els efectes físics, d'"atròfia muscular" que pot ser irrecuperable si la immobilitat s'allarga unes setmanes, assenyala la directora de la Fundació Roure.

Impacte psicològic

De l'altra, Albert Quiles apunta a l'impacte en la "salut mental", que considera una "epidèmia silenciosa" perquè sense activitat exterior arriben les depressions i un "clima de tristor". Per al director dels Amics de la Gent Gran, és imprescindible tenir en compte el valor de la "salut emocional i de la socialització" a l'hora de plantejar restriccions per a aquest grup concret, i sosté que la societat "haurà de trobar maneres d'oferir solucions i respectar voluntats". És el que Dolores Ruano li diu a una veïna de 75 anys que diu que viu amb "pànic" la pandèmia: "¿Però tu vols viure més o millor?"