Miriam Alía, Metges Sense Fronteres: "L'error ha sigut no preveure un programa d'educació per als dubtes de la vacuna"

BarcelonaLa infermera madrilenya Miriam Alía és la responsable de vacunació de Metges Sense Fronteres (MSF), curtida en diverses situacions d'emergència, com la pandèmia de l'Ebola que va arrasar l'Àfrica Occidental el 2014.

Què creu que ha fallat perquè es redueixi l'índex de confiança en les vacunes?

— Més que fallar és que no estàvem preparats per al nivell d'exposició de les dades. Quan es comencen a administrar vacunes noves en població hi ha una fase 4 que inclou unes mesures de farmacovigilància superestrictes i el fet que hagin sortit possibles efectes secundaris és un senyal que ha funcionat, però, esclar, després cal explicar bé que no necessàriament hi tenen relació. La falta d'harmonització en la forma de vacunació en cada país o regió és una altra manera de crear desconfiança. Cal fer un esforç en la forma de parlar dels polítics i la forma de comunicar dels mitjans i, per descomptat, el personal de salut pública i de prevenció també han de fer esforç d'actualització i transparència constant, perquè és normal que sorgeixin dubtes al voltant de la vacuna.

¿Creu que s'hauria d'haver continuat subministrant AstraZeneca?

— Mentre que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha sigut cautelosa i ha recomanat seguir vacunant mentre s'investigava, basant-se en el risc-benefici, alguns països han paralitzat la vacunació sense cap evidència científica per fer-ho, en una decisió molt conservadora, sense parar-se a valorar que podria generar l'efecte negatiu en la confiança en les vacunes en general i en aquesta en particular. Per descomptat que cal ser transparent i donar la informació però cal ser prudent i valorar el risc d'aturar una vacunació quan no hi ha proves que els efectes estiguin causats per la vacuna.

¿Hi ha hagut informació però mal comunicada?

— S'han definit els grups de vacunació, però els missatges pedagògics per a la salut i de promoció de la vacunació no han estat adaptats a cadascun i això ha fet que hi hagi grups que pensin que els estan subministrant una vacuna pitjor, quan realment no hi ha estudis d'inferioritat i totes les vacunes que s'ha aprovat són boníssimes i eficaces contra la malaltia severa. Hi ha hagut un bon seguiment de la farmacovigilància però no una bona anticipació de com fer un programa d'educació per resoldre dubtes d'una vacuna nova. A MSF, quan fem servir vacuna d'Ebola o de còlera en llocs on no s'ha fet servir abans, tot això ho tenim plantejat des del principi de la campanya, perquè és tan important com saber com es mantindrà la cadena de fred o tenir la millor infermera per a l'administració, perquè si està tot preparat però la gent no ve, la vacunació serà un fracàs.

¿S'ha comès un error de principiant?

— Es podria haver fet com a MSF. Nosaltres incloem en els grups tècnics que fan els plans de vacunació professionals de ciències socials, antropòlegs, especialistes que hagin fet campanyes amb vacunes noves o vacunes en fase 4 amb autorització d'emergència, com és el cas. I per descomptat, s'hauria de tenir en compte els professionals que treballen en l'atenció primària i que són els que més en saben, de vacunació, sobretot infermeres i pediatres.

Potser hem volgut córrer massa.

— No ho crec però sí que s'han creat expectatives que poden ser perilloses. Hem de tenir clar que l'únic objectiu de la vacunació és reduir la mortalitat vacunant els més vulnerables i protegir el sistema sanitari vacunant el personal sanitari de primera línia, i a partir d'aquí es va baixant als següents grups de menys risc. Hi ha hagut certa tendència de màrqueting, a fer-se la foto o habilitar espais de vacunació massiva quan en realitat el coll d'ampolla estava en l'aprovisionament de vacunes.

¿No és partidària de grans espais per vacunar més?

— És millor integrar la vacunació en els centres de salut d'atenció primària, que coneixen la població i són el personal de confiança dels pacients per resoldre dubtes i pors.