La dificultat de mantenir la distància de seguretat si ets cec
Rosario Belzunces explica la seva experiència durant els primers dies de desconfinament
Sant Adrià de BesòsQuan surt de l'ascensor a la porteria de casa seva, palpa instintivament la paret amb la mà fins que arriba a la mitja dotzena de graons que separen el vestíbul del carrer. Després s'agafa a la barana i baixa a poc a poc amb la Daira, la seva gossa pigall, que encapçala la marxa. "M'he de treure aquest costum, he de deixar de palpar-ho tot", es retreu a si mateixa Rosario Belzunces. Aquests dies es repeteix arreu que cal evitar el contacte i que cal mantenir la sacrosanta distància de seguretat per evitar el contagi però, ¿què passa si els teus ulls són el tacte i no saps si estàs a un o dos metres d’algú?
La Rosario es va quedar cega amb 27 anys. Ara en té 58. Gairebé de la nit al dia, en plena joventut, el seu món es va convertir en un munt d'ombres a causa d'una malaltia, el nom de la qual te l’han de repetir dues vegades per recordar-lo: retinosi pigmentària bilateral. "Veig siluetes", explica. A primera vista, però, ningú diria que és gairebé cega: porta ulleres i els seus ulls tenen un aspecte normal. "Es nota que no hi veig perquè sempre vaig amb la mà pel davant", diu rient. I també perquè la seva gossa pigall l'acompanya arreu, un retriever del Labrador de color negre que sembla que no s'immuta pel fet que hi hagi visites a casa. Tot just aixeca una mica el cap davant la nostra presència i després continua dormint a terra tranquil·lament.
La Rosario va sortir al carrer per primera vegada la setmana passada, després de jornades de confinament, i assegura que se li va fer costa amunt, a ella i també a la Daira. Perquè els gossos, com la majoria dels humans, són animals de costums. Si deixen de fer una cosa, simplement se n'obliden o perden la pràctica. I ara feia molts dies que la Daira no feia de guia.
La Rosario lamenta que ara ja no pot anar sola ni al supermercat, tot i que el coneix gairebé com el palmell de la mà. "Han tancat algunes seccions. Les han acordonat perquè la gent no pugui passar, però això la gossa no ho detecta, continua avançant si no és que topa amb una barrera clara", justifica. Però és que ara tampoc pot ni identificar els productes. Abans se'ls acostava a pocs centímetres de la cara per veure'ls. "Però ara això és impossible!", exclama. Sens dubte, se li tirarien a sobre.
El més difícil, però, és mantenir la distància de seguretat. "Jo, per si de cas, sempre em faig cap enrere si algú em parla", declara. Perquè no sap detectar si l'altra persona està a un o dos metres de distància, ni tan sols si porta una mascareta a la boca. "Distingeixo que té alguna cosa a la cara, però no sé si és una màscara o si porta barba". Al matí, explica, havia anat a la farmàcia i, com era de suposar, la Daira l'havia portat fins a la mateixa porta de l'establiment però saltant-se tota la cua de gent que esperava al carrer a una distància prudencial els uns dels altres. "He preguntat: «Hi ha molta cua?» I ja he sentit les veus que em deien que sí, que havia d'esperar fora", declara.
L'altre dia al CAP del barri també havien canviat la distribució de l'espai. La seva doctora ja no visita a la consulta de sempre, sinó en una altra. "Un zelador m'ha acompanyat fins al lloc i insistia que li agafés el braç per guiar-me. Li he hagut de dir mil vegades que no, que no volia agafar-me, que ell anés davant meu i que la gossa ja el seguiria", explica la Rosario.
Evitar el contacte
El delegat territorial de l'ONCE a Catalunya, Enric Botí, adverteix que a partir d'ara "l'ajuda física a les persones cegues s'ha de transformar en una ajuda verbal". Lògic, ningú vol contagiar-se. A Catalunya hi ha 10.600 persones cegues afiliades a l'ONCE. Botí tem que la situació actual amb l'emergència del coronavirus els suposi un pas enrere. "Hem lluitat per ser autònoms i no dependre de ningú", recorda.
Per això demana que els supermercats els facilitin la possibilitat de fer compres online; que els bars i restaurants que obrin a partir de la setmana que ve i col·loquin mampares de separació, les senyalitzin adequadament; i que les aplicacions com Stopcovid-19 siguin accessibles perquè, sorprenentment, encara que siguin de la Generalitat, no estan adaptades per a persones amb una discapacitat.