Les grans UCI s'acosten a les urgències dels hospitals comarcals

BarcelonaEls hospitals comarcals, la porta d'entrada sanitària per a grans volums de població arreu del territori, també podran atendre els malalts crítics més complexos a les seves instal·lacions. Ho faran possible una setantena de professionals experts en l'àmbit de les cures intensives dels cinc hospitals capdavanters de Catalunya, com són l'Hospital de Bellvitge, el Clínic, el Sant Pau, la Vall d'Hebron i el Germans Trias i Pujol. El nou projecte d'atenció a malalts crítics que el departament de Salut ha posat en marxa per assegurar als usuaris dels hospitals perifèrics un accés equitatiu als coneixements i les tècniques més avançades en cures intensives es basa en la intervenció directa: quan hi hagi un malalt molt greu a qui no es pugui assistir amb totes les garanties amb els recursos propis de les instal·lacions, diferents equips formats per professionals dels cinc centres s'hi desplaçaran per carretera.

Aquests experts oferiran el seu suport i ampli coneixement en el tractament dels malalts amb pitjors pronòstics per garantir que es fa una assistència de primer nivell a prop de casa del pacient. Sempre que sigui possible, doncs, es treballarà perquè els 1.400 pacients crítics amb patologies complexes –com ara traumatismes greus, insuficiències pulmonars o cardíaques, fracàs multiorgànic, hipotèrmia accidental o problemes hemodinàmics com sagnats interns– que s'atenen anualment de mitjana puguin continuar el tractament al seu hospital de referència mitjançant les sinergies entre l'equip sanitari propi de l'hospital i el dels metges i infermeres amb una dilatada experiència en cures intensives. I la xifra de potencials beneficiaris podria augmentar a causa de la pandèmia. "Aquest projecte en xarxa permetrà acostar els grans hospitals als comarcals i garantir l'equitat territorial en l'accés sanitari", afirma el director del CatSalut, Adrià Comella.

El personal especialitzat serà qui valorarà in situ si el pacient pot recuperar-se a l'hospital d'origen o si cal un trasllat a un dels grans hospitals. Només si no es pot fer res per ells als centres que els corresponen geogràficament per la falta de recursos tecnològics, els malalts seran traslladats a una d'aquestes cinc grans UCI pel Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). Salut ha adquirit tres vehicles especials perquè el pacient crític complex pugui ser traslladat en les millors condicions: dues unitats de suport vital avançat i un camió medicalitzat per a tècniques molt complexes i que requereixen molta maquinària, com l'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO, per les seves sigles en anglès). La inversió total ha sigut de 3 milions d'euros.

"Volem que el coneixement ultraespecialitzat d'uns pocs i determinats centres surti de les parets físiques a través del SEM", afirma la directora de l'àrea assistencial del CatSalut, Xènia Acebes. I per què ara? Segons Salut, perquè precisament la pandèmia ha impulsat la necessitat de treballar de manera coordinada. Els casos crítics i complexos s'han triplicat els últims mesos i la pandèmia ha constatat la desigualtat assistencial en funció del territori. Les tècniques més avançades com l'ECMO es concentren a Barcelona i l'àrea metropolitana i, tot i que aquests recursos punters i que requereixen una gran inversió "són molt efectius per donar sortida a persones molt greus", segons Comella, el cert és que no sempre arriben a tots els malalts candidats a fer-les servir.

Ordenació de fluxos

El sistema sanitari català vol veure el país com una única UCI: qualsevol malalt crític de qualsevol territori que necessiti un suport mèdic avançat i especialitzat podrà accedir a un servei de medicina intensiva de tercer nivell, sigui directament o indirectament, visqui on visqui. El SEM ja fa aquesta col·laboració de manera habitual en cas d'emergències –per exemple durant la crisi del covid s'han fet moltes derivacions per absorbir l'allau de casos que arriben entre hospitals de la mateixa regió sanitària–, ja que no tots els comarcals tenen UCIs. Els que en tenen, a més, són petites o no gaire especialitzades, i sovint han de derivar els malalts als seus hospitals de referència al territori quan es compliquen.

Però és ara que el CatSalut ha organitzat per primer cop els fluxos i ha aprovat una instrucció per ordenar-los en funció del lloc on es produeix la demanda i del tipus de demanda. El SEM, que sempre és qui pren les decisions pel que fa a la gestió de recursos hospitalaris, serà l'encarregat de rebre les peticions de qualsevol hospital comarcal del país, públic o privat, en cas que calgui una intervenció. Un cop autoritzada, la unitat –formada tant per professionals del SEM com d'aquests cinc hospitals– es desplaça fins al centre comarcal i, allà mateix, s'atén el pacient. Quan estigui estabilitzat, si és necessari, s'organitzarà el trasllat amb tota l'electromedicina necessària i sota control en tot moment fins a arribar a l'hospital de destí.

El nou pla està vigent des del 15 de novembre i, fins ara, les autoritats sanitàries en fan una bona valoració. "El projecte obeeix la necessitat que té avui Catalunya i el nostre sistema sanitari d'atendre correctament aquests malalts siguin on siguin", subratlla el director general de l'Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol. "No es tracta només d'un projecte de trasllat –hi coincideix la directora de l'Hospital de Bellvitge, Cristina Capdevila–, sinó d'un projecte sobre compartir coneixement tant amb el SEM com amb els altres hospitals comarcals".