Mares que donen a llum amb coronavirus: “Encara no he vist ni tocat el meu fill”

MadridL'Elisabeth no s'hauria imaginat mai que veuria per primera vegada el seu fill a través d'una videotrucada. Estava embarassada de 26 setmanes quan va començar a tenir símptomes de coronavirus. Deu dies després d'estar-se a casa amb febre van començar els problemes respiratoris i va anar a l'Hospital Gregorio Marañón, a Madrid. Allà li van confirmar que estava infectada de covid-19 i es va quedar ingressada. El seu estat es va agreujar en qüestió de dies i li van haver de fer una cesària per facilitar la seva recuperació i evitar complicacions al nadó. El Pablo va néixer a les 28 setmanes de gestació.

“El meu estat va empitjorar i em van dir que m'havien de treure el nen. Quan estava al quiròfan no em volia adormir perquè pensava que, si m'adormia, em moriria i mai veuria el meu fill”, explica l'Elisabeth des de casa seva, on es recupera del coronavirus, tot i que ja no té símptomes. El Pablo, que va néixer sense covid-19, es va quedar ingressat a la unitat de neonatologia, on encara s'haurà d'estar unes setmanes perquè va néixer molt prematur.

Ni la mare del nadó ni el pare, que ha de fer quarantena, poden anar a veure'l. Tampoc altres familiars perquè, amb la crisi sanitària, les visites a la unitat de neonatologia estan molt restringides. “Fa 18 dies que ha nascut i encara no he pogut veure ni tocar el meu fill, però sé que està ben cuidat”, explica l'Elisabeth en una conversa telefònica.

Començar a establir el vincle

Al Gregorio Marañón han posat en marxa una iniciativa perquè pares i mares amb coronavirus de nadons prematurs –també amb nadons nascuts a terme si la mare està greu– puguin veure i interactuar amb els seus fills a través de tauletes. Algunes de les incubadores fins i tot tenen incorporats altaveus perquè els nadons sentin la veu dels seus pares. “Les mares poden veure el seu nadó acabat de néixer, li poden parlar, veure com respon a estímuls, com es mou o com menja. Emocionalment comencen a establir un vincle”, explica la ginecòloga Cristina Oliver.

La idea va sorgir de la unitat de psiquiatria del nen i l'adolescent de l'hospital. Al Gregorio Marañón les tauletes ja s'utilitzaven amb malalts greus de covid-19 que estaven a punt de morir. Davant les dificultats que hi ha sovint perquè un familiar entri a la UCI, les vídeotrucades serveixen per poder acomiadar-se. “L'equip va pensar que les tauletes que serveixen per dir adeu també podien ser una bona eina per establir un primer contacte entre pares amb covid-19 i el seu nadó”, explica Laura Álvarez-Cienfuegos, psicòloga clínica perinatal. “El fet de no poder tocar-lo ni fer el pell amb pell i no veure el nadó durant dies pot deixar les mares amb una sensació de buit. Poden desenvolupar símptomes depressius, ansietat o fins i tot estrès posttraumàtic. La videotrucada pot facilitar la vinculació amb el nadó i la prevenció de possibles trastorns”, apunta la psicòloga.

A l'Elisabeth primer li van ensenyar una foto del Pablo. I després el va poder veure i parlar-li a través de la tauleta. “La primera vegada li vaig parlar molt poquet. Vaig començar a plorar perquè el vaig veure tan petit”, recorda. L'Elisabeth reconeix que “és molt dur no poder veure'l en persona ni tocar-lo” però agraeix la iniciativa de l'hospital.

“La veig preciosa”

Una experiència semblant va viure la Felicia, mare de la Luna, un nadó prematur que també va néixer al Gregorio Marañón. Va ser la primera mare en poder conèixer la seva filla a través d'una tauleta. Molt emocionada, des de la seva habitació i acompanyada del pare del bebè, al principi no podia parar de plorar en veure la Luna. “Per a mi tot això és un miracle. La veig preciosa”, diu amb la veu entretallada i protegida per una mascareta en un vídeo difós per l'hospital que capta un dels moments més emocionants i emotius per als nous pares.

El cap del servei de neonatologia, Manuel Sánchez Luna, assegura que “són molt pocs” els casos en què la mare ha de ser separada del bebè. Quan els nadons no són prematurs i la mare amb covid-19 no està greu, mare i fill només són separats unes hores. Després poden estar en la mateixa habitació amb certes precaucions perquè la mare no contagiï el seu fill.