El covid-19 desploma els delictes presencials

Barcelona“Encara tenim algun furt, robatori violent o baralla al carrer, però ens arriben molts menys incidents. La majoria del temps comprovem que la gent que surt ho pot fer”, admeten els Mossos d’Esquadra que treballen en la delinqüència urbana de Barcelona. Des que es va declarar l’estat d’alarma, fa dues setmanes, els delictes presencials no han parat de baixar i les denúncies que rep la policia han caigut prop d’un 80%. Tant els furts, que suposen més de la meitat dels delictes que es cometen, com els robatoris violents al carrer s’han desplomat a Barcelona i al conjunt de Catalunya. Els hàbits de les persones amb el confinament deixen a alguns lladres menys oportunitats, però en sorgeixen de noves en els delictes virtuals, i els experts apunten que augmentaran.

“Els casos que passen al carrer han quedat reduïts perquè ara els possibles delinqüents no tenen tantes víctimes. Alhora, ha crescut el control formal i informal, amb més patrulles i gent mirant des dels balcons”, explica el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. I no només això, perquè els lladres que actuen al carrer, però també al transport públic, les botigues, els bars o restaurants i els locals d’oci nocturn, han perdut oportunitats que aprofiten, com ara “les aglomeracions i que les persones no estiguin a l’aguait”, diu la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias-Lucía. També s’han complicat els robatoris en habitatges perquè els lladres acostumen a entrar a casa quan no hi ha ningú, cosa que ara és més difícil que passi.

Però, i a les segones residències? “Els veïns de la zona poden ser més a casa i detectar-ho. A més, la reacció policial és més ràpida perquè l’activitat ha baixat”, considera Limones. “La presència policial i la limitació dels desplaçaments impedeixen que hi hagi oportunitats”, assegura Iglesias-Lucía, que ho fa extensiu als robatoris als establiments i a les empreses que han tancat. Els agents, amb les identificacions que fan a la gent per comprovar si es pot desplaçar, també han enxampat persones que tenien una ordre de detenció pendent.

Pel que fa als furts i els robatoris que continuen havent-hi, els dos experts defensen que són delictes “residuals” comesos per gent que es manté fora de la norma, igual que sempre hi ha conductors que donen positiu en controls d’alcoholèmia. Els Mossos els situen en alguna botiga que pot obrir i han detingut, per exemple, un atracador que feia servir mascareta i havia assaltat amb una navalla tres supermercats i una benzinera a Rubí.

La part que no es veu

Però l’aïllament pel coronavirus també ha desprotegit les víctimes que pateixen violència a la llar. “La incomunicació social que ara es viu és una estratègia que fan servir els maltractadors per augmentar el control”, alerta Iglesias-Lucía. “Els delictes que passen dins el domicili poden créixer i les víctimes no se’n poden separar, perquè comparteixen l’habitatge les 24 hores. Ara és més complicat demanar ajuda”, afegeix Limones. Això pot fer disparar l’anomenada xifra negra, és a dir, la desconeguda per la policia. Els Mossos reconeixen que els “preocupa” que aquest tipus de denúncies caiguin i per això demanen tant a les famílies com als veïns que avisin.

Al principi del confinament, la policia va rebre diverses trucades per molèsties de convivència, però les queixes han anat a la baixa. En canvi, les estafes tant presencials –per exemple, les de falsos sanitaris– com virtuals poden augmentar. Els Mossos han alertat aquest cap de setmana, de fet, d'un repunt de la ciberdelinqüència. Segons la policia, hi ha campanyes de ramsonware –segrest de dades a partir de la instal·lació d’un programa que restringeix l’accés a les nostres dades i pel qual els cibercriminals demanen un rescat– i, també, de phishing, que és una manera d’enganyar les víctimes fent-se passar per algú altre per aconseguir dades.