Antoni Trilla: “Jo seria prudent a l’hora de desescalar les mesures de confinament”

BarcelonaSón ja tres setmanes de confinament i, si fem cas a les previsions, la corba de nous casos s'està desaccelerant. Tanmateix, Antoni Trilla, cap de medicina preventiva de l'Hospital Clínic, demana prudència a l'hora de desescalar les mesures de confinament: “Si no, podem retrocedir massa temps, i això suposaria un cop moral i un cop molt important”, assegura en una entrevista amb Antoni Bassas. Segons Trilla, el nombre de casos nous continuarà ascendint però amb xifres cada cop més baixes: “Una espècie de turó llarg que aguantarem uns dies”, diu. La bona notícia, doncs, és aquest descens de nous malalts: “Per primera vegada alguns hospitals estem equilibrant altes i ingressos. I algun dia fins i tot hem tingut més altes que ingressos”, assegura el metge. El problema continuaran sent els casos més greus, perquè continuaran ascendit. Les UCI dels hospitals, que han duplicat i triplicat la seva capacitat a molts centres hospitalaris, són plenes: “Tant de bo el nombre de morts també baixi, però ara per ara és probable que es mantingui estable o fins i tot incrementi”, diu Trilla. I afegeix: “La xifra negre és la de morts. Seguirà augmentant aquesta setmana i després ho farà amb molta menys contundència”.

Un retorn esglaonat

No és fàcil prendre la decisió de com i quan relaxar les mesures de confinament perquè les dades són imperfectes i van canviant. Trilla planteja un possible escenari amb “una situació sanitària prou bona, en què el sistema tingués reserves”. En aquest escenari, però, el cap de medicina preventiva del Clínic demana no només contemplar el nombre de llits sinó també la situació dels professionals: “Porten cinc o sis setmanes treballant amb situacions molt crítiques i amb l'adrenalina al màxim. I arriba un moment que estàs exhaust. Necessitem rebre equips de protecció que ens donin més tranquil·litat per treballar. Si tot això anés bé, es podria considerar una tornada a activitats no essencials”, explica. Però aquest retorn no seria a un món com el que hi havia abans del confinament, sinó que s'haurien d'establir algunes mesures com escalar les hores d'entrada als llocs i un distanciament físic segur també en el transport públic: “Ens hem d'espaiar”, diu Trilla.

Mascaretes per protegir els altres

L'altre element controvertit és el de les mascaretes. ¿S'han de portar? Quina és la millor mascareta? “En espais oberts, la distància de dos metres és la millor mascareta que podem portar”, diu Trilla. En espais tancats, la mascareta ajuda a reduir riscos: “Si encara no has presentat símptomes, però tens el virus, amb una mascareta pots reduir el risc de contagi als altres. Si tots acabem fent això, pot ajudar, però no és fàcil per una raó pràctica: no hi ha mascaretes”, assegura Trilla. El metge afegeix que no es pot exigir a la ciutadania que porti mascaretes sanitàries perquè en falten i són necessàries per al personal que treballa als centres sanitaris: “Tant de bo n'arribin i tant de bo hi hagi alguna indústria d'aquí que les fabriqui. Així tindríem garantia de no dependre de situacions esperpèntiques com que un avió sigui aturat en un aeroport a altres països: lleis pures i salvatges del mercat”. Les mascaretes fetes a casa, fins i tot els bufs o mocadors que ens posem, no ens protegeixen de fora a dins, però si que ajuden a protegir els altres de les nostres secrecions.

Qui decidirà com es retorna a una relativa normalitat no seran els metges: “És habitual que totes les mesures s'analitzin en comitès tècnics. Nosaltres som comitè assessor. Ens poden demanar l'opinió quan tinguin les mesures més o menys consensuades”. Tot seria més fàcil, però, si es tinguessin prou recursos com les mascaretes o els tests per fer les proves: “Anar posant llits i sobre la marxa no és com funciona ni de bon tros el sistema de salut públic”. A Trilla el preocupa el futur, perquè la crisi econòmica també pot tenir un impacte sobre la salut pública: “Ho vam veure amb les retallades. La malaltia més important era l'atur, perquè anava acompanyat d'un deteriorament de la salut de moltes persones que el pateixen. És complicat, perquè els hospitals estem pensant en com poder tornar a la normalitat i reprendre els programes de diagnòstic precoç del càncer. Ho hem de poder visualitzar, perquè ara s'ha reduït al mínim”.

Dades poc fiables

Sánchez ha demanat als presidents autonòmics que identifiquin edificis on ingressar positius per covid-19 per no col·lapsar els hospitals. Però saber el nombre de gent infectada no és fàcil perquè no es fan prou proves diagnòstiques: “Una de les xifres que ens fallen, i tenim només una estimació que no reflexa acuradament la realitat, ens diu que l'epidèmia afecta un 15% de la població. És una xifra important, de les més altes a Europa”, detalla Trilla. A Catalunya, segons el metge, estan donant molt bons resultats els hotels medicalitzats, on s'ingressen els casos lleus o moderats: “Podria ser una solució. I a qui no es pugui aïllar a casa també se li podria oferir una habitació d'hotel o allotjament alternatiu. També hi ha hagut actuacions com buidar residències i separar malalts positius dels negatius”, diu Trilla. Hi ha moltes places hoteleres disponibles perquè segurament el turisme no es podrà recuperar fins bastant més tard. “L'assistència primària també fa molta feina als domicilis”, assegura Trilla.

Proves diagnòstiques tipus McAuto

Un dels altres problemes de la sanitat pública és la fiabilitat dels tests ràpids: “Hi ha 30 o 40 marques diferents i totes han entrat en sospita de si són realment fiables. Algunes sembla que si que són bones, perquè venen amb la certificació europea, però ens hem trobat amb sorpreses”, explica Trilla. Ara bé, després de tenir prou tests, el següent problema seria tenir prou personal per fer aquests tests. “No es pot desplaçar un equip a cada lloc on s'ha de fer la prova –explica Trilla–. Potser es pot fer anar la gent a un punt de diagnòstic, tipus McAuto, per fer una prova senzilla, però després algú hauria de poder explicar què fer amb aquests resultats”.

El covid-19 té un comportament diferent segons el territori. Al nord d'Itàlia, per exemple, va flagel·lar amb contundència algunes poblacions i, en canvi, a localitats que estaven a 200 quilòmetres se'n van detectar pocs casos. A Catalunya passa el mateix. Segons Trilla, els llocs amb més densitat de població són els més castigats i per això són tan necessàries les mesures de confinament. “La conca d'Òdena és un cas particular, perquè el virus es va estendre ràpidament abans que es pogués pensar que era un problema concret, i va afectar l'hospital”, diu. Trilla diu que també s'hauria d'analitzar l'Alt Pirineu, on la densitat de població és més baixa.

“Tant de bo aquest mapa d'ara fos el del final de l'epidèmia. Això voldria dir que s'ha aconseguit preservar una part del territori, on la incidència ha estat molt baixa”, senyala Trilla. Ara bé, s'ha de ser prudent perquè s'ha detectat que hi pot haver dues velocitats. Potser hi ha poblacions on ara hi ha pocs casos, però on l'epidèmia pot arribar més tard. “Però si a Barcelona i a l'àrea metropolitana està controlada, seria possible mobilitzar els recursos allà on ara no són necessaris. És important guanyar temps i evitar que el sistema s'estressi”, assegura Trilla.

Cada vegada sabem més coses del covid-19, però hi ha informació que encara és tan sols parcial. “No tenim tota la pel·lícula, només el tràiler”, diu Trilla. Ahir es feia públic que un fàrmac, la ivermectina, podia ajudar a combatre la pandèmia. “Es fa servir per a la sarna. Semblava que tenia una gran aplicació i era capaç de matar 6.000 milions de virus, però és un cultiu cel·lular que no s'ha assajat mai amb persones. No es pot llançar la idea que és un tractament. És només un tractament potencial”, assegura el cap de medicina preventiva del Clínic. “Hem de ser tots molt prudents, si no ens mullem és perquè no ens podem mullar. No podem afirmar categòricament alguna cosa. Ho sento, no hi ha més informació”, diu Trilla.