BarcelonaEl Govern ha intentat fer un nou pas per evitar l'allau de desnonaments en plena crisi sanitària. Aquest dimarts el consell executiu ha aprovat un nou decret que puntualitza l'anterior (de desembre del 2019) per aturar tots els desnonaments, ja siguin per impagaments derivats de la crisi del covid o previs a la pandèmia i fins que s'acabi l'estat d'alarma. El problema? La mateixa consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha admès en roda de premsa que l'executiu "no té competències" per aturar tots els desnonaments "de manera generalitzada" i per això ha demanat al govern espanyol que, o bé li traspassi les competències, o bé aturi aquests processos a escala espanyola, com va fer durant la primera onada. A més, els jutges podrien –tal com ja va passar amb l'anterior decret– decidir que s'acullen a la llei espanyola, que és l'homogènia per a tot l'Estat.
Així doncs, el decret que ha tirat endavant ara el Govern podria tenir un recorregut limitat. El que pretén, segons fonts del departament de Territori, és "fer tot el que és a les mans de la Generalitat" per evitar els desnonaments. Així, tal com ha explicat Budó, el decret posa negre sobre blanc que els grans tenidors –bancs, fons d'inversió o propietaris amb més de quinze immobles en propietat– no poden desnonar cap família vulnerable (que ho tingui acreditat amb informes de serveis socials) sense oferir abans un lloguer social i durant el període que duri l'estat d'alarma, és a dir, fins al maig de l'any vinent. Al col·lectiu de vulnerabilitat també s'hi sumen ara els inquilins amb hipoteca i no només amb lloguer i, de manera excepcional, també els ocupes que puguin demostrar que habitaven el pis d'un gran tenidor abans del 25 d'octubre (tot i que aquests no tindrien dret a negociar un lloguer social, segons matisa Territori). "No és una suspensió generalitzada dels desnonaments, però va més enllà dels efectes de la pandèmia", ha volgut remarcar Budó.
Fins ara el decret anterior ja obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de denunciar i demanar una ordre de desnonament, però tant l'Ajuntament de Barcelona com els moviments socials havien denunciat diverses vegades que aquest punt no es complia. De fet, els jutges van emetre un posicionament conjunt explicant que acceptarien els desnonaments encara que aquest punt no es complís al·legant que no estava ben definit a la llei catalana.
Aquesta nova norma (ni tampoc l'anterior decret del desembre passat) no afecta els mitjans ni petits propietaris afectats per ocupacions o per impagaments de lloguers i hipoteques, que podran continuar reclamant les seves propietats com fins ara.
El paper dels Mossos d'Esquadra
Sobre el paper dels Mossos d'Esquadra durant els desnonaments, quan són requerits pels jutjats, el decret només preveu que en cas que els agents rebin una ordre judicial per executar, abans de fer-ho han de sol·licitar un informe urgent als serveis socials competents i comunicar-ho a la Fiscalia. L'objectiu és que es torni a valorar la situació de vulnerabilitat. La decisió, però, quedaria igualment en mans del jutge.
15 desnonaments previstos per demà
Amb el desconfinament del juny passat, quan els jutjats van tornar a la seva activitat normal, l'allau de desnonaments ha sobrepassat tant les famílies que els pateixen com els moviments socials per un habitatge digne que intenten defensar els interessos dels veïns. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, en 40 dies (entre el 14 de setembre i el 23 d'octubre) només a la capital catalana s'han produït més de 440 desnonaments, és a dir, una desena al dia. Aquest mateix dimarts la regidora d'habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha explicat que aquests processos han afectat més de 1.200 persones, entre les quals gairebé 500 menors.
A més, l'equip d'Ada Colau s'ha mostrat sorprès que, el mateix dia que el Govern anuncia el decret, l'ajuntament ha comptabilitzat fins a 15 ordres d’execució de desnonaments a famílies vulnerables previstos per demà dimecres, amb 29 persones adultes i 15 menors més afectats. "Esperem que aquests desnonaments no es produeixin i Mossos d’Esquadra no hi acudeixin amb dispositius desmesurats d’ordre públic", han manifestat des del consistori.
Segons la regidoria d'Habitatge, el 80% de les famílies afectades per desnonaments tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa. Aquestes dades estan recollides en un informe de la Unitat Antidesnonaments que el consistori ha enviat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui demana que aturi els desnonaments. "Cal aturar aquests desnonaments ja", ha piulat Martín aquest dimarts.
Ahir dilluns l'alcaldessa, Ada Colau, ja va advertir que si no es trobava una solució per a les famílies més vulnerables hi havia el risc que es produeixi un "esclat social".
![Desnonament familia amb menors al barri de Gracia. 20-12-2019.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
