Dones empoderades per fer front al coronavirus amb la màquina de cosir

BarcelonaSón dones i tenen en comú la voluntat d'autoocupar-se, de buscar-se la vida fent alguna cosa que se'ls dona bé i que els agrada. En aquest cas, cosir. Moltes fa poc que n'han après i algunes encara no tenen màquina a casa i volen aprendre de les companyes: fer xarxa per tirar endavant. La crisi sanitària del coronavirus ha fet saltar pels aires el calendari previst per a la recent constituïda Xarxa de Dones Cosidores de Barcelona, que va néixer oficialment el 13 de desembre en un viatge a Tànger. Hi van anar a veure com s'organitzaven les cosidores del Marroc i allà una quinzena llarga de dones de Barcelona, en representació de diferents entitats, van segellar el primer document de la iniciativa. A partir d'aquí, després de poder fer una –celebrada– desfilada de productes durant la campanya de Nadal a la plaça Catalunya, tot el calendari de reunions s'ha hagut de cancel·lar. I ara totes les cosidores que tenen les condicions per fer-ho s'han bolcat en fer mascaretes.

Ja n'han cosit 4.000, fruit de la col·laboració amb l'Ajuntament i la Fundació Pare Manel, i després les reparteixen per equipaments que en necessiten al districte de Nou Barris: des dels CAP Guineueta o Roquetes fins a residències de gent gran de la Trinitat Vella o el Verdum. I ja tenen en marxa un nou encàrrec, ara de 2.000 mascaretes, que financia Barcelona Activa per abastir treballadors municipals.

"Cada mascareta em suposa entre set i vuit minuts de feina", calcula Pura Rojas, de Mujeres Pa'lante, després d'haver-ne cosit un centenar. Ha sumat el seu fill de 15 anys al projecte: ell talla i mesura les cintes i ella fa anar la màquina. Les cosidores reben el material de mans d'una persona de la cooperativa Etcèteres o de la Fundació Pare Manel, que també s'encarreguen de recollir la feina feta i repartir-la. "Mare meva, l'altre dia ens van enviar fotografies de les que ja havien entregat i veus que això que fem ara té molt de valor", explica la Pura, que fa poc que va entrar en el món de la costura, "sense saber ni com era una màquina", a través d'un curs per buscar ocupacions.

Ara feia un altre curs de complements per confeccionar bolsos i ronyoneres, que ha quedat congelat. A Bolívia, el seu país, va fer de mestra durant 15 anys i un cop a Espanya va treballar primer a l'agricultura a Albacete i després en la neteja i en una bugaderia industrial. Però per salut ara necessita feines que pugui fer asseguda i ha descobert una "nova passió" en la costura.

Fer mascaretes també és una feina gratificant per a Núria Salas, de Dones de Barberà, que en va cosir cent en només tres dies. La situació que es viu aquests dies a les UCI la remou especialment. Fa 30 anys ella va patir una pneumònia que es va complicar i també va haver de passar pels llits de crítics: "Tinc aquell record molt viu i ara em sento molt a prop de tota aquesta gent que pateix". Un problema de salut la va deixar sense feina fa anys i des de llavors viu en un renovar-se o morir permanent. Ha fet un pla ocupacional de jardineria i també ha recuperat la seva antiga afició per la costura. "Quan tot això passi ens retrobarem amb la Xarxa per veure quins productes podem vendre", explica. De moment les mascaretes són el que més satisfacció li produeix.

L'embrió de la Xarxa va ser una trobada al barri de la Verneda, durant el projecte Energies Comunitàries de l'Ajuntament de Barcelona, en què van coincidir un centenar de dones cosidores. "Són persones que busquen en la costura un espai de relació, però també una manera d'emprendre, de buscar-se la vida", explica Carme de la Madrid, tècnica de la cooperativa Etcèteres, que va organitzar la trobada. Allà hi havia dones que cosien molt bé, moltes d'origen pakistanès que n'havien après ja de petites al seu país i d'altres d'origen marroquí que cusen complements que aquí no saben on comprar. "Més enllà de saber de costura o de no saber-ne, veien que juntes tenien molta més força. Algunes havien fet cursos, d'altres tenien màquines o teixits... es complementaven i sumaven", recorda Jordina Pérez, de la direcció d'Acció Comunitària. D'aquesta trobada neix la idea de començar a vertebrar-se com a xarxa. Ara, amb el procés congelat pel confinament, hi ha una trentena de dones cosint mascaretes a casa i preparant un nou encàrrec per repartir-lo entre treballadors municipals.