El distanciament social pel covid-19 podria ser necessari fins al 2022

BarcelonaSom en plena onada de la pandèmia del covid-19. En alguns països, com els Estats Units o el Regne Unit, encara en fase ascendent; en d’altres, com Itàlia i Espanya, molt probablement en la serralada que marcarà el pic i el posterior descens de la corba. Més enllà de la durada i de l’impacte que hagi tingut en forma de víctimes mortals, persones infectades i afectació econòmica i social, la gran pregunta és si ens trobem davant d’un fenomen recurrent com la grip estacional o si el coronavirus es podrà erradicar. Tot i que la ciència encara no pot donar respostes, sembla altament probable que hi haurem de conviure almenys durant uns anys. Investigadors de la Universitat de Harvard prediuen que mentre no hi hagi vacuna ni tractament específic, només el distanciament social, amb caràcter més o menys intermitent, serà efectiu tant si s’aplana la corba com si hi ha rebrots. Els resultats es publiquen a la revista Science.

Stephen Kissler, expert en malalties infeccioses a la Universitat de Harvard, i Marc Lipsitch, epidemiòleg de la mateixa universitat, preveuen un escenari en què el més probable és que el covid-19 tingui un comportament de circulació similar al d’altres coronavirus. Concretament, els betacoronavirus OC43 i HKU1. El primer d’ells és estacional, amb pics a l’hivern, i és un dels molts que són responsables del refredat comú en almenys un 15% dels casos. La infecció sol ser lleu, però no és estrany que pugui derivar en pneumònia. El segon, l’HKU1, és més complicat de veure. Es va identificar el 2005 a Hong Kong, és més virulent i sembla haver sorgit d’una recombinació natural d’altres virus. En casos extrems provoca pneumònia bilateral, com el covid-19. Se’l considera emparentat amb el SARS.

Analitzant el comportament d’aquests dos coronavirus i comparant-lo amb el poc que se sap encara del covid-19, els científics pensen que ens trobem davant d’una “primera onada pandèmica” especialment virulenta per la falta d’exposició prèvia dels humans i, per tant, sense defenses específiques del sistema immunitari per combatre’l. Si el seu model es compleix, creuen més que probable que hi hagi “brots recurrents d’hivern”. Si les seves previsions són certes, cosa que podria passar pel lligam familiar dels coronavirus, “és esperable” que l’actual brot remeti parcialment amb l’arribada de temperatures més altes i torni a emergir a l’hivern com ho fan els refredats o la grip.

Si això acaba passant aquest pròxim hivern, els investigadors creuen que la pandèmia no tindria els efectes de l’actual en termes de mortalitat i infectivitat sinó uns de molt inferiors. Hi contribuiria el fet que una part de la població ja hi hauria estat exposada i que el seu sistema immunològic guardaria una mena de record de la malaltia, cosa que no impediria de tornar-la a agafar però sí que ajudaria a combatre-la en millors condicions. D’altra banda, i mentre no s’assoleixi la immunitat de grup i no es conegui el grau d’immunització individual, les úniques mesures efectives, sostenen, passen pel distanciament social. Kissler i Lipsitch consideren que l’únic fet que podria alterar aquest escenari seria l’aparició d’una vacuna efectiva i un tractament eficaç. Les previsions són que triguin encara entre 12 i 18 mesos en ser realitat. Així doncs, ens plantaríem al 2022.

Les capacitats assitencials, clau

El grau de distanciament social, no obstant això, seria variable i estaria definit per diferents condicionants. Un factor clau, asseguren, depèn del que consideren “capacitats assistencials crítiques”. És a dir, suficients llits d’UCI, respiradors, personal sanitari i equipament de protecció per a metges i infermeres, a més de personal de protecció civil. O, dit de manera més planera, planificar tot allò que ara s’ha hagut d’improvisar preveient futures onades. Tot plegat “milloraria l’èxit del distanciament social i acceleraria l’adquisició de la immunitat de grup”. El distanciament no caldria plantejar-lo en termes d’hibernació o de confinament, sinó que es podria establir de manera intermitent sempre que la població disposés de la protecció adient i el sistema sanitari s’activés de manera “ràpida i contundent”. A banda de la immunitat de grup, cal considerar també la immunitat creuada amb altres coronavirus, factor que augmentaria la protecció.

Com a mesures de protecció, els investigadors de Harvard inclouen les mascaretes i les mesures higièniques, però també, de manera “urgent”, estudis serològics amplis que prevegin grups d’edat, grups de risc i diferència entre sexes per determinar “l’extensió i la durada de la immunitat” al covid-19. El departament de Salut i el ministeri de Sanitat ja han anunciat la posada en marxa d’una enquesta de salut representativa per determinar l’abast real de la pandèmia, com fer-ne la traçabilitat i determinar-ne períodes de quarantena.

Els investigadors insisteixen que un distanciament prolongat, encara que sigui intermitent, “probablement tindrà conseqüències econòmiques, socials i educatives profundament negatives”, per la qual cosa cal trobar mesures que s’equilibrin amb les necessitats sanitàries. “S’hauria de mantenir la vigilància epidemiològica en els pròxims anys per prevenir la possibilitat de rebrots”. El període mínim seria fins al 2024.