El Defensor del Poble investiga les condicions dels migrants a les Canàries

MartorellEl Defensor del Poble s'ha presentat aquest dilluns per sorpresa a les instal·lacions del port canari d'Arguineguín, on s'han arribat a aplegar més de 2.000 persones arribades en pastera o rescatades per Salvament Marítim, dormint a terra. Un equip de l'organisme encapçalat pel titular, Francisco Fernández Marugán, s'ha traslladat fins al centre de primera acollida improvisat pel govern espanyol a l'estiu per "recollir informació sobre el terreny i analitzar-la per elaborar un informe", han confirmat a l'ARA fonts de la institució espanyola, que sobre la taula ja té diversos expedients oberts per com es tracta els migrants, amb denúncies, per exemple, de separació de nadons i mares.

En paral·lel, l'ACNUR i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), totes dues agències de Nacions Unides, han començat una visita de tres dies a les Canàries també per conèixer sobre el terreny la situació de l'acollida de migrants, i s'han compromès a ajudar en la gestió a partir del gener.

A finals d'agost el govern espanyol va demanar a la Creu Roja que gestionés un improvisat campament al mateix moll d'Arguineguín, al sud de l'illa de Gran Canària, per fer la primera acollida de les persones arribades. Un punt per donar-los la informació bàsica sobre els seus drets i oferir-los assistència sanitària i higiènica –que inclou les proves PCR pel covid– després de dies d'un viatge en alta mar en una de les rutes migratòries marítimes més llargues i perilloses.

La llista de les denúncies per la vulneració de drets és llarga i prové tant de les ONG humanitàries com dels advocats de l'illa, però també se n'han sentit per part del jutge de control del CIE de Barranco Seco (Gran Canària) i de les autoritats polítiques locals, que acusen l'executiu de Pedro Sánchez de deixar-los sols davant d'aquesta crisi humanitària.

El ministre de l'Interior ha sortit al pas de totes les crítiques i ha assegurat que el govern espanyol reubicarà "pròximament" els immigrants en cinc àrees militars, cedides al ministeri de l'Interior i al de Seguretat Social, Inclusió i Migracions. "No convertirem les Canàries en el Lesbos espanyol", ha manifestat Fernando Grande-Marlaska en declaracions a Antena3. El ministre ha subratllat que cap dels immigrants supera les 72 hores a l'interior del campament, el màxim que fixa la llei d'estrangeria espanyola per retenir-los en una comissaria al ser detinguts.

Les "mentides" de Marlaska

Per a Coalició Canària, la formació del govern insular, les paraules de Marlaska són "mentides". Des d'Amnistia Internacional es considera que el ministre "falta a la veritat", mentre que per a la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) és una deducció: el ministre "menteix" perquè es fa difícil creure que "desconegui la realitat" denunciada per diferents actors. Un dels més contundents ha estat el jutge del CIE grancanari, Aracadio Díaz-Tejera, que ha alertat que ha tractat amb persones que han estat retingudes tres setmanes "amb la mateixa roba, sense dutxa i menjant un entrepà a cada àpat".

El mateix subratlla Virginia Álvarez, investigadora d'Amnistia, quan diu que hi ha testimonis que asseguren haver "passat més de 20 dies" al moll, dormint directament a terra i sense prou espai per mantenir les distàncies de seguretat mínimes que exigeix la prevenció del coronavirus. Són persones a qui no s'ha donat assistència legal amb informació clara sobre la seva situació i els tràmits per demanar l'asil, explica aquesta investigadora, que denuncia molts casos en què tot el procés s'ha fet sense la presència d'un advocat, cosa que suposa un altre flagrant incompliment de la llei.

També el portaveu de la CEAR, Txema Santana, cita casos que reporten haver passat més de les 72 hores al campament i, tot i indicar que és una situació "greu", afegeix que el problema és que el moll tampoc "no és el lloc adequat per a una primera assistència" ni per passar una quarantena. En aquest sentit, assenyala que positius per coronavirus han estat a la mateixa tenda que no positius, amb el risc que això comporta, abans de transferir-los a alguns dels hotels de l'illa que, com que estan tancats pel coronavirus, s'han obert com a centres d'allotjament per a unes 5.000 persones.

Álvarez i Santana reclamen més "transparència" per part del govern espanyol, que prohibeix l'entrada de periodistes i d'entitats humanitàries al centre. "Encara no és Lesbos –afirma Santana en relació a les paraules de Marlaska–, però sí que és la mateixa dinàmica de la política migratòria de retenir la gent en una illa, que no oblidem que és europea".

Una ruta mortífera

A causa de les topades amb els guardacostes libis, els migrants han tornat a recuperar la ruta canària, que en els últims anys havia decaigut. L'any passat ja es va notar un augment d'arribades que s'ha consolidat el 2020. En el que portem d'any han arribat més de 17.000 persones, però la meitat ho ha fet des de l'octubre. El motiu són les guerres i conflictes latents a l'Àfrica, però també la falta de perspectiva de molts joves que fins ara es dedicaven a la pesca o al turisme als seus països. Totes dues activitats han caigut en picat. La primera pels acords de la Unió Europea amb els països africans que prioritzen les empreses comunitàries, i la segona per la pandèmia. Tant l'OIM com la Creu Roja assenyalen que és la ruta més mortífera, ja que es calcula que entre el 5% i el 8% dels que surten de la costa del Sàhara no arribaran a les Canàries. En total, unes 600 persones.

A les Balears aquest any ja hi han arribat gairebé el triple de migrants en pastera que el 2019. Les autoritats hi han detectat 106 embarcacions amb 1.369 migrants, mentre que l'any passat se'n van localitzar 41, que havien dut 507 persones. El 2019 ja va superar tots els registres històrics de la Delegació del govern espanyol a les Illes, amb un increment del 154% en comparació amb el 2018.