Què permet i què no el nou estat d'alarma?
La Moncloa aclareix que no empara un confinament domiciliari i per fer-ho caldria ampliar el decret
MadridEl Govern ha anunciat aquest dilluns que estudia aplicar un confinament domiciliari els caps de setmana. La proposta arriba l'endemà que el consell de ministres tornés a decretar l'estat d'alarma a l'Estat. Però fonts de la Moncloa aclareixen que el decret actual no preveu confinaments domiciliaris com el que estudia la Generalitat. De fet, l'estat d'alarma està dissenyat, justament, per evitar aquesta mena de confinaments, puntualitzen.
Repassem les claus de què permet fer i què no, més enllà del toc de queda nocturn, així com què s'hauria de fer per donar cobertura legal a la proposta del Govern.
Un govern autonòmic pot decidir confinar una comunitat sencera?
Sí, les comunitats poden decidir restringir les entrades i sortides a tot el seu territori. És el que ja han començat a fer l'Aragó i Astúries, després que Navarra i la Rioja ho apliquessin la setmana passada tot i no tenir encara un paraigua legal clar per fer-ho més enllà de la llei general sanitària del 1986, que obliga un jutge a avalar les restriccions. Es dona la circumstància que l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, ja ho va demanar el 14 de març per a Catalunya i llavors la Moncloa li va dir que no es podien crear fronteres entre comunitats. El decret preveu les mateixes excepcions que durant el primer estat d'alarma per mantenir la mobilitat. La Comunitat de Madrid ha dit que està estudiant si ho fa durant el pont de Tots Sants –dilluns vinent és festiu– i també el cap de setmana següent, perquè el dilluns 9 de novembre és l'Almudena, patrona de la capital espanyola.
Què caldria fer per poder decretar confinaments domiciliaris?
La comunitat autònoma hauria d'elevar la proposta al Consell Interterritorial de Salut, que el decret d'alarma consagra com a òrgan de "coordinació" entre comunitats. La proposta s'hauria d'aprovar, però com que es tracta d'una vulneració de drets fonamentals, fonts del ministeri de Sanitat assenyalen que s'hauria d'ampliar el decret d'estat d'alarma. El text, publicat diumenge al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), preveu que es pugui ampliar sense haver de tornar a rebre l'aval del Congrés, però fonts de la Moncloa apunten que en aquest cas caldria una votació perquè és una mesura molt restrictiva i no un matís al que ja publica actualment el decret.
La Generalitat podria tirar pel dret i decretar el confinament domiciliari els caps de setmana?
Primer de tot, el Govern ha assenyalat que tan sols s'està estudiant la proposta. Ara bé, fonts de la Moncloa assenyalen que la Generalitat s'hauria d'emparar en la llei del 1986 i esperar si ho tomba o no un jutge, perquè l'estat d'alarma no recull aquesta possibilitat.
Quines decisions més restrictives permet el decret de l'estat d'alarma?
Una de molt clara és que les comunitats restringeixin encara més les reunions privades, fixades ara en un màxim de sis persones. La Generalitat podria decidir, si ho considerés oportú, que fossin d'un màxim de quatre persones sense comptar el nucli de convivència. També permet la prohibició de manifestacions sempre que "no quedi garantit" que es complirà la distància social de seguretat.
Pot ser que el decret d'estat d'alarma es modifiqui d'aquí a pocs dies?
Sí. L'actual té vigència fins al 9 de novembre, però perquè es prorrogui cal l'aval d'una majoria del Congrés. El debat serà dijous i la Moncloa de moment no té els suports garantits. La ministra de Política Territorial, Carolina Darias, ha assegurat que portaran a l'hemicicle el mateix text aprovat amb la intenció que es prorrogui sis mesos, fins al 9 de novembre, però els partits poden presentar-hi esmenes i que s'acceptin o no depenent dels suports. ERC ja ha dit que considera "abusiu" sis mesos de pròrroga i Junts per Catalunya veu el decret "insuficient".
L'estat d'alarma regula el teletreball obligatori?
No, en cap cas. No entra en les condicions laborals de la població com sí que va fer en el primer estat d'alarma. De fet, moure's per anar a treballar és considerat sempre una excepció i no hi ha problema per fer-ho sempre que es presenti el justificant oportú.