Entrar a casa, un abús policial de la pandèmia

BarcelonaLa matinada del 18 d’abril de l’any passat un home estava fent una videoconferència a casa amb els seus amics de Romania quan la Guàrdia Urbana de Barcelona es va presentar al pis. Després d’una discussió els agents van entrar al domicili i es van tirar a sobre de l'home, que va perdre el coneixement i es va despertar al cap d’unes hores en una cel·la d’una comissaria. Aquest relat forma part d’una de les quatre situacions que Irídia ha recollit el 2020 d’abús policial en la inviolabilitat del domicili. Els agents només poden entrar en cas de delicte flagrant –que no inclou les sancions administratives que es posen pel covid–, si ho consent el titular o amb una ordre judicial. La codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa, alerta que amb el context de la pandèmia els agents han vist que se’ls ha dotat de “molta legitimitat” per actuar.

Cinc guàrdies urbans estan investigats en un jutjat d’instrucció pels fets del 18 d’abril i en una altra causa judicial dos mossos d’esquadra estan investigats per una identificació pel covid a una persona de perfil racial que era al portal de casa. Per a Franquesa, la pandèmia ha tingut “conseqüències” en l’espai públic i el domicili perquè no estaven clars els criteris que podien ser sancionables, cosa que ha deixat abusos de la policia. “En el cas de la Guàrdia Urbana encara no hem entès per quin motiu els agents van entrar. No hi havia justificació”, assegura. L’home que era a casa va tenir lesions greus per la intervenció policial, amb seqüeles físiques i psicològiques.

“La pandèmia no suspèn els drets fonamentals”, reivindica Franquesa, que explica que tres dels catorze casos de violència institucional que han portat als jutjats el 2020 han passat a l’espai públic o al domicili. Pel que fa als altres, sis són del centre d’internament per a estrangers (CIE) de la Zona Franca, quatre de presons i el restant d’una comissaria policial. Des del 2016 Irídia ha sumat 60 causes als tribunals amb 135 investigats: 42 mossos, 74 policies nacionals, sis guàrdies urbans, dotze funcionaris de presons i un vigilant de seguretat privada. La majoria dels agents són per les càrregues de l’1-O o per les protestes postsentència de l’octubre del 2019. Franquesa lamenta que en 57 dels 60 casos els cossos no han identificat els responsables.

Més control de les eines

Pel que fa al preacord d’ERC i la CUP de prohibir els projectils de foam als Mossos mentre no es publiqui el protocol d’ús, el codirector d’Irídia, Andrés García Berrio, diu que “és positiu” que es faci una moratòria tenint en compte el nombre de manifestants lesionats amb aquesta arma. García Berrio recorda que porten dos casos –la noia que s’ha quedat sense un ull per l’impacte d’una bala la primera nit de les protestes per Hasél i un altre de les mobilitzacions postsentència– afectats pel foam i dos més en què encara s’ha d’aclarir si va ser per foam o pilotes de goma. El preacord polític vincula la prohibició del foam a la publicació de les instruccions, tot i que García Berrio aposta per estendre-ho fins que hi hagi més control de l’ús de les eines.

Irídia celebra que els antiavalots de la Brimo dels Mossos ja duguin el nou número d’identificació i confia que en els pròxims mesos el tinguin els de l’ARRO. Però García Berrio demana que el número, que ara també porten al davant i al casc, arribi a la UREP de la Guàrdia Urbana de Barcelona, una unitat que, malgrat no assumir les funcions d’ordre públic, actua en desallotjaments o manifestacions. També retreu al cos municipal que no hagi retirat de les seves funcions l’agent que va disparar un tret a un sensesostre.