Desmotivats i esgotats pel coronavirus

Santa Coloma de GramenetEl 60% dels europeus s'han sentit intranquils, tristos, irritables, desmotivats, estressats o amb dificultats per concentrar-se els últims mesos, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest còctel d'emocions rep el nom d'esgotament o fatiga per pandèmia i està estretament relacionat amb la crisi del coronavirus i amb el manteniment en tot moment de l'actitud vigilant que les autoritats sanitàries encomanen a la població. "Tothom ha fet sacrificis enormes per contenir el covid-19", afirma Hans Henri P. Kluge, director regional europeu de l'OMS. "El preu està sent extraordinàriament alt –continua– i és fàcil sentir-se apàtic".

Segons els experts consultats per l'ARA, la fatiga pandèmica és la reacció natural davant l'estrès provocat pel fet d'haver de fer coses insatisfactòries, de mala gana o forçosament, com ara no poder sortir del municipi els caps de setmana, haver de limitar el contacte amb amics i familiars o anar pel carrer sempre amb la mascareta posada. També és el malestar de no poder fer el que es vol quan es vol i de rebre contínuament informació negativa. "No és només una qüestió emocional, és que hi ha gent que no té ganes o energia per fer les coses, ni tan sols les que els agraden", explica el catedràtic de psicologia i coordinador del grup de recerca en estrès i salut de la UAB Jordi Fernández-Castro.

La desmotivació la provoca la perspectiva subjectiva que, després de fer molts sacrificis i esforços, no s'obté cap recompensa a canvi. Al darrere hi ha una explicació sociològica: la majoria de les persones són resistents a la pressió, s'hi adapten i renuncien al que calgui. Això sí, només quan són capaces de veure que hi ha un límit temporal a partir del qual podran recuperar part de la seva quotidianitat. I ara mateix la crisi del coronavirus s'està allargant massa i modulant la resposta mental i emocional de la població. "Sembla la història interminable perquè no es compleixen mai les expectatives i cada dia és més incert que l'anterior", resumeix la psicòloga i professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació a la UOC, Alba Pérez.

La psicòloga afirma que hi ha població que està passant per un episodi d'estrès agut "per l'enorme sensació d'esgotament" a què l'aboca el context pandèmic. "Responem amb ira, irritabilitat, por, tristesa, ansietat i canvis d'estat d'ànim, perquè sentim que res funciona o que no ens en sortim", explica. Ara bé, Pérez insisteix que no es tracta d'un estrès sostingut, que és el tipus de malestar que podria fer perillar la salut mental. "No hem arribat a aquest nivell", afegeix.

Per a la catedràtica d'infermeria psicosocial i salut mental de l'Escola d'Infermeria de la UB Teresa Lluch, experimentar la fatiga pandèmica i reaccionar amb tristesa, irritació o desmotivació davant d'una vivència no volguda i inesperada que comporta uns canvis tan dràstics en la quotidianitat és humà i natural. "Viure aquestes emocions no és necessàriament una mala experiència. El problema seria viure amb total indiferència una pandèmia", defensa Lluch, que afegeix: "El daltabaix emocional és mentalment saludable". I hi coincideix Fernández-Castro: "Davant situacions adverses, és natural sentir-nos amenaçats".

Ara bé, els experts asseguren que la intensitat de la fatiga per pandèmia no té res a veure amb els devastadors efectes econòmics que té. "Com més et maltracta la pandèmia, més vulnerable et sents –admet Pérez–, però això va més enllà de la fatiga". De fet, la psicòloga circumscriu aquesta muntanya russa d'emocions en els aspectes merament socials de la pandèmia, és a dir, la falta d'interacció social, el teletreball o la impossibilitat de fer plans a llarg termini. En canvi, els que perden la feina, han de tancar el negoci, no han pogut fer el dol per la pèrdua d'un ésser estimat o tenen seqüeles per la malaltia pateixen les conseqüències directes de l'emergència. No es pot considerar, doncs, que pateixen merament fatiga per pandèmia.

Falta d'objectius realistes

Encara que defensa que viure tot tipus de sensacions és positiu per a la ment, Lluch adverteix que quan s'experimenta esgotament mental i emocional cal vigilar la intensitat i la durada, així com les reaccions que se'n deriven. També cal controlar si impacten en la relació amb els altres. "Tots estem a la corda fluixa i cal fer molta promoció de la salut mental positiva. Estem lluitant contra un gegant invisible: els científics lluiten als laboratoris, els sanitaris a les urgències i la societat a casa o al carrer per alleujar-nos. Hem d'ajudar-nos entre tots a ser forts", assegura Lluch.

L'experta explica que en èpoques de fatiga tothom ha de cuidar encara més els aspectes bàsics com l'alimentació i el descans reparador, i centrar-se en aquells elements positius a l'abast que permeten crear un clima de seguretat, com ara elaborar estratègies de desconnexió o crear entorns personals que permetin evadir-se de la pandèmia. "Dir-nos que estem fràgils no ens ajuda gens –insisteix Lluch–. Acceptar la realitat no vol dir resignar-s'hi sinó posar en marxa estratègies per adaptar-s'hi i alleujar-se".

Un dels elements que es fan servir més per donar optimisme a la població és l'arribada d'una vacuna, però el moment ja s'ha ajornat molts cops i, si fa un temps hi havia un bri d'esperança per recuperar una certa normalitat abans d'acabar l'any, cada vegada és més evident que això no passarà de manera immediata. El control de moviments i l'amenaça dels confinaments pot allargar-se uns mesos més, i això també és frustrant i desmotivador.

"Si els objectius que ens marquem i ens marquen [els polítics] no són realistes, l'efecte de cada rebrot o onada és pitjor que l'anterior perquè alimenta la desesperança i la falta de control en les activitats en què estem implicats. I amb la pandèmia hi estem molt implicats i responsabilitzats en tot moment", assenyala Pérez. La focalització en aquells elements que no podem controlar, com ara si les autoritats sanitàries donen més o menys llibertat de moviment, pot causar indefensió i intensificar les sensacions negatives.

El compliment de les restriccions

¿La fatiga pandèmica pot condicionar la nostra actitud davant les restriccions? ¿S'és menys complidor de normes com ara respectar els límits a les reunions socials o a dur mascareta en públic o fora de la bombolla de convivència, quan s'experimenta aquest esgotament? Els experts són taxatius: depèn de la persona. Hi ha tres factors que influeixen molt en les accions de responsabilitat col·lectiva: la personalitat, la creença en l'efectivitat de les mesures i la norma social. "Cada persona reaccionarà en funció de la seva personalitat: alguns poden ser menys complidors davant la demora de la crisi i d'altres s'hi obsessionen encara més", assenyala Pérez.

I a aquesta reacció intrínseca cal afegir-hi dos condicionants més, segons Jordi Fernández-Castro. "Per fer l'esforç de complir la població ha de creure que el sacrifici que fa és efectiu i que d'adiu a la norma social", explica. En altre paraules, les persones compleixen les normes que creuen que funcionen i que la majoria de la població aprova i s'hi adhereix. "L'ús de la mascareta és com conduir sense excedir la velocitat permesa. Ja no ho fas perquè ho diguin les autoritats sinó perquè la gent creu fermament que és el que cal fer. Per tant, la societat en conjunt, tret d'uns quants, es compromet a fer-ho", relata Fernández-Castro.